Troben els cossos de 215 nens indígenes enterrats prop d'un antic internat del Canadà

A la Colúmbia Britànica, al Canadà, s'han trobat els cadàvers d'almenys 215 nens i nenes indígenes enterrats fa dècades en el solar que ocupava un antic internat, el Kamloops Indian Residential School. Els cossos corresponen a menors Secwépemc desapareguts, dels quals mai es va documentar la mort.

La troballa d'aquests cadàvers reobre un dels episodis més crus de la història recent del país. Per arribar a la fossa on s'han trobat les restes mortals dels nens i nenes s'ha fet servir un georadar.

L'anunci de la troballa de la fossa comuna amb els cadàvers dels menors l'ha fet la comunitat indígena Tk'emlups te Secwepemc, a la qual pertanyien els morts.

Feia anys que els membres d'aquesta comunitat de l'oest del Canadà tenia sospites del funcionament de l'internat, on se separava els infants indígenes de les seves famílies per teòricament integrar-los en la societat occidental.

El Canadà va tenir des del segle XIX fins als anys 90 un sistema escolar que separava forçadament els infants indígenes de les seves famílies. Fins a 150.000 nens i nenes van assistir a aquestes escoles, i almenys 4.100 hi van morir. Les escoles estaven gestionades per grups religiosos, i els abusos i la malnutrició hi eren freqüents.

El Kamloops Indian Residential School va ser l'escola internat més gran del sistema d'escoles residencials per a nens indígenes del Canadà. El centre va tancar l'any 1978.

Ara, els caps de la comunitat Secwépemc volen anar més enllà i saber què va passar amb els centenars de nens i nenes, alguns de només tres anys de vida, que van desaparèixer al Kamloops Indian Residential. Asseguren que era la seva responsabilitat cuidar tots els nens perduts o desapareguts:

"Teníem una sospita que ara la nostra comunitat ha pogut verificar. Que sapiguem, aquests nens desapareguts van morir sense que se certifiqués la seva mort. Alguns només tenien tres anys de vida. Nosaltres buscarem la manera d'identificar-los amb el màxim respecte i amor per tots els nens desapareguts i les seves famílies", ha assegurat Rosanne Casimir, cap de la comunitat Secwépemc.

Com i quan van morir tots aquests nens i nenes que vivien a l'internat? I, sobretot, com pot ser que les morts no hagin estat documentades fins ara?

Per tancar un dels períodes més foscos de la seva història, el 2008 el govern canadenc va demanar formalment perdó per haver permès l'existència durant tants anys d'un sistema educatiu que separava els menors indígenes de les seves famílies. Es va impulsar la creació de la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, que va concloure que el sistema públic d'internats formava part d'un projecte polític de genocidi cultural.

La ministra canadenca que s'encarrega de les relacions amb les comunitats indígenes, Carolyn Bennett, ha reconegut que les escoles residencials van ser el resultat d'una política colonial que pretenia apartar els nens indígenes de les seves comunitats. Assegura que la pèrdua dels menors que van anar a aquests centres "és inimaginable":