Troben al Kirguizistan el big-bang que va escampar la pesta negra per Europa fa 7 segles

Dos cementiris de l'actual Kirguizistan són el lloc on fa set segles es van produir els primers casos de pesta negra que van escampar la malaltia per Europa i van provocar l'epidèmia més mortífera que s'ha produït al continent.

Aquesta és la hipòtesi d'un equip multidisciplinari en què han participat, entre d'altres, investigadors dels instituts Max Planck d'Antropologia Evolutiva i de Ciència de la Història Humana, a Alemanya, i de la Universitat de Stirling, al Regne Unit. S'ha publicat a la revista Nature.

La pesta negra, causada pel bacteri Yersinia pestis, es va estendre per Euràsia entre els anys 1346 i 1353. Es calcula que a Europa va matar uns 20 milions de persones, és a dir, aproximadament un terç de la població del continent. Molts estudis estimen que a Europa, l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica va arribar a causar la mort de fins al 60% de la població.

L'origen de la plaga no es coneix amb certesa, però un dels llocs amb més proves a favor és l'Àsia Central. I els resultats d'aquest estudi semblen confirmar-ho.

Els investigadors de l'estudi actual van prendre mostres dels cementiris de Kara-Djigach i Burana, a l'actual Kirguizistan. Les excavacions dels cementiris es van realitzar fa més d'un segle, entre els anys 1885 i 1892, i el nombre de tombes mostrava una gran mortalitat produïda durant el segle XIV.

Moltes làpides de persones mortes entre 1338 i 1339 tenien inscripcions en siríac --un conjunt de dialectes de l'arameu- que atribuïen les defuncions a la pestilència.

Estudis d'ADN

Els autors van analitzar material procedent de les excavacions i ho van combinar amb l'anàlisi d'ADN extret de les dents de set de les persones enterrades. I van trobar ADN que evidenciava la infecció pel bacteri. Això demostra, segons els científics, que les morts van ser causades per la pesta.

Els autors també proposen que la gran activitat comercial dels habitants de la zona, on confluïen diverses rutes, va afavorir que la pesta s'estengués per altres territoris.

La troballa també ajuda a establir el que s'ha anomenat el big-bang que va provocar l'aparició de diverses soques del bacteri, que es van estendre per diversos països. La data i el lloc on es devia generar aquest big-bang no es coneixia amb precisió i la recerca ho situaria en aquesta zona de l'Àsia, com explica la investigadora principal, Maria Spyrou, dels instituts Max Planck i de la Universitat de Tübingen:

"Les soques antigues del Kirguizistan se situen exactament en el node d'aquesta diversificació massiva. En altres paraules, hem trobat la soca original de l'anomenada Mort Negra i ara coneixem la data exacta en què va sorgir: 1338".

Però, d'on va venir aquest soca inicial? Com que el bacteri es conserva en diverses espècies de rosegadors, algun d'aquests animals hauria de ser l'origen de la soca al voltant de la zona estudiada, com explica Johannes Krause, un altre dels autors i director de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva:

"Hem descobert que les soques modernes més properes a l'antiga són en reservoris al voltant de les muntanyes de Tian Shan i, per tant, molt a la vora d'on hem trobat les antigues soques. Això apunta a un origen de l'ancestre de la Mort Negra a l'Àsia Central".

L'estudi demostra la importància dels estudis d'ADN antic en la recerca històrica. Però segons els autors, "experiències passades i presents han demostrat que trobar la font d'una pandèmia és una tasca complexa que no pot assolir una sola disciplina científica". I per això esperen que continuïn les sinergies que aporten noves dades a aquestes investigacions.