Troben la clau genètica que permet a algunes persones superar els 105 anys de vida

Les persones que superen els 105 anys d'edat tenen variants genètiques que permeten prevenir o reparar els danys en l'ADN que tothom experimenta al llarg de la seva vida.

Així ho conclou un estudi internacional liderat per Claudio Franceschi, de la Universitat de Bolonya. La recerca s'ha publicat a la revista eLife. 

Diversos estudis anteriors havien mostrat el lligam entre longevitat i genètica. Així, l'any 2016, un grup d'investigadors de Massachusetts, encapçalat per Paola Sebastiani, de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Boston, va mostrar que els germans de persones que superaven els 105 anys tenien 35 vegades més probabilitats que la població general d'arribar ells també a aquesta edat. L'estudi es va publicar a The Journals of Gerontology: Series A.

Però fins ara no s'havia seqüenciat el genoma complet d'una població àmplia de centenaris per comparar-la amb un grup també ampli de gent més jove –o no tan gran.

I això és el que ha fet l'equip de Franceschi. Han analitzat el genoma complet de cinc supercentenaris –persones que han superat els 110 anys- i 76 semisupercentenaris –els que han superat els 105 anys. L'han comparat amb el genoma de 36 persones sanes que tenien una mitjana d'edat de 68 anys i sense cap parentiu amb l'altre grup.

Tots els participants són italians, cosa que dona una població més homogènia que si es fessin les anàlisis amb gent de països i continents diversos.

Mutacions i malalties

Els autors van trobar cinc variants genètiques que eren més comunes en els centenaris. Per confirmar els resultats, varen analitzar el genoma de 333 centenaris italians més i el van comparar amb un grup control de 358 persones més joves. Les dades van coincidir amb les de la primera anàlisi.

Les variants estan associades amb la reparació de l'ADN. Els centenaris tenien moltes menys mutacions en el seu material genètic que els participants del grup control.

L'ADN pateix mutacions al llarg de la vida d'un individu. Les alteracions en les seqüències del genoma poden ser causades per la contaminació, compostos tòxics, radiació ultraviolada del sol, hàbits com el tabaquisme o altres mecanismes. Com més temps viu una persona, més probabilitats hi pot haver que el seu ADN tingui mutacions.

L'edat està associada a diverses malalties, com ara les cardiovasculars, ictus, diabetis tipus 2, hipertensió, diferents tipus de càncer o demència. I moltes d'aquestes poden estat causades no per gens que hi predisposen, sinó per mutacions en l'ADN.

Aquest és un dels mecanismes que s'ha suggerit darrerament per explicar l'associació de les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort al món, amb l'edat. Les mutacions s'acumulen al llarg de la vida i les que es produeixen en certs gens poden acabar provocant aquestes malalties.

Variants per reparar l'ADN

Aquestes variants genètiques trobades en els centenaris evitarien les mutacions o bé afavoririen mecanismes per reparar-les. S'ha vist repetidament que les persones que superen de llarg els cent anys també solen evitar o posposar aquestes malalties lligades a l'envelliment.

I això es produiria, conclouen els investigadors, perquè tenen aquests gens capaços de desenvolupar mecanismes de reparació de l'ADN i així eliminar les mutacions perjudicials.

La troballa confirma les d'altres estudis que relacionaven longevitat amb genètica, però va més enllà, en haver localitzat aquestes cinc noves variants concretes. També mostra que en aquest cas els mecanismes biològics en els humans són com els d'altres espècies, com explica Cristina Giuliani, de la Universitat de Bolonya, una de les autores de l'article:

"Estudis previs han mostrat que la reparació de l'ADN és un dels mecanismes que permeten una vida llarga en diverses espècies. Nosaltres hem mostrat que això també és cert per als humans i les dades suggereixen que la diversitat natural en la gent que assoleix aquestes edats està, en part, relacionada amb la variabilitat genètica que dona als semisupercentenaris la peculiar capacitat de gestionar de manera eficient els danys cel·lulars al llarg de la seva vida."