Troben el cos del militant antifranquista Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil

Els treballs d'excavació per trobar les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, iniciats fa un mes al cementiri de Reus, podrien haver donat fruit.

L'equip encarregat de l'exhumació va localitzar aquest dimarts unes restes òssies compatibles amb la descripció i les característiques físiques de Martos, assassinat el 1973 per la Guàrdia Civil i enterrat en una fossa comuna.

L'obrer, militant del Partit Comunista i del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), estava acusat de difondre propaganda il·legal. La causa de la mort va ser la ingesta d'àcid sulfúric, que va cremar-li l'aparell digestiu, en el transcurs d'un interrogatori amb tortures a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus.

Per trobar les restes s'han excavat cinc nivells de la fossa, a cinc metres de profunditat. Les proves d'ADN, els resultats de les quals se sabran d'aquí un o dos mesos, confirmaran definitivament si és el cos del jove assassinat.

De tota manera, ja s'ha descartat analitzar els altres 40 cossos exhumats de la fossa, que corresponen a civils no represaliats i que tornaran a ser enterrats quan finalitzi la intervenció.

Coincidència amb el perfil biològic de Martos

Els antropòlegs i arqueòlegs que treballen al cementiri de Reus han exhumat 41 cossos de la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus.

Entre aquests cossos hi ha el d'un jove menor de 30 anys que coincideix amb el perfil biològic de la víctima. Martos tenia 28 anys quan va morir enverinat per la Guàrdia Civil.

Les despulles corresponen a un cos al qual se li va practicar una autòpsia, igual que a Martos. A Martos, després de morir, dos metges forenses li van fer una autòpsia completa de tòrax i crani.

A més, el cos té una lesió a l'espatlla com la que tenia el militant antifranquista. Quan era petit, al poble de Loja, va caure d'una mula i es va trencar un os.

"Compromís amb les víctimes del franquisme"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, han acompanyat aquest dimecres el germà de Martos, Antonio, a visitar la fossa.

Aragonès ha assegurat que, amb aquesta acció, "es referma el compromís" del govern amb les víctimes del franquisme. El president de la Generalitat ha dit que és un pas més cap a la "reparació històrica" de la figura de Martos, de qui ha assenyalat que va ser tractat "de manera totalment inhumana" i enterrat "de forma indigna".

Per la seva banda, la consellera de Justícia ha dit que "a Catalunya hi ha molts Cipriano Martos" i s'ha compromès a "rescatar de l'oblit" tots aquells que "van contribuir a fer d'aquest país un país més lliure i més digne".

La família de Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles del militant antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. El seu germà va demanar ara fa un mes que l'Estat es fes càrrec del trasllat. Antonio ha explicat que els seus pares van morir "amb tota la pena" per l'assassinat de Cipriano, de qui no van poder ni veure el cos.

Un militant comunista torturat per la Guàrdia Civil

Martos va néixer el 1942 en una família de camperols de Loja. L'any 1969 va emigrar a Sabadell, on es va polititzar i va incorporar-se al PCE i al FRAP.

En la clandestinitat, el partit el va destinar a una cèl·lula de Reus, on la Guàrdia Civil el va detenir el mes d'agost del 1973. El van interrogar durant dos dies, fins que el van ingressar a l'Hospital Sant Joan de Reus, on va agonitzar durant tres setmanes sense que la família sabés on era.

L'any 2014, el seu cas es va incloure en la macroquerella de la justícia argentina pels crims del franquisme.