Trobar feina a partir dels cinquanta, una cursa d'obstacles: "T'hi apuntes i et descarten"

La dificultat dels més grans de 50 anys per trobar feina és un problema crònic. I la baixada de l'atur dels darrers anys no els ha beneficiat de la mateixa manera que a altres franges d'edat.

Si fem una ullada a les xifres, veiem que des del 2019 l'atur registrat no ha parat de caure a Catalunya -amb l'única excepció del 2020, any de la pandèmia-. Així, s'ha passat dels més de 388.000 inscrits a les llistes del SOC als poc més de 335.000, una reducció del nombre d'aturats de més del 13%.

En canvi, si fem focus en els aturats més grans de 50 anys, la reducció de l'atur és molt menor, no supera el 3%. Per tant, si el 2019 aquest col·lectiu representava el 42% dels parats, ara ja supera el 47%. I la fotografia es repeteix pel conjunt de l'Estat on han passat de representar el 2019 el 39% dels aturats a ser ja més del 46%.  

Com explica Òscar Molina Romo, professor de Sociologia de la UAB i director de l'Institut d'Estudis del Treball,  "en un procés de canvi tecnològic molt intens com el que estem patint ara mateix,  aquests grups queden més despenjats del mercat laboral en termes de competències".

Per això defensa que les polítiques d'ocupació tenen un repte al davant amb aquest col·lectiu: "Ha de ser un grup objectiu, segurament com ho va ser a la crisi del 2008 el grup dels joves amb la garantia juvenil".

"És una tendència generalitzada a la Unió Europea. En tots els països veiem que hi ha aquest increment en la taxa d'atur dels més grans de 50 anys i això està segurament relacionat amb el fet que aquest grup té més dificultats per adquirir noves competències, sobretot relacionades amb tecnologies."

Molina Romo explica també que la reforma laboral, que buscava reduir la contractació temporal, ha pogut tenir un efecte secundari negatiu. Perquè aquesta mena de contractes poden "facilitar" integrar-se en el mercat laboral dels col·lectius que tenen més obstacles per entrar-hi, com ara l'edat.

"Si pensem en el col·lectiu de més grans de 50 anys" explica el professor de la UAB, això podria explicar l'increment de la taxa d'atur de llarga durada, perquè aquests persones ja no tenen la via de ser contractades de manera temporal, una fórmula que podia "incentivar les empreses que veuen com un risc contractar aquestes persones  majors de cinquanta anys".

El peatge de l'edat en la recerca de feina

La pandèmia va marcar un abans i un després per a Paco Rueda, vinculat tota la seva carrera professional al món de les agències de viatges. "En van tancar moltes a tot Espanya, unes dues mil agències, llavors el mercat era molt limitat". I ell va ser un dels que va perdre la feina, amb 58 anys -ara en té 61- havia de tornar a començar. Va aconseguir algunes feines, però cap amb l'estabilitat de les anteriors, on havia estat 24 i 20 anys respectivament. "M'estic cada dia 4 hores a l'ordinador buscant feines, no descanso gaire bé, perquè hi dono voltes ...jo em trobo bé i vull seguir treballant".

S'ha donat d'alta a molts portals i associacions per trobar feina i envia cada dia prop de 10 currículums, però té la sensació que l'edat l'està penalitzant. "T'apuntes i et descarten, però no saps per què, llavors, esclar, tendeixes a pensar que és l'edat, perquè quan jo m'apunto a una oferta és perquè tinc tots els requisits".
   
En proporció, aquest fenomen pesa encara més en el cas de les dones. La Victòria Verderes també va haver de tancar la seva botiga d'arranjaments després de la pandèmia, finalment ha trobat feina en un forn de pa, però encara pateix per si la mantindrà fins a l'edat de jubilació -ara en té 56- perquè assegura que davant l'experiència sovint acaba pesant més l'edat.

Explica que a l'oficina del SOC, la persona que la va ajudar a millorar el seu currículum va aconsellar-li no posar l'edat, però "no poses l'edat i llavors quan et truquen de Recursos Humans d'alguna empresa et diuen a la cara: és que vostè no ha posat l'edat! -perquè és el primer que et pregunten- i quan dius l'edat et diuen: és que estem buscant una persona de menys edat, vostè hauria de posar-la al currículum. Mira, si jo poso l'edat, tu ja no m'hauries trucat."

La sortida, prejubilar-se

Precisament, el desànim i el desgast de molts aturats més grans de 50 anys durant aquest procés fa que l'opció d'abandonar el mercat laboral abans de temps es converteixi en la solució. "Espanya és un dels països on l'edat efectiva de jubilació -explica Molina Romo-  és de les més baixes de la Unió Europea, la gent quan té problemes  opta per sortir del mercat de treball."

El Paco, de moment, no tira la tovallola "Jo tinc esperança encara de seguir treballant, no em vull jubilar, em trobo bé". La Victòria també ho té clar, vol jubilar-se treballant, "m'agrada el contacte amb la gent i m'agrada sentir-me útil".

La gent abandona abans de la data de jubilació. De nou, a nivell social això té un cost.

Una solució: la formació contínua

Per aquest grup d'edat, la formula passa per més formació contínua per afavorir l'adquisició de competències tecnològiques. "És la millor manera, la més efectiva", explica Molina Romo, que també apunta a la necessitat de donar incentius públics a la contractació.

"Els incentius no són gaire efectius a l'hora de crear ocupació", explica, "però sí que poden afavorir la reintegració de grups en el mercat de treball".