Troben a Àustria una gran àrea amb cendres i restes de víctimes del nazisme

Àustria ha informat aquest dimecres de la descoberta d'una capa de cendres humanes i restes òssies de diversos centímetres de gruix dins del recinte de l'antic centre d'extermini nazi del castell de Hartheim, al nord del país.

Les restes ocupen una àrea de 458,5 metres quadrats i estan enterrades a una profunditat d'entre 80 i 150 centímetres, segons ha explicat el Ministeri de l'Interior austríac en un comunicat en què precisa que el lloc d'aquesta nova troballa és al costat nord del recinte, que encara no s'havia examinat.

Vuitanta anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial i del règim nacionalsocialista a Àustria, aquestes troballes "proporcionen informació important sobre els intents dels perpetradors d'encobrir les empremtes dels seus crims", diu a la nota Florian Schwanninger, que és el director del centre d'aprenentatge i commemoració del castell de Harstheim.

30.000 víctimes

Unes 30.000 persones van ser assassinades entre el maig del 1940 i el 1944 en una cambra de gas instal·lada en aquest castell, situat a la localitat d'Alkoven, a l'estat federat d'Alta Àustria. Posteriorment, les seves restes van ser cremades. 

Les víctimes eren persones amb discapacitat o malalties mentals, presoners de camps de concentració i treballadors forçats, recorda el comunicat conjunt del Ministeri de l'Interior i el govern d'Alta Àustria. 

Després que el 2001 es descobrís al costat est del castell un gran nombre de fosses amb restes humanes, així com pertinences personals i altres objectes, els experts sospitaven de l'existència d'altres fosses a la part nord i zones adjacents, explica Schwanninger. 

Segons el director del recinte, els investigadors basaven les hipòtesis en testimonis de l'època, segons els quals les cendres humanes "havien estat abocades al Danubi durant un temps". 

Schwanninger creu que aquesta manera de desfer-se de les proves dels seus crims s'havia tornat "massa evident" per als nazis, per la qual cosa, dedueix, en un moment donat haurien optat per enterrar-les a prop del lloc del crim. 

Anomalies a terra

Tal com ha detallat Schwanninger, les zones sospitoses s'han pogut delimitar gràcies a les "anomalies a terra" que es van detectar al desembre en fotografies aèries i estudis geofísics amb radars de penetració terrestre. 

"La investigació s'ha dut a terme amb el suport de la Comissió Alemanya de Tombes de Guerra, que treballa per encàrrec del govern alemany i compta amb la cooperació del Ministeri de l'Interior", indica la nota. 

Finalment, la troballa va tenir lloc la setmana passada gràcies a una perforació que va fer-se en col·laboració amb l'Institut de Prehistòria i Arqueologia Històrica de la Universitat de Viena. 

"No s'ha d'oblidar mai"

"Les troballes de cendres al Castell de Hartheim mostren clarament que, fins i tot 80 anys després de la fi del nacionalsocialisme, no es coneixen totes les restes tràgiques d'aquest període. Els crims de l'era nazi no s'han d'oblidar mai", ha remarcat el ministre de l'Interior austríac, el conservador Gerhard Karner.

Els responsables de la investigació se centraran ara a treure a la llum els detalls de la tomba i, finalment, fer els passos necessaris per "garantir una commemoració duradora i digna de les víctimes del nazisme", assenyala el comunicat.