Un cop d'estat a Burkina Faso expulsa l'anterior colpista amb banderes russes al carrer
Els últims anys, el terrorisme jihadista ha fet estralls en aquest país de l'Àfrica Occidental, i ara reclamen tallar relacions amb França i estrènyer-les amb Rússia
El president colpista de Burkina Faso, a l'Àfrica occidental, Paul-Henri Sandaogo Damiba, ha dimitit aquest diumenge, pressionat pels militars revoltats divendres contra el seu govern.
Aquesta dimissió significa, doncs, la victòria del nou cop d'estat militar de divendres, encapçalat pel capità Ibrahim Traoré, de 34 anys, que ha acceptat les condicions posades per Damiba, al poder des que al gener va desplaçar per la força l'anterior govern.
La dimissió s'ha negociat amb la mediació de líders religiosos, que han emès un comunicat en què s'han felicitat de l'acord.
"El mateix president Paul-Henri Sandaogo Damiba ha proposat la seva dimissió per evitar enfrontaments amb greus conseqüències humanes i materials."
Nou govern "provisional"
Les condicions de Damiba per dimitir són respectar el calendari de tornada a la democràcia pactat pel govern colpista amb la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental, la CEDEAO.
També, treballar per "la reconciliació nacional" i "revitalitzar" la lluita contra el jihadisme islàmic, amb atacs des del 2015 de grups relacionats amb Al Qaeda i Estat Islàmic que han fet estralls al nord del país, a la frontera amb Mali.
En un missatge televisat, Traoré i els seus seguidors han promès complir aquestes condicions, i, com els anteriors colpistes, han dit que estaran al poder de manera "provisional".
"Estem a càrrec dels assumptes quotidians de l'Estat fins a la jura del president de Burkina Faso designat per les forces vives de la nació."
Contra França i a favor de Rússia
El cop d'estat es va produir divendres poc després d'una manifestació a la capital del país, Ougadougou, contra la presència militar de França i en suport de més cooperació militar amb Rússia.
Es va decretar un toc de queda i, dissabte, diversos participants en una altra manifestació davant l'ambaixada de França van calar foc a la façana i Traoré va anar-hi per demanar calma.
Set anys de govern democràtic
L'anterior cop d'estat, que va portar Damiba al poder, va ser el 24 de gener contra l'anterior president, Roch Marc Christian Kaboré, escollit democràticament el 2015 i reelegit el 2020.
El cop va triomfar pel descontentament sobre com el govern de Kaboré havia afrontat els atacs de grups jihadistes al nord del país, que han obligat a fugir uns 2 milions de persones.
El novembre del 2021, un atac jihadista a una gendarmeria va acabar amb 53 morts, la majoria militars, i les protestes posteriors van portar al cop d'estat del gener.
Cop contra el cop
Però els últims mesos hi ha hagut més atacs, amb desenes de víctimes civils i militars, cosa que ha generat més descontentament amb el govern i que ha portat al nou cop.
Rússia ha augmentat els últims anys la influència en aquesta regió de l'Àfrica i a les manifestacions a Burkina Faso s'hi ha vist moltes banderes russes.
Els mercenaris russos de Wagner
Són manifestants que reclamen que el país estrenyi relacions amb Rússia per fer front al terrorisme jihadista, seguint l'exemple de Mali, on els mercenaris russos han lluitat amb èxit.
Precisament a principis d'any el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar que retirava les tropes de Mali després d'una dècada de lluita infructuosa contra els jihadistes.
El motiu és que el govern d'aquest país va contractar el serveis de l'empresa privada russa Wagner, molt pròxima a Vladímir Putin.
A través d'aquesta empresa, Rússia està eixamplant la seva influència en aquesta regió de l'Àfrica, malgrat les protestes de França i dels Estats Units.
Va ser l'Alt Volta francès
Burkina Faso és un país d'uns 20 milions d'habitants i un territori aproximadament la meitat d'Espanya, amb fronteres amb Mali i el Níger al nord i la Costa d'Ivori, Ghana, el Togo i el Benín al sud.
Colònia francesa amb el nom d'Alt Volta fins al 1960, com a país independent va viure una sèrie de governs militars sorgits de diversos cops d'estat, alguns força sanguinaris.
Els últims van ser el 2014 i el 2015, i van desplaçar el president colpista Blaise Campaoré després d'haver intentat canviar la Constitució per continuar al poder.
