Troben additius plàstics en sardines i lluços: "Tenen efectes nocius per a la salut"

Cada cop són més les proves que la presència de plàstics al medi no només és un problema ambiental, sinó també per a la nostra salut, i que calen polítiques decidides per reduir-los. I això que, en realitat, d'estudis científics sobre els microplàstics encara n'hi ha molt pocs.

Un equip d'investigadors catalans del CSIC n'ha analitzat ara la presència en els peixos de consum més habitual, sardines, seitons i lluços. A tots hi han detectat additius plàstics que no s'havien detectat fins ara.

Quan parlem de la contaminació per plàstic, molts cops ens ve al cap la imatge de l'ampolla al mar, de la bossa, o dels trossets minúsculs que ja s'han fragmentat. Però per fabricar plàstics s'hi han d'afegir molts compostos químics, com retardants de flama, estabilitzants... Compostos que poden arribar a significar el 50% del pes de l'envàs en qüestió.

"I ja es tenen evidències científiques que almenys 60 d'aquests compostos tenen efectes nocius per a la salut". Ethel Eljarrat és la investigadora principal de l'estudi, liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC). Assegura que els nivells trobats als peixos no suposen un risc per a la salut, però que els compostos identificats poden provocar malalties greus, a nosaltres i als peixos.

"Poden arribar a causar danys en el sistema endocrí, en el neurològic, donar problemes de fertilitat o fins i tot alguns poden ser cancerígens. Els hem trobat en quantitats prou petites per no provocar-nos malalties, però el fet d'estar-hi exposats contínuament sí que pot afectar-nos."

Per portar a terme l'estudi, els investigadors han hagut d'anar a diversos ports catalans per rebre de mans dels pescadors aquests peixos acabats de pescar. És important treure'n les mostres al més aviat possible, perquè no es perdi ni una engruna d'informació.

Al cap de poques hores d'haver sortit del mar, sardines, lluços i seitons ja són a la taula de Joan Jiménez, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que ha format part del projecte: "Hem triat aquestes espècies perquè són les més pescades al Mediterrani, les que tenen un valor econòmic més important i les que més es consumeixen. I, a més, estan en declivi. Per tant, conèixer com estan és important per a les espècies, pel que fa a la biodiversitat, però també per al sector pesquer, i per a la nostra salut".

Per exemple, les sardines representen el 40% de la pesca al Mediterrani. Acostumaven a ser una espècie abundant en l'ecosistema, però ara ja no és així. Estan en un greu declivi. I qui sap això molt bé són els pescadors, als quals cada cop els costa més pescar-ne. A Catalunya, per exemple, si l'any 2000 es van poder pescar més de 14 milions de quilos de sardina, 20 anys després només se'n van pescar 6, menys de la meitat.

"La presència de microplàstics és una de les pressions acumulades de les sardines. L'espècie està en fort declivi. Sobretot per la sobrepesca i el canvi climàtic, però també pels plàstics."

"Però el problema no és exclusiu de les sardines", diu Joan Jiménez, mentre pesa, mesura i obre un dels exemplars. N'extreu una petita part de carn que embolica en un paper metàl·lic per enviar-lo al laboratori d'Ethel Eljarrat a l'IDAEA. No el pot embolicar en plàstic, perquè això podria contaminar els resultats.

Als laboratoris de l'IDADEA, els investigadors liofilitzen la mostra i la sotmeten a diverses analítiques. El resultat es mostra en forma de gràfica en què es veuen clarament dibuixats els compostos plastificants en forma de serra.

Hem de deixar de menjar-ne?

Però que hagin trobat aquests compostos en aquestes tres espècies tan comunes en la nostra gastronomia, vol dir que és millor no menjar-ne? Els investigadors contesten amb rotunditat que no hem de deixar de menjar-ne. Primer perquè els nivells en què s'han trobat no son tan grans com per provocar-nos malalties, però sobretot perquè sospiten que tots els organismes marins tenen els mateixos contaminants.

"Hem fet altres estudis amb dofins, balenes i tortugues, per exemple. I en tots, absolutament tots, hem trobat plàstics en els animals. Són compostos que afecten tots els organismes", explica Ethel Eljarrat.

I, de fet, s'han trobat plàstics des de les profunditats marines més fondes fins a la muntanya més alta, i en l'aire que respirem. Així que, en aquesta ocasió, sardines, seitons i lluços han servit d'indicador que tenim un problema molt greu i que, a més, no parem d'agreujar-lo.

"La solució no és deixar de menjar sardines, perquè tots els peixos tindran el seu nivell de plàstic. La solució és deixar de contaminar el mar perquè el peix que ens mengem estigui menys contaminat. Per la salut de les espècies i per la nostra mateixa salut."

"Això ens demostra que calen més estudis sobre microplàstics", diu Joan Jiménez. Argumenta que és difícil extrapolar aquests nivells a totes les espècies: "Encara que no ho sembli, els microplàstics s'han estudiat poc".

Una de les esperances d'aquest equip d'investigadors és que aquests estudis serveixin per combatre el greu problema que suposa el plàstic al medi ambient, un problema creat només per l'ésser humà: "És un problema global, no només del Mediterrani. I la solució és clara: la reducció de plàstics d'un sol ús i, sobretot, que hi hagi polítiques que els prohibeixin, ja des de la seva fabricació."