Tres solucions per ajudar en la cura de persones grans i dependents, una feina invisible

A Catalunya hi ha 878.000 persones que tenen diferents graus de dependència i han sol·licitat una ajuda a l'administració. Aquesta xifra inclou persones grans que necessiten ajuda en la vida diària i també persones amb discapacitat, de les quals aproximadament la meitat tenen una discapacitat física i l'altra meitat una d'intel·lectual.

La cura de persones dependents ocupa una bona part de la vida de les persones i recau majoritàriament en les famílies. A Catalunya hi ha gairebé 94.000 persones que tenen cura dels seus familiars de forma no professional, segons la Generalitat. És una feina invisible socialment, que fan especialment les dones, també quan és remunerada i contractada de forma sovint precària.

Més de 50.000 persones reben serveis d'atenció en residències o centres de dia de gent gran o de persones amb discapacitat i malalties mentals. Des d'organismes internacionals es promou l'impuls de polítiques públiques que corregeixin els biaixos que es produeixen en aquest àmbit.

L'activitat té lloc portes endins dels equipaments o domicilis i es distribueix per tot el territori. Per això en bona part és una activitat invisible, però la dimensió és enorme, a falta d'un càlcul econòmic que hi posi xifres, com ha constatat el "Valor afegit".

La dimensió digital de les cures

Les eines digitals poden ajudar a millorar la vida de les persones usuàries i de les que les cuiden. La llar digital és un projecte de l'associació per la vida independent i la cooperativa Suara que pretén mostrar els avantatges de les noves tecnologies per la gent gran i les persones dependents.

Allà es pot veure com la Rosa, una senyora de 92 anys, crida des del llit: "Alexa, tanca led!" i s'apaguen els llums de l'habitació de mostra de la llar digital.

Les persones interessades i els professionals hi poden anar per veure les opcions que la tecnologia posa a l'abast per fer front al repte d'una societat que s'envelleix de forma accelerada.

L'Àngels Cobo és la directora de transformació digital de Suara i explica que fan molta atenció a la gent gran com a protagonista del procés de digitalització que ha emprès la seva organització. "Aquí serà molt important veure com fem ús de les noves tecnologies perquè ens ajudin en aquesta atenció. Sempre cal que hi hagi una persona a la llar vetllant als vespres? Doncs no sempre, per tant, quin paper hi pot jugar la sensòrica?"

Suara és una cooperativa en què treballen 4.500 persones en atenció a les persones grans i també a dependents, joves i infants amb finançament de les administracions públiques.

La Lluïsa de Andrés fa de cuidadora en un pis de joves tutelats, una feina que troba especialment gratificant. "Personalment, em reconforta molt perquè ajudes a tirar endavant a persones que et necessiten i això interiorment és una sensació molt bonica, a mi m'agrada ajudar."

La cooperativa ha invertit en una plataforma digital des de la qual es donen serveis de suport a les treballadores, com assistència psicològica o fisioteràpia.

La Lluïsa fa sevir els serveis de psicoteràpia, psicologia, relaxació i meditació, "hi ha moltes coses i quan puc les utilitzo, perquè van superbé."

La cura de les persones grans i les dependents és una activitat econòmica que ha estat invisible tota la vida. L'administració ha començat a oferir serveis en les últimes dècades i veu en la tecnologia una forma de rebaixar costos en el futur.

El Banc del Moviment

Les persones amb necessitats especials es poden adreçar al Banc del Moviment de Barcelona per obtenir ajudes tècniques que els facin més fàcil la seva vida diària. Són cadires de rodes, llits especials o grues per mobilitzar persones que tenen els seus moviments limitats per una malaltia o discapacitat.

La Liliana Delamina és la coordinadora del programa i diu que "el servei fa mil préstecs o cessions de productes a l'any, principalment són persones grans, persones que arriben amb la necessitat de trobar una solució àgil i immediata."

El préstec d'aquests materials es fa per vuit mesos amb una fiança solidària de la qual cada mes es descompta una part per pagar el manteniment. El préstec temporal pretén ajudar les persones que estan tramitant una solució més definitiva a través de l'Institut Català de la Salut. Així poden provar un tipus de grua per veure si els convé o fer servir una cadira mentre esperen que els donin la que han encarregat.

L'Anna Santamaria treballa per a l'Institut Municipal de Persones amb Dependència i diu que en aquest servei reben productes de la ciutadania de Barcelona que ja no usen, els revisen, els reciclen i els certifiquen conforme estan en bones condicions per ser cedits.

A Catalunya hi ha més de dues-centes mil persones amb alguna discapacitat física que poden necessitar ajuda tècnica per poder fer una vida més autònoma.

El banc del moviment és una iniciativa d'entitats del món de la discapacitat que compta amb el suport de l'Ajuntament.

La targeta cuidadora

Llançar dards a la diana és una de les activitats de rehabilitació que fa en Lluís a casa seva. La Maribel Martínez cuida dia i nit del Lluís, el seu marit, des que va entrar en la fase avançada de la malaltia del Parkinson. Els pacients de Parkinson pateixen degeneració de les neurones i necessiten assistència continuada.

La Maribel explica la seva desorientació quan es va trobar de cara amb la malaltia del Lluís: "Jo em sentia que no sabia on era, vaig passar un any molt dolent el 19 i el 20, per la situació del Lluís, vaig passar un any molt dur, molt dur, molt dur i em sentia molt sola."

Un estudi de l'Ajuntament de Barcelona diu que a la ciutat hi ha 350 mil persones que tenen cura d'altres sigui perquè són familiars o perquè és la seva feina. És una activitat invisible que genera molta desorientació i ara comença a rebre atenció de les administracions.

La Gemma Tarafa és la regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i presenta com a primera passa la creació de l'oficina Barcelona Cuida "un espai de referència per fer acompanyament emocional, laboral i jurídic a aquelles persones que cuiden algú."

L'oficina ha començat a oferir aquesta tardor una targeta de cuidadora de la qual ja se n'han emès més de dues mil. Les persones titulars tenen dret a orientació gratuïta sobre recursos, com el programa respir que vol facilitar substitucions de cuidadores perquè s'agafin uns dies lliures. També hi ha descomptes en serveis vinculats, com ara menjadors d'hospitals on cal passar moltes hores.

Tarafa es mostra satisfeta pel reconeixement de la problemàtica que impliquen els nous serveis i afegeix: "M'atreviria a dir que tots i totes o serem cuidats en algun moment de la vida si no ho hem sigut ja o cuidarem algú si no ho hem fet ja."