Tret de sortida al 14F amb la convocatòria d'eleccions i la dissolució del Parlament

Aquesta mitjanit ha quedat dissolt el Parlament de Catalunya de la dotzena legislatura i han quedat convocades automàticament les eleccions del 14 de febrer.

El final de la legislatura s'ha produït de manera inèdita: després d'haver-se esgotat sense èxit el termini de dos mesos per intentar investir un candidat arran de la inhabilitació de Quim Torra, el primer president de la Generalitat apartat de l'exercici del càrrec per una sentència judicial.

Aquest dilluns, el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha signat el decret de convocatòria d'eleccions, que s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat.

Aragonès ha utilitzat el bolígraf de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament empresonada després de ser condemnada pel Tribunal Suprem.

Dos mesos sense candidat a la investidura

El procés que porta fins a les eleccions del 14 de febrer va començar el 21 d'octubre, quan el president del Parlament, Roger Torrent, va comunicar a la cambra que cap candidat s'havia postulat per a la investidura.

Aleshores es va posar en marxa el "cronòmetre" electoral: la Llei Orgànica del Règim Electoral (Loreg) estableix que superats els dos mesos sense investir cap candidat, el Parlament es dissol automàticament i les eleccions queden convocades per celebrar-se al cap de 54 dies.

En aquests dos mesos, cap grup ha plantejat un candidat a la investidura i tots els partits han assumit que se celebrarien eleccions el 14 de febrer. És per això que les formacions polítiques han activat la maquinària electoral i diverses formacions han celebrat processos de primàries i eleccions de candidats.

Tanmateix, encara no és clar que els comicis se celebrin el 14F. Aquest mateix dilluns, els partits han acordat que el 15 de gener sigui la data límit per decidir si es mantenen o s'ajornen les eleccions. Només se suspendran en cas de confinament total o bé que l'activitat social estigui "molt restringida".

Un tràmit inèdit en la història del Parlament

En la història del Parlament, és la primera vegada que la cambra es dissol per la impossibilitat d'investir un president de la Generalitat. Aquest supòsit, evitat a última hora el 2016 amb la investidura "in extremis" de Carles Puigdemont, ha passat en dues ocasions al Congrés dels Diputats, que va portar a les repeticions electorals del 2016 i el 2019.

A partir d'aquest dimarts, s'activa la Diputació Permanent, formada per 23 diputats, que continuarà treballant fins a les eleccions. La funció de la Diputació Permanent serà continuar votant els decrets llei que aprovi el govern, i fiscalitzar la gestió dels consellers.

"La piconadora de la repressió no ha parat"

En anunciar la dissolució del Parlament, Torrent ha valorat el mandat que ara acaba com una legislatura "marcada contínuament per la repressió", amb episodis que ha qualificat de "molt rellevants políticament, però també molt dolorosos des del punt de vista personal". En aquest sentit, ha citat l'empresonament de Jordi Turull enmig del debat d'investidura, el març del 2018.

Torrent ha recordat que la legislatura va començar encara amb l'article 155 en vigor i que va caldre "recuperar les institucions", entre les quals el Parlament, després que, "de manera il·legítima, el govern espanyol l'hagués arrabassat de les mans dels catalans i les catalanes".

En aquest sentit, ha apostat perquè la legislatura que sorgeixi de les properes eleccions sigui la de la "reconstrucció".

"Tots tenim ganes de mirar endavant, mirar al futur, mirar els propers anys amb esperança".

"El Parlament ha treballat intensament"

En el balanç de la legislatura, Torrent ha destacat que en aquest mandat s'han aprovat els pressupostos del 2020, els primers comptes públics que tiren endavant des del 2017. El president de la cambra també ha fet referència a l'aprovació de lleis que han servit per "ampliar drets", entre les quals ha citat la reforma de la llei contra la violència masclista aprovada en l'últim ple de la legislatura.

Torrent ha emmarcat la tasca de la cambra en unes circumstàncies "que no han estat fàcils per a ningú", enmig d'una pandèmia i un confinament.

"Malgrat les circumstàncies, malgrat les dificultats, malgrat la repressió i malgrat la situació de pandèmia, ha treballat i ha estat productiu i ha donat resposta a les necessitats de la ciutadania d'aquest país"