Troben centenars de milers de microplàstics i nanoplàstics a l'aigua embotellada

Ja fa un parell de dècades que se sap que hi ha partícules petites de plàstic repartides per tot arreu: són els anomenats microplàstics, procedents de la degradació dels objectes de plàstic que fem servir.

Des de fa uns quants anys també se sap que tenim microplàstics a dins del cos i que alguns són tan petits que poden circular per la sang i entrar en els òrgans i en les mateixes cèl·lules.

Ara s'acaba de descobrir que l'aigua venuda en ampolles de plàstic conté entre 110.000 i 370.000 partícules per litre, 240.000 de mitjana, la immensa majoria de les quals són nanoplàstics, és a dir, que fan menys d'un micròmetre.

"Com més petits, més fàcilment poden entrar dins nostre"

Ho afirma una recerca publicada a la revista científica PNAS aquest dilluns, que és la primera que aconsegueix calcular el nombre de nanoplàstics i microplàstics que hi ha a l'aigua.

Segons un dels autors de la recerca, Wei Min, de la Universitat de Colúmbia de Nova York, han aconseguit desenvolupar una tècnica per fer aquests càlculs que es podrà aplicar a molts altres àmbits.

Min remarca que els nanoplàstics poden ser molt més perillosos que els microplàstics:

"Els nanoplàstics ocupen molt menys volum que els microplàstics, però no és la mida el que importa, són els números, perquè com més petites són les coses, més fàcilment poden entrar dins nostre."

En tot cas, Min afegeix que "hi ha un món enorme de nanoplàstics per estudiar", i que volen continuar amb l'aigua de l'aixeta, que també se sap que conté microplàstics i nanoplàstics, però en quantitats menors a la de les ampolles.

Quina és la diferència entre microplàstic i nanoplàstic?

Es considera microplàstic qualsevol partícula que faci entre un micròmetre i 5.000 micròmetres (és a dir, 5 mil·límetres), mentre els nanoplàstics són els que fan menys d'un micròmetre de mida.

Han analitzat tres marques d'aigua embotellada dels Estats Units (no han dit quines), i han fet servir una nova tècnica inventada per ells que han anomenat microscòpia de dispersió Raman estimulada.

Consisteix a sondejar les mostres amb dos làsers sintonitzats per fer ressonar molècules específiques, i ho han fet servir per buscar 7 tipus de plàstic a l'aigua.

Fa gairebé 6 anys una altra recerca ja va trobar microplàstics i nanoplàstics en el 93% del contingut de 250 ampolles d'aigua comprades a 9 països diferents.

Les partícules dels 7 plàstics només són el 10% de les detectades

En la recerca d'ara hi han trobat sobretot partícules de poliamida, un tipus de niló utilitzat en els filtres de plàstic per purificar l'aigua, i tereftalat de polietilè, o PET, el plàstic del qual estan fetes la majoria d'ampolles.

També poliestirè, clorur de polivinil i metacrilat de poli metil, però el més preocupant és que els 7 plàstics analitzats només són el 10% de les nanopartícules que van trobar, i no saben què són el 90% restant.

Poden ser altres plàstics, o poden ser altres tipus de materials, de manera que es pot dir que la recerca ha obert una porta al desconegut, i que la feina de recerca només acaba de començar.

Els plàstics es degraden i acaben a l'ambient en forma de partícules

El cert és que es calcula que cada any es produeixen al món uns 400 milions de tones de plàstic, bona part dels quals van a parar al medi ambient: a l'aire, a la terra i al mar.

Com més petites són les partícules, més probabilitats hi ha que puguin entrar en els éssers vius i interferir en el seu metabolisme, amb els riscos potencials que això comporta.

Encara se sap poc sobre quins són exactament aquests riscos, però ja s'ha descobert que algunes partícules poden funcionar com a hormones, i modificar el creixement i el desenvolupament dels éssers vius, humans inclosos.

El cert és que com més es perfeccionen els mètodes de recerca --com és el cas de la feta ara a la Universitat de Colúmbia--, més creix la incertesa sobre els efectes no desitjats dels plàstics.