Troben a Empúries una petita gerra grega del segle VI aC amb escenes d'un gimnàs

Alumnes d'un curs d'arqueologia han trobat a Empúries una petita gerra de ceràmica àtica del segle VI abans de Crist amb escenes d'un gimnàs grec.

La peça l'han trobat a la base d'uns murs d'una de les primeres cases de la Neàpolis, la ciutat que va néixer en el primer port d'aquest municipi empordanès.

Els arqueòlegs creuen que es tractaria d'una ofrena feta als déus que s'hauria enterrat en el moment de construir una de les primeres cases d'Empúries, segons explica l'arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer:

"La gerreta ens explica un costum ancestral que ja seguien aquells primers grecs fa més de 2.500 anys i que ha perdurat fins avui."

La peça, que es coneix com a lècit, representa una palestra --el lloc on s'entrenaven els joves per enfortir el cos i la ment-- i s'hi veu la silueta negra d'un corredor en actitud atlètica flanquejada per dues figures que l'observen. És de coll estret i, entre els objectes que hi ha penjats al seu damunt, s'hi distingeix un disc.

Durant l'antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s'ha descobert ara a Empúries ha perdut l'embocadura i una zona del recipient s'ha escrostonat, però es podrà reconstruir perquè els arqueòlegs han trobat la peça que falta.

Ara el flascó es portarà al laboratori, on es buidarà la terra que s'ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. També es rascaran les parets de ceràmica de l'interior, perquè com explica Castanyer, "si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho".

"Aquest flascó o lècit forma part de les produccions de figures negres d'època ja avançada, de finals del segle VI abans de Crist", afegeix l'arqueòleg del MAC Empúries. Més endavant, les siluetes van donar pas a la tècnica de les figures roges, amb els motius pintats sobre el fons de vernís negre.

La troballa l'han fet alumnes del 78è Curs d'Arqueologia, una trentena d'universitaris vinguts de Catalunya, l'estat espanyol i l'estranger que han fet recerca en diferents sectors del barri nord de la ciutat grega.

En una de les illes, just a la base del mur d'una de les cases, és on ha aparegut el flascó o lècit. La casa seria de finals del segle VI o d'inicis del segle V abans de Crist, segons Pere Castanyer, que creu que es tractaria "d'una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis".

El precedent del costum de "posar la primera pedra"

Castanyer explica que les gerretes enterrades com a ofrena expliquen "una de les pràctiques que seguien els primers grecs d'Empúries a l'hora de construir les seves cases", un costum ancestral que ha perdurat fins als nostres dies.

L'equivalent contemporani serien els actes de col·locació d'una primera pedra, on s'introdueix un cilindre que pot contenir els diaris del dia i monedes en curs.

De fet, més enllà de la ciutat grega, Empúries també exemplifica com aquests rituals van perviure durant l'època romana. Perquè, en aquest cas, a la ciutat romana també s'han trobat ofrenes fundacionals fetes amb gerres, amb restes de fauna o bé ous de gallina --un dels quals es conserva sencer al museu.--.

També s'hi ha trobat un forn, monedes i braçalets

Més enllà d'aquesta troballa, les excavacions fetes pels alumnes d'aquest curs d'arqueologia d'estiu a Empúries també han permès aprofundir més en la vida quotidiana de la Neàpolis.

Entre les cases que s'han excavat s'han trobat les restes d'una estança que podria haver acollit una cuina o un gineceu, un espai que aleshores estava destinat exclusivament per a les dones.

A més, al sector més a llevant de l'antic barri nord s'han trobat restes de forns, alguns encara amb cendres, que segurament es destinarien a treballar el ferro, segons Castanyer:

"Són forns possiblement vinculats a l'activitat metal·lúrgica, que estarien associats o bé formarien part de la façana d'alguna edificació; una pràctica que precisament també hem documentat en altres sectors de la ciutat grega, com l'àgora o l'estoa --l'edifici porticat grec al nord de l'àgora--."

També s'han desenterrat diferents monedes, que formarien part de les primeres encunyacions que es van fer a Empúries a partir de finals del segle IV aC, i un braçalet fet d'os amb decoració estriada.

L'excavació s'emmarca dins el projecte que va impulsar Empúries, subseu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l'evolució del jaciment amb els seus espais portuaris.

El subsol d'Empúries continua atresorant testimonis de l'antiguitat que continuen ressorgint dos mil·lennis després que hi arribessin els grecs.