Troben objectes fenicis del s. VII aC a la necròpolis neolítica de Vilanera, a l'Escala
- TEMA:
- Arqueologia
Els arqueòlegs han trobat noves tombes d'incineració a la necròpolis de Vilanera, a l'Escala, a l'Alt Empordà. Unes daten de finals de l'Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro; l'altra, una troballa inèdita en aquesta zona, és una tomba de l'època romana del segle II aC. Però el més rellevant és el conjunt funerari excepcional que s'ha trobat en un dels túmuls neolítics de l'excavació, on s'han descobert peces fenícies del segle VII aC.
Objectes portats per comerciants fenicis
Encaixades en una fossa excavada en el subsòl, s'hi han trobat un conjunt de vasos ceràmics --on es dipositaven les restes de la incineració dels difunts--, acompanyats de diverses peces d'origen fenici. La importància de la troballa rau en el fet que aquests objectes haurien arribat a través del comerç en el segle VII aC.
Aquests objectes parlen de l'estatus social del difunt i aquesta sepultura s'afegeix a altres tombes de persones privilegiades trobades en aquesta necròpolis.
Una tomba d'incineració d'un nen romà
A més, dins l'espai de la mateixa fossa neolítica, s'ha trobat una altra sepultura, que correspon a un moment històric bastant més recent, del període romà del segle II aC. Es tracta d'una tomba d'incineració probablement infantil.
És la primera vegada que descobreixen evidències funeràries d'aquest període a la necròpolis de Vilanera. Fins ara, els enterraments d'època romana que es coneixien a la zona són els de turó de les Corts, segons expliquen des del Departament de Cultura de la Generalitat.
Els materials recuperats estan pendents, ara, de l'excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.
La necròpolis de Vilanera
El jaciment de Vilanera és una necròpolis que ocupa entre 5.000 i 6.000 m², a la zona del turó i el mas Vilanera, al municipi de l'Escala. Es tracta d'un espai amb una llarga tradició funerària on es pot trobar una important necròpolis de cremació estesa als peus del turó que correspon al final de l'Edat del Bronze i la primera de l'Edat el Ferro i tres túmuls que s'han datat al Neolític Mitjà, uns 4.500 aC.
És un jaciment que permet observar la introducció i el desenvolupament de les pràctiques funeràries -- el pas de la inhumació a la incineració--, i són un testimoni arqueològic excepcional per reconstruir els inicis del poblament d'aquest territori.
El 1999 es van fer les primeres excavacions arran del projecte d'un camp de golf i la construcció d'habitatges unifamiliars. Els veïns van aturar el projecte urbanístic el 2003. Però també es van aturar les excavacions arqueològiques, que no es van reprendre fins al 2016 amb la requalificació del terrenys.
Aquests terrenys, a més dels espais d'interès arqueològic, inclouen espais d'un alt interès històric, com són les restes del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Vilanera, del 1328, abandonat a inicis del segle XV.
Fa quatre anys, els 2018, l'Ajuntament de l'Escala va comprar els terrenys i el març de l'any passat, el mas Vilanera, que havia quedat fora de la compra anterior.
Aquesta darrera campanya d'excavació, que s'ha fet entre desembre i gener, ha estat impulsada per l'Ajuntament de l'Escala amb la subvenció Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- ARXIVAT A:
- Arqueologia