Troben el fòssil d'un peix de fa 16 milions d'anys que encara conserva l'últim àpat que va fer
L'estat de conservació és tan bo que l'equip científic ha pogut deduir l'aspecte de l'espècie i el seu comportament
Una troballa paleontològica ha permès observar de manera privilegiada el passat de la fauna marina d'Austràlia: restes fòssils d'uns peixos extingits de fa més de 16 milions d'anys amb un nivell de conservació tan bo que s'ha preservat el darrer àpat que va fer l'animal.
Es tracta d'un fòssil de Ferruaspis brocksi, un petit peix d'aigua dolça propi del miocè en una Austràlia que llavors era selvàtica i exuberant.
Les restes s'han conservat tan bé que permeten observar el patró de color dels peixos i, fins i tot, signes d'interacció amb paràsits, un fet que les fa úniques.
La troballa, publicada a la revista científica Journal of Verebrate Paleontology, l'ha fet un equip científic liderat pel doctor Matthew R. McCurry, el curador de paleontologia al Museu Australià, que, en declaracions a The Guardian, valorava l'excepcionalitat dels fòssils:
"És molt estrany veure l'animal complet, i gairebé mai veiem teixits tous preservats."
Una dieta a base d'insectes
L'equip científic ha trobat el fòssil incrustat a goethita, un mineral ric en ferro que ha actuat com un escut natural, encapsulant ossos, teixits, cèl·lules pigmentàries i fins i tot restes de l'estómac.
D'aquesta manera, l'equip investigador ha pogut saber que els espècimens trobats van menjar larves d'insectes, ales d'altres artròpodes i fins i tot petites bivalves.
També s'ha identificat un paràsit enganxat a l'aleta caudal d'un dels exemplars, una larva d'un musclo d'aigua dolça conegut com a gloquidi.
Aquesta informació ha permès deduir que es tractava d'una espècie de peix oportunista que s'alimentava a la columna d'aigua i a la superfície del llac, caçant insectes i larves.
L'equip investigador també ha conclòs que el peix va morir de manera sobtada, amb la panxa plena d'aliment, potser per un esdeveniment ambiental.
Les cèl·lules pigmentàries també han donat informació sobre l'aspecte de l'espècie: tenia el dors fosc, el ventre clar i dues franges laterals fosques, un patró de camuflatge molt comú en peixos actuals.
El doctor Michael Frese, viròleg a la Universitat de Canberra i coautor de la publicació, ha assegurat que el nivell de detall del fòssil "ha superat els límits" del que es creia que es podia conservar.
Informació sobre el canvi climàtic
La troballa s'ha fet al jaciment McGraths Flat, al centre de Nova Gal·les del Sud, un punt on s'han trobat diversos fòssils molt ben conservats.
El fòssil podria donar informació sobre el canvi climàtic que travessava el món durant el miocè, en especial a Austràlia, que es trobava en un procés de desertificació.
Els peixos Ferruaspis brocksi vivien en un llac desconnectat dels sistemes fluvials, però que rebia aigua de rius de manera puntual, un fet que dibuixa un paisatge ara desaparegut.
També donen informació sobre l'evolució dels osmeriformes, un grup de peixos entre els quals hi ha també la truja australiana. La troballa indica que la diversificació d'aquest grup es va produir abans del que es pensava, però que alguns llinatges van persistir a cossos d'aigua dolça aïllats.
Fins i tot, els científics s'han plantejat crear una nova família per classificar aquests peixos amb unes característiques tan úniques, la Ferruaspidae. També per la seva gran capacitat d'adaptació davant un canvi climàtic que va transformar per complet el seu entorn.
