Judici del procés: la defensa qüestiona la rebel·lió i denuncia vulneració de drets

La sala penal del Tribunal Suprem ha celebrat aquest dimarts la vista de l'article de pronunciament previ en la causa contra el procés independentista.

El tràmit de les qüestions prèvies serveix de pròleg al judici a 18 dirigents sobiranistes catalans per als quals es demanen penes de presó per delictes de rebel·lió, sedició, desobediència, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics.

Van den Eynde: "Són polítics fent política"

Després de començar la sessió poc després de les 10 del matí, el primer d'intervenir ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde.

Van den Eynde ha dit que durant el judici mantindrà les formes, però que "haurà de dir coses fortes", com que hi ha hagut "injustícies i violació de drets fonamentals" i parlar de "procés polític" i de "causa general", per exemple.

L'advocat ha assegurat que "mai havia estat tan convençut d'una causa" com en aquest judici, i ha afegit que els seus defensats eren "polítics fent política".

Pel que fa a la competència dels tribunals, Van den Eynde s'ha queixat que el jutjat número 13 de Barcelona estigués investigant durant 1 any fets protagonitzats per persones aforades i amb imputacions com els delictes de rebel·lió i sedició.

L'advocat ha preguntat que espera que algun dia algú li expliqui com ha pogut passar això, i s'ha refermat amb la demanda que aquest judici no es faci al Suprem, sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Van den Eynde ha conclòs assegurant que el tribunal té l'oportunitat d'aplicar les regles normals, i no les excepcionals que se'ls estan aplicant i que vulneren els seus drets:

"Són persones que vindran físicament aquí en situació de privació de llibertat. Això vulnera la regla de la igualtat davant de la llei, el dret a la doble instància penal, i tots els drets inherents a la dignitat de la persona."

Jordi Pina demana traducció simultània al català

Després ha intervingut Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, que ha assegurat que té "poca confiança" que el tribunal accepti el seus arguments.

Segons ha dit, les decisions prèvies del tribunal mostren que ja han decidit desestimar-los, i rebutjar la declinatòria de competència, és a dir, que el cas el jutgi el TSJC, cosa que, ha dit, respectaria el dret dels acusats a un jutge predeterminat per la llei.

En aquest sentit, Pina ha assegurat que el registre de catalans a l'estranger i les delegacions de la Generalitat a fora del territori espanyol no són motiu suficient per atribuir la competència del judici al Tribunal Suprem.

En aquest sentit, ha recordat que el judici pel 9N, celebrat al TSJC, es van poder veure imatges de gent votant a l'estranger, i això no va comportar que s'hagués de celebrar al Suprem, a Madrid.

Pina ha acabat la intervenció assegurant que en aquest judici es vulnerarà el dret dels seus defensats d'expressar-se en català i que, si es desestima traslladar-lo a Barcelona, demanarà traducció simultània.

Arderiu acusa la fiscalia de "divagar"

En tercer lloc ha intervingut Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell i Anna Simó, que ha fet seves les argumentacions dels altres advocats, i s'ha centrat a analitzar els arguments de la fiscalia.

Segons ha dit, el ministeri fiscal "divaga" quan assegura que el poder judicial no és descentralitzat, i ha fet referència als articles de l'Estatut que ho fixen.

També ha retret a la fiscalia que construeix l'argumentació confonent els efectes dels presumptes delictes amb els resultats. Segons ha dit Arderiu, l'"aixecament violent" no en va tenir, de resultats, i que per això la fiscalia se centra en els presumptes efectes, que no tenen rellevància judicial ni penal.

Gené: "Interpretació extremadament forçada"

Per la seva banda, Judit Gené, defensora de l'exconseller Joaquim Forn, ha assegurat que s'han fet servir "fets aïllats" que van passar a llocs com Brussel·les per "arrossegar" la causa al Tribunal Suprem:

"La instrucció ha demostrat que el nucli de tots aquells fets van passar, es van planificar i es van executar des de Catalunya. Que hi hagi hagut algun acte aïllat que, a partir d'una interpretació que aquesta part qualifica com a extremadament forçada, serveixi per arrossegar tota la competència de la causa, aquesta part considera que suposaria una vulneració del dret fonamental a ser jutjat pel tribunal que li és naturalment competent."

Roig acusa Llarena d'aplicar "criteris d'oportunitat i no de legalitat"

L'advocada defensora de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha comparat aquest judici amb els del 9N, en què els acusats van ser jutjats per separat. Roig també ha destacat que el seu defensat ni era aforat ni se li atribueix cap fet "comès" a cap territori que justifiqui que se l'estigui jutjant al Tribunal Suprem:

"El 9N, per la mateixa condemna i acords, no hi va haver cap problema per jutjar-ne 3 al TSJC i 1 al Suprem, no hi va haver cap problema per fer-ho. Però ara la contingència de la causa el jutge instructor l'ha estirat i encongit com un xiclet atenint-se a criteris d'oportunitat i no de legalitat."

"Jordi Cuixart mai ha tingut la condició d'aforat, i no hi ha ni un sol fet que hagi comès a fora de Catalunya. Per tant, no se li pot aplicar."

Roig ha afirmat que s'ha criminalitzat la mobilització ciutadana i que la fiscalia té un concepte raquític de la democràcia, perquè veu delicte en el fet de votar.

En referència directa al jutge Pablo Llarena, però sense esmentar-lo, Roig ha fet un repàs de la seva instrucció, en la qual va incloure fets esdevinguts a fora de l'estat espanyol, però que no va fer cap pas per investigar-los.

En aquest sentit, l'advocada ha assegurat que l'únic motiu per incloure aquests fets en la instrucció va ser poder justificar que el judici es fes al Tribunal Suprem:

"Entenem que aquesta absència absoluta d'investigació internacional només eren una excusa per portar-la des del Suprem."

Roig també ha reclamat que el seu defensat pugui intervenir en català, però ha anat més enllà: ha assegurat que la Carta Europea de Drets Lingüístics estableix que els acusats tenen el dret que el judici es faci, sencer, en català:

"No és que els advocats i els acusats tinguem dret a parlar en català i que ens tradueixin: la Carta preveu que el procediment es faci en la llengua de l'acusat."

Roig ha conclòs assegurant que en aquest judici s'està posant la "indissoluble unitat d'Espanya" davant de qualsevol altra consideració, i que això ha comportat i està comportant la vulneració dels drets fonamentals dels acusats.

Bergés i Riba neguen la malversació

Per la seva banda, Mariano Bergés i Josep Riba, advocats dels exconsellers Dolors Bassa i Carles Mundó, respectivament, han insistit en les argumentacions jurídiques que haurien de fer desestimar la competència del Suprem per jutjar els acusats.

En aquest sentit, Bergés també ha qüestionat que les activitats a l'estranger incloses al sumari siguin delictives. Tant ell com Riba han afirmat que en cap moment va haver-hi malversació de diners públics.

López afirma que no hi ha raons jurídiques, sinó "d'Estat"

Carles López, advocat defensor de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, ha destacat la singularitat del seu cas, i ha assegurat que no té cap sentit que se la jutgi al Tribunal Suprem.

López ha afirmat que aquest judici no es fa per raons jurídiques, sinó per "raons d'Estat", és a dir, per "raons ideològiques", i ha afegit que s'ha intentat argumentar que és un "privilegi" ser jutjat pel Suprem, però que ell considera que és just al contrari, un greuge.

En aquest sentit, l'advocat de Boya ha assegurat que, en aquest cas, s'ha deixat que les acusacions decideixin quin és el tribunal competent de jutjar els líders independentistes.

L'advocat de Santi Vila compara el judici amb el del 9N

Joan Segarra, advocat de l'exconseller Santi Vila, ha recordat al tribunal que en el cas del procés participatiu del 9N del 2014 ell mateix va considerar que no havia de fer un judici conjunt de tots els acusats:

"En aquell cas, aquesta excel·lentíssima sala, valorant-ho, va rebutjar que en el cas de decisions col·legiades governamentals, hagués necessàriament de dur a terme un enjudiciament conjunt. Se'ns va dir, per acte del 26 de maig de 2016, que no existia una connexió material."

Per Segarra això és una argument definitiu perquè al seu defensat el jutgi el TSJC i no pas el Suprem.

La defensa de Nuet destaca la seva distància amb l'independentisme

Enrique Leiva, advocat de l'exdiputat Joan Josep Nuet, s'ha centrat a remarcar la distància ideològica i "orgànica" del seu defensat amb les "tesis" i la "causa independentista".

Leiva ha assegurat que la fiscalia es va equivocar atribuint a Nuet proximitat a l'independentisme en 3 o 4 votacions de la mesa del Parlament, d'un total de 7 votacions. I ha afegit que van obviar-ne 20 més en què havia votat clarament en contra.

Per això ha reclamat que se segregui el seu cas d'aquest judici i se n'encarregui un tribunal ordinari a Catalunya.

Vista sense els acusats

A la sessió, no hi han estat presents els acusats. Dels 18 dirigents independentistes, nou estan en presó preventiva: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull són al centre penitenciari de Lledoners; Dolors Bassa, al de Puig de les Basses, i Carme Forcadell, a la presó de Mas d'Enric.

La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Junqueras, 16 per als cinc exconsellers empresonats i 17 per a Cuixart, Sànchez i Forcadell. Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat es va desmarcar de la Fiscalia i els acusa d'un delicte de sedició: demana 12 anys per a l'exvicepresident, 11 anys i mig per als antics consellers, 10 anys per a Forcadell i 8 per a Sànchez i Cuixart.

La sala per dins

La sala que jutjarà els dirigents independentistes està presidida per Manuel Marchena, a qui pertoca dirigir els debats i posar ordre a la sala. Els altres sis magistrats que la integren són Antonio del Moral, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta, Ana María García Ferrer i Andrés Palomo.

Al costat del tribunal, a la dreta o a l'esquerra, s'hi asseu la lletrada de l'Administració de Justícia María Antonia Cao, que convocarà els assistents i vigilarà que el material estigui preparat.

En una banda del tribunal hi ha les acusacions. En aquest cas, hi són presents la Fiscalia del Suprem, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, exercida pel partit polític Vox.

A l'altra banda, s'hi asseuen els advocats de la defensa. Alguns tribunals permeten que els acusats i els seus advocats s'asseguin junts. En aquest cas, a causa del gran nombre d'assistents, és probable que estiguin separats.

L'espai reservat per als acusats és just davant del tribunal. Mentre se celebra el judici s'asseuran a les bancades de la part del darrere i, quan els toqui declarar, a la zona del davant.