Tret de sortida al procés per expropiar pisos buits de grans tenidors a 14 municipis

Primer pas per a l'expropiació de pisos buits a grans tenidors per destinar-los a famílies vulnerables. El Consell Executiu del govern ha acordat, aquest dimarts, els primers 14 municipis on es faran les expropiacions.

Segons ha explicat el mateix govern, els propietaris d'aquests pisos buits rebran durant els pròxims dies un requeriment perquè acreditin que hi ha residents.

Si no atenen el requeriment en el termini d'un mes, el Departament de Territori declararà l'incompliment de la funció social de la propietat i iniciarà el procediment d'expropiació, que pot durar uns sis mesos. Per tant, a principis del 2024 es podrien obtenir els primers pisos.

Les propietats quedaran de manera indefinida en mans de l'Incasòl, que disposa de 5 milions per comprar-les. Una quantitat que permetrà adquirir entre 50 i 70 habitatges, xifra que pot variar en funció del preu de l'expropiació.

La mesura afectarà només els pisos de propietaris de més de 15 habitatges, els considerats grans tenidors, que estiguin inclosos en el Registre d'habitatges buits i ocupats sense títol habilitant de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i n'estan exclosos els petits propietaris. 

El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha dit que és la primera vegada que la Generalitat utilitza l'expropiació per a l'obtenció d'habitatge públic, tenen per objectiu arribar a expropiar 189 pisos buits dels 32.000 que hi ha a Catalunya:

"Les polítiques que fa el Govern de la Generalitat van orientades a incrementar el parc d'habitatge públic, de lloguer i en caràcter permanent, i creiem que tots els recursos dels quals disposa l'administració haurien d'anar en aquesta línia" ​

Els municipis escollits

Les expropiacions es faran en municipis on hi ha una forta demanda d'habitatge, una llista acreditada per la Generalitat i de la qual formen part fins a 72 municipis. Es destinaran a famílies vulnerables procedents de les meses d'emergència o programes socials, com per exemple a dones que viuen violència masclista.

Els 14 municipis escollits són Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Figueres (Alt Empordà), Lloret de Mar (la Selva), Mataró (Maresme), Mollet del Vallès (Vallès Oriental), Reus (Baix Camp), Roda de Berà (Tarragonès), Rubí (Vallès Occidental), Salt (Gironès), Tarragona (Tarragonès), Valls (Alt Camp), Vic (Osona), Viladecans (Baix Llobregat) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Entre els anys 2020 i 2022, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha dut a terme un programa d'inspecció de pisos buits que consten al Registre d'habitatges buits o que són susceptibles de ser-hi. 

Aquestes inspeccions es van oferir a 45 municipis on l'Agència d'Habitatge de Catalunya tenia detectat un major increment de sol·licituds de les meses d'emergència. Però només es van acabar signant convenis amb 14 ajuntaments, els ara escollits per a les expropiacions.

Barcelona no és a la llista que ha acordat aquest dimarts el govern. L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat processos semblants, però sense una expropiació definitiva, sinó una cessió de deu anys de l'habitatge.

El procés d'expropiació

El procés per a l'expropiació pot durar més de mig any, per això el govern preveu que a principis del 2024 es podrien obtenir els primers pisos.

Comença amb el requeriment previ als propietaris perquè es doni a l'habitatge buit una finalitat residencial, que s'enviarà durant els pròxims dies, i que inclou també l'advertiment de l'inici del procediment expropiatori en cas que no ho facin.

Si no s'atén aquest requeriment en el termini d'un mes, es procedirà a la declaració de l'incompliment de la funció social del dret de propietat i a l'inici efectiu del procediment d'expropiació.

Així i tot, el propietari encara tindria tres mesos per arribar a un mutu acord sobre l'expropiació per destinar la propietat a lloguer social. Després d'aquests tres mesos, finalment, s'actuarà pel procediment d'urgència per a fer efectiva l'expropiació. 

Pisos desocupats durant dos anys

Una llei aprovada el 2022, la Llei 1/2022, estableix que la Generalitat o els ens locals poden expropiar a grans tenidors per incompliment de la funció social del dret de propietat. És a dir, quan un habitatge està desocupat de manera permanent i injustificada durant més de dos anys.

La norma posa límits a les expropiacions. Regula que la finalitat de l'expropiació només pot ser augmentar el parc d'habitatge de lloguer social per atendre persones en risc d'exclusió social residencial o que estan en risc de trobar-s'hi.

A més, han de ser habitatges que estiguin situats en àrees de demanda residencial forta i acreditada, com els municipis escollits per a aquestes primeres expropiacions.

També cal que estiguin inscrits al Registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant o bé, que s'hagin comprat a titulars d'habitatges inscrits en aquest registre.