Troben i restauren una sola de cautxú del refugi antiaeri de la Sagrera de Barcelona

Els arqueòlegs han trobat una sola de cautxú d'una persona que va buscar protecció al refugi antiaeri de la Sagrera durant els atacs aeris de la Guerra Civil. Per ara, es desconeix a qui va pertànyer i el tipus exacte de calçat, encara que pel material i el disseny potser podria tractar-se d'una espardenya. 

El refugi de la Sagrera va quedar clausurat després de la guerra i el 2014 es va redescobrir intacte amb motiu de les obres de rehabilitació i ampliació de l'edifici. 

El Servei d'Arqueologia de Barcelona i l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya l'ha tractat per poder conservar-la, tot i que és la primera vegada que es troba aquest tipus de material.

El tractament de la sola per evitar que es deteriori no ha estat fàcil. El primer pas ha estat informar-se mitjançant la bibliografia existent i buscar assessorament a l'Institut Canadenc de Conservació, un referent en aquest àmbit en materials contemporanis. A més, s'ha contactat amb la restauradora francesa especialitzada en plàstics Sylvie Ramel.

En tots dos casos, els experts van aconsellar que era necessari saber si el cautxú era natural o sintètic perquè el tractament de conservació és diferent. Aleshores es va enviar una mostra de la sola a l'Institut Químic de Sarrià per analitzar-la i determinar que molt probablement es tracta de cautxú natural, tenint en compte també l'època de l'objecte, de més de 80 anys.

Arran dels resultats s'ha triat el tractament més adient: l'anòxia, un mètode que consisteix a mantenir l'objecte un cert temps aïllat dins d'una bossa de plàstic especial. Concretament, se'l deixa sense oxigen inserint-hi un gas inert com el nitrogen mitjançant un generador, amb l'objectiu d'eliminar-ne insectes xilòfags, com l'arna, o microorganismes que puguin fer malbé l'objecte.

L'anòxia, el tractament més adient

Tot aquest procediment s'ha dut a terme mitjançant la col·laboració entre el Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona i l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

"Quan arriba una peça de caràcter orgànic, el pas previ és assegurar-ne la desinfecció. L'anòxia es va introduir per substituir productes químics tòxics que abans eren imprescindibles per dur terme aquesta tasca", apunta Rosa Rocabayera, biòloga i professora de ciències i tecnologia. 

Per altra banda, cal tenir en compte que el cautxú natural emet gasos que per a la peça no són nocius, però sí per a les que estan al voltant si es guarden en un magatzem, com és el cas al Centre de Col·leccions de la Zona Franca.

"L'anòxia compleix una doble funció: conservar objectes a llarg termini, tot i que no tinguin microorganismes, i evitar que es deteriorin les peces del voltant. Aquí no estem fent restauració, sinó conservació preventiva o curativa", destaca Kusi Colonna-Preti, conservadora i restauradora del Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Després d'una setmana amb el procediment d'anòxia i amb resultat satisfactori, la sola torna a estar sota custòdia del Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Passat un temps d'observació i una vegada que es doni la peça per estabilitzada, com tot material arqueològic passarà a formar part de l'arxiu arqueològic gestionat pel Museu d'Història de Barcelona.