Tres víctimes trenquen l'estigma de l'abús sexual a menors: "Vaig créixer amb por"

Posar cara a les xifres per evitar la indiferència. "Cartes sobre la taula" és el lema de la nova campanya de la Fundació Vicki Bernadet el Dia Mundial per a la Prevenció contra l'Abús Sexual Infantil, aquest 19 de novembre.

I per fer-ho, donen veu a tres persones que trenquen l'estigma. Són la Núria Calero, en Carles Castells i la Mercè Pàmies.  "Vaig ser víctima d'abusos sexuals del meu pare quan era una nena. Però el pitjor per a mi va ser descobrir, uns quants anys després, que la meva filla petita també els va patir de la meva exparella". Així comença el relat de la Núria Calero.

Ella, en Carles i la Mercè van viure situacions diferents però amb un denominador comú: la dificultat per explicar allò que experimenten. Els passa als infants i als adults, explica Vicki Bernadet, fundadora de la Fundació Vicki Bernadet: "De la mateixa manera que per a un nen o nena resulta complex assumir un abús sexual per part d'un membre del nucli de confiança, és igual de complex per a la resta dels membres adults d'aquest mateix nucli pensar que l'abusador és un integrant d'aquest entorn".

"Els membres adults d'una família han de protegir nens i nenes i no quedar paralitzats per aquests sentiments."

La campanya de publicitat de la Fundació Vicki Bernadet busca justament trencar el tabú i que la societat en parli. Que totes les famílies en siguin conscients, i que la protecció dels menors passi per escoltar-los sempre i amb atenció plena.

Carles Castells, 37 anys de silenci

El Carles Castells va patir abusos sexuals quan tenia 10 anys, però no va aconseguir explicar els fets fins als 47. Quan li van proposar participar en l'anunci, ell va haver d'explicar a una part de la família i als amics la seva experiència, perquè gairebé ningú no ho sabia. Ha estat més de 30 anys mantenint en secret que un familiar abusava d'ell sexualment quan era petit.

"A la canalla sempre els advertim de portes cap enfora, quan el greu problema està de portes cap endins."

El seu abusador, que va morir fa tres anys, tenia el patró més tipificat: home, de la família, molt carismàtic i amb molt reconeixement social. L'enemic, a casa. I el silenci de les famílies fa molt mal.

Núria Calero, abusos del pare i a la seva filla

La Núria va reviure el terror dels abusos quan va ser mare. La seva parella va abusar de la seva filla, com el seu pare havia abusat d'ella. 

"Mai vaig imaginar que fos possible trobar un segon monstre en aquesta vida, igual o pitjor que l'anterior."

Ara, demana ensenyar als nens que els veritables monstres que es poden trobar a la vida no són com els dels contes, ni com els de les pel·lícules: "Els monstres de debò no són físicament diferents de nosaltres, ni són gegants, ni són verds."

Mercè Pàmies: "Era una nena alegre. Vaig canviar de sobte"

"Després de patir l'abús em sentia desconcertada, atrapada, trista, bruta, sola... I plorava, plorava molt, en silenci." Així rememora la Mercè la seva experiència. Recorda que era una nena alegre que va canviar de sobte. 

"Em sentia vella, fora de lloc, examinada, ximple... Tot semblava tan normal, i no ho era"

La Mercè Pàmies recorda "la ignorància absoluta dels fets" per part de les persones que havien de tenir cura d'ella.
 

Els abusadors sexuals a menors són a casa

La campanya "Cartes sobre la taula" -creada i produïda de forma altruista per l'agència Ogilvy Barcelona-, exposa la realitat d'un problema que afecta un de cada cinc menors, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

I el 80% dels abusos sexuals a nens i nenes passen en el seu entorn familiar i de confiança.

Per Bernadet, l'aparició d'aquest tres testimonis és "un gest de generositat i valentia, poques vegades reconegut i valorat per tot el que representa".

"Trencar el silenci en l'àmbit col·lectiu és necessari, però no menys necessari és recordar i reconèixer que és un procés complex per a qualsevol víctima."

La presidenta de la Fundació Vicky Bernadet -entitat que en l'últim any ha atès 1.350 noves demandes d'ajuda- assegura que aquesta dolorosa realitat requereix "el reconeixement social del nombre de víctimes i de la implicació de la totalitat d'aquesta societat. És més necessari que mai crear estratègies conjuntes per aconseguir reduir riscos i donar suport a les víctimes en el procés de recuperació".