Troben la clau del misteriós compte de 819 dies del calendari maia
Dos antropòlegs de la Universitat de Tulane, a Louisiana, han trobat la relació entre els 819 dies i el temps que tarden alguns planetes a tornar al mateix punt del cel
Segles després de la desaparició dels maies, encara queden molts misteris per resoldre al voltant d'aquesta civilització precolombina de l'Amèrica central. Un d'ells, relacionat amb el calendari maia, podria haver-se resolt.
El calendari maia, amb origen al segle V abans de Crist, combina un cicle ritual de 260 dies conegut com a Tzolkin, un altre de solar de 365 dies anomenat Haab, i el compte llarg, un sistema vigesimal que compta els dies a partir de l'11 d'agost de l'any 3114 a.C.
A banda, alguns monuments contenen signes del sistema d'escriptura maia que fan referència a un compte de 819 dies impossible d'adaptar a qualsevol calendari conegut i que ha fet anar de corcoll els investigadors durant anys.
Anteriorment, algunes investigacions havien plantejat la possibilitat de quatre cicles de 819 dies, com si fossin les quatre estacions, però tampoc encaixava amb cap període sinòdic dels planetes visibles.
El període sinòdic és com es coneix el temps que triga un objecte celeste a tornar al mateix punt del cel, vist des de la Terra.
La clau de l'enigmàtic cicle de 819 dies
Els antropòlegs John H. Linden i Victoria R. Bricker, de la Universitat de Tulane, a Louisiana, han publicat un estudi a la revista "Ancient Mesoamerica", de la Cambridge University Press, que aporta una possible resposta a l'enigmàtic cicle de 819 dies.
La clau és augmentar el calendari: 20 períodes de 819 dies són un total de 16.380 dies, al voltant de 45 anys.
Linden i Bricker han aconseguit encaixar el cicle de 819 dies amb els períodes sinòdics de cada planeta visible a simple vista pels astrònoms antics.
Mercuri, per exemple, té un període sinòdic de 117 dies i, per tant, es veu set vegades en 819 dies. Però en la resta de planetes, la correspondència no és tan evident.
En el cas de Venus, amb un període sinòdic de 585 dies, es veu set vegades en cinc cicles de 819 dies.
Els 780 dies del període sinòdic de Mart fan que el planeta vermell es vegi 21 vegades en 20 cicles de 819 dies.
Júpiter, que té un període sinòdic de 399 dies, apareix 39 vegades en 19 cicles de 819 dies, i Saturn té un període sinòdic de 378 dies, equivalent a 6 aparicions en 13 cicles.
D'aquesta manera, els maies haurien desenvolupat un patró que els permetia preveure la ubicació dels planetes al cel a partir de cicles de 819 dies.
A més, hi hauria una correspondència entre els 20 períodes de 819 dies i el cicle Tzolkin, ja que 16.380 és múltiple de 260.
- ARXIVAT A:
- ArqueologiaCiència
