Troben el temple perdut de Posidó, enterrat durant 2.000 anys en un turó del Peloponès

L'historiador grec antic Estrabó ja va parlar de la presència d'un important santuari situat a la costa oest del Peloponès, a l'actual Grècia, fa uns dos mil anys.

Ara els arqueòlegs han trobat en un jaciment a la costa occidental del Peloponès el que asseguren que són les restes d'un temple arcaic que formava part d'aquest santuari llargament buscat.

Els experts han desenterrat al jaciment de Kleidi les restes d'una estructura primitiva, similar a un temple, que creuen que es trobava dins el santuari de Posidó i que molt possiblement estava dedicat a aquesta mateixa deïtat. L'estructura fa 9,4 metres d'amplada i les parets tenen un gruix de 0,8 metres.

La descoberta l'han fet investigadors de l'Institut Arqueològic Austríac, en col·laboració amb investigadors de la Universitat Johannes Gutenberg de Mainz, la Universitat de Kiel i l'Eforat d'Antiguitats d'Elis.

Llargament buscat seguint els textos d'Estrabó

La tardor del 2021 el geofísic Dr. Dennis Wilken, de la Universitat de Kiel, va trobar rastres d'estructures en un jaciment situat al peu oriental d'un grup de turons, en una zona que en una exploració prèvia ja havia estat identificada com una àrea d'interès.

Després dels primers treballs d'excavació sota la supervisió de la doctora Birgitta Eder, la tardor del 2022, aquestes estructures han resultat ser els fonaments d'un antic temple que correspondrien al llargament buscat temple dedicat a Posidó.

"La ubicació d'aquest lloc sagrat descobert coincideix amb els detalls proporcionats per Estrabó als seus escrits", ha subratllat Eder, que treballa per a l'Institut Arqueològic Austríac.

Un punt marcat pels tsunamis

Els experts pensen que aquest lloc podria haver estat l'escollit com a emplaçament del temple de Posidó a causa dels successos extrems que s'hi registraven.

I és que els antics consideraven que Posidó era el creador de la Terra, responsable dels terratrèmols i els tsunamis.

La forma de la costa occidental de la península del Peloponès, regió on hi ha el jaciment, és molt característica. Al golf de Kyparissa hi ha un grup de tres turons de roca sòlida envoltats de sediments al·luvials costaners en una zona dominada per llacunes i pantans costaners.

Gràcies al seu fàcil accés i seguretat, a l'època micènica es va establir aquí un assentament que va continuar florint durant diversos segles i va poder mantenir contactes amb el nord i el sud al llarg de la costa.

El professor Andreas Vött, de la Universitat de Mainz, ha explicat que les prospeccions que hi fan des del 2018 han permès confirmar que "les onades del mar Jònic van banyar directament el grup de turons fins al cinquè mil·lenni aC".

"A partir de llavors, al costat que donava al mar es va desenvolupar un extens sistema de barreres de platja en què diverses llacunes van quedar aïllades del mar", detalla.

No obstant això, s'han trobat proves que la regió va ser assotada repetidament per tsunamis, tant a la prehistòria com a la història, més recentment als segles VI i XIV de la nostra era. Això concorda amb els informes de tsunamis coneguts que es van produir als anys 551 i 1303.

"La situació elevada que proporcionen els turons hauria tingut una importància fonamental en l'antiguitat, ja que hauria permès desplaçar-se per terra ferma al llarg de la costa cap al nord i cap al sud", ha assenyalat Vött.

En els propers anys es durà a terme una exhaustiva anàlisi arqueològica, geoarqueològica i geofísica de l'estructura que ara s'ha destapat.