Troben morts l'actor Gene Hackman i Betsy Arakawa, la seva dona, a casa seva als EUA
Segons el xèrif de Santa Fe no se saben les causes de la mort i de moment no s'aprecien indicis de criminalitat
L'actor nord-americà Gene Hackman, de 95 anys, i la seva esposa, Betsy Arakawa, de 63 anys, han estat trobats morts a casa seva a Santa Fe, Nou Mèxic (EUA).
El xèrif del comtat de Santa Fe, Adan Mendoza, ha explicat que a tots dos se'ls ha trobat morts aquest dimecres a la tarda juntament amb un dels seus gossos. Dos gossos més han aparegut sans i estalvis.
Les primeres investigacions revelen que Hackman, Arakawa i el gos s'han trobat en habitacions diferents i que feia un cert temps que estavan morts.
La investigació continua oberta i no se saben les causes de la mort.
Segons les autoritats, al bany on han trobat la dona hi havia píndoles escampades prop de la pica.
Malgrat que s'havia especulat amb una possible intoxicació per culpa del gas, les primeres investigacions no han trobat cap indici en aquest sentit.
En una nota, l'oficina del xèrif ha explicat que no s'ha trobat cap evidència de criminalitat, tot i que "les morts dels dos individus són prou sospitoses com per justificar que s'aprofundeixi en la investigació".
Segons mitjans locals, Hackman vivia a Santa Fe des dels anys 80 i es va casar amb Betsy Arakawa, que era pianista de música clàssica, el 1991.
Premis en una llarga filmografia
Amb la mort de Gene Hackman, se'n va un gegant de la seva època, capaç d'interpretat tota mena de papers, del drama a la comèdia, principals o secundaris, sempre des de l'excel·lència.
L'actor tenia dos Oscars i va estar nominat tres vegades més. El primer el va rebre el 1972 com a protagonista de "French connection", de William Friedkin.
I el 1993 va rebre el segon com a secundari pel seu paper a "Sense perdó", que protagonitzava Clint Eastwood.
Per les mateixes pel·lícules va guanyar dos Globus d'Or i dos premis Bafta. En el seu palmarès hi ha també un altre Globus d'Or per "The royal Tenenbaums", de Wes Anderson.
El 2002 se'l va guardonar amb el premi Cecil B. DeMille que s'atorga dins de la cerimònia dels Globus d'Or en honor a una trajectòria cinematogràfica destacada.
El salt a la fama el va fer amb "Bonnie i Clyde" a finals dels seixanta. Ara fa 20 anys va anunciar que deixava la professió i es va retirar a Nou Mèxic, on vivia apartat de la vida pública i es dedicava a escriure novel·les i pintar quadres.
La vocació d'actor li va arribar de ben petit, segons va explicar, inspirat en ídols cinematogràfics com James Cagney i Errol Flynn. I també el va marcar l'actuació de Marlon Brando a "Un tramvia anomenat Desig".
A principis dels 60, quan ja tenia 30 anys, va començar a estudiar art dramàtic a l'escola d'interpretació Pasadena Playhouse de Los Angeles.
La seva mort ha trasbalsat Hollywood per les circumstàncies en què s'ha produït. De fet, molt probablement s'hi farà referència durant la cerimònia dels Oscars que se celebren la matinada de diumenge a dilluns.
