Troben patrons genètics comuns en diferents càncers, un pas per ajudar a triar teràpies

Dos estudis d'equips internacionals permetran posar ordre i trobar patrons en la gran diversitat de característiques que presenten els diversos tipus de càncer i, fins i tot, el mateix tipus quan es manifesta en dues persones diferents.

Els investigadors han trobat un camí per identificar i interpretar les signatures que revelen la complexa genètica de molts càncers, sobretot dels més mortals. Això pot dur a millors diagnòstics i tractaments més precisos que augmentin la supervivència dels pacients.

El primer estudi l'han encapçalat Florian Markowetz, de l'Institut de Recerca sobre el Càncer de Cambridge, i la castellonenca Bárbara Hernando, de Centre Nacional d'Investigació del Càncer de Madrid. S'ha publicat a Nature.

Aquesta recerca té com a objectiu estudiar la inestabilitat cromosòmica, els errors que es produeixen quan les cèl·lules es divideixen per crear-ne de noves. Si aquest procés funciona bé, a la cèl·lula resultant els 23 cromosomes seran com els de la cèl·lula original o, com a molt, contindrà petites variacions.

Quan el procés de divisió falla, es produeix un gran nombre d'errors. Aleshores, fragments de l'ADN que forma els cromosomes es poden duplicar, desaparèixer o ordenar de forma diferent.

Els autors han partit de 7.880 tumors de 33 tipus diferents de càncer, entre els quals els més mortals, com el de fetge i el de pulmó. I analitzant les diferències i coincidències en les seqüències de l'ADN dels diferents tumors, van ser capaços d'observar que en 6.335 d'aquests tumors (el 80%) hi havia 17 tipus diferents d'inestabilitat cromosòmica.

Posteriorment, van comprovar que aquests patrons servien per predir la resposta del tumor a un tractament concret. Les dades obtingudes també ajudaran a buscar dianes per a nous tractaments.

De moment, la feina de l'equip ha donat lloc a la creació de l'empresa Tailor Bio, sorgida de l'Institut de Cambridge i que té com a objectiu construir una plataforma de precisió per als diversos tipus de càncer. D'aquesta forma també es podrien agrupar els pacients segons el tipus de tumor per triar el tractament adient de forma més precisa.

Tal com explica el doctor Markowetz, com més complexos són els canvis genètics en un tumor, més difícil és interpretar-los i tractar-los. I ha afegit això:

"El nostre descobriment ofereix l'esperança que podem canviar les coses i proporcionar tractaments més sofisticats i acurats. Amb Tailor Bio, ara estem treballant dur per portar la tecnologia als pacients i desenvolupar-la a un nivell que pugui transformar les seves vides."

El segon treball l'han liderat Ludmil B. Alexandrov, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, i Nischalan Pillay, de l'University College de Londres. També s'ha publicat a Nature.

En aquest cas, han analitzat 9.873 tumors de 33 tipus diferents de càncer. I han aconseguit detectar i descriure 21 patrons semblants que es troben en el 97% de les mostres.

Projectes semblants a l'IRB Barcelona

El doctor Abel González, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), ha explicat al 324.cat que aquests treballs tindran implicacions en el tractament de diversos càncers, si bé algunes seran més immediates i d‘altres trigaran més, però permetran estudiar quin tractament anirà millor i serà més adequat per a certs tumors concrets.

L'IRB Barcelona lidera un projecte que va en la mateixa línia. Tindrà cinc anys de durada, està finançat amb 10 milions d'euros i hi participen 17 centres de diversos països europeus. L'objectiu és introduir la interpretació de la seqüenciació dels tumors en la presa de decisions clíniques. Això ajudarà els metges a seleccionar el tractament més eficaç.

El projecte el lidera la doctora Núria López-Bigas, investigadora ICREA i cap del laboratori de Genòmica Biomèdica de l'IRB Barcelona.

Per analitzar les possibles vulnerabilitats de cada tumor, els investigadors estan posant a punt l'anomenat Cancer Genome Interpreter (CGI). Es tracta d'una eina per identificar les mutacions significatives per al desenvolupament del càncer i quines poden estar relacionades amb la resposta a una teràpia.

D'aquesta manera, el CGI permetrà predir si un fàrmac determinat té possibilitat de ser efectiu per al tractament d'aquest tumor, o bé si hi ha probabilitat que hi presenti resistència.

Segons explica el doctor Abel González, aquesta interpretació ja es fa en molts hospitals perquè els oncòlegs prenguin decisions, però "el CGI els donarà suport i farà més fàcil la interpretació, reunint molta informació i homogeneïtzant-la per fer-la comparable".

L'objectiu és portar l'eina als hospitals. En el projecte ja n'hi participen uns quants i, entre aquests, tres de catalans: el Vall d'Hebron de Barcelona, el Josep Trueta de Girona i la Fundació Althaia-Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

També contempla la constitució de comitès virtuals d'experts perquè els metges puguin consultar i discutir els informes amb especialistes internacionals, i així s'afavoreixi l'intercanvi de coneixements.

El projecte està explicat en aquest vídeo:

Un altre dels punts del projecte, explica el doctor González, és involucrar els pacients perquè estiguin informats i comprenguin la importància de compartir les dades dels seus tumors per fer avançar la recerca.

Per què unes cèl·lules es tornen malignes i d'altres no?

L'estudi, afegeix el doctor González, es complementa amb un altre en què també participa l'IRB Barcelona: el PROMINENT, un dels quatre del programa Cancer Grand Challenges.

L'equip de PROMINENT el lidera també la doctora López-Bigas, juntament amb Allan Balmain, de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, i Paul Brennan, de l'Agència Internacional per a la Recerca en Càncer.

La filosofia del programa l'explica el doctor González:

"Investiguem l'evolució del tumor i per què hi ha cèl·lules que es tornen malignes. Algunes de les mutacions que trobem en cèl·lules tumorals també les veiem en cèl·lules sanes que mai no es tornen malignes, tot i que també es van dividint. Hi ha d'haver altres processos que portin a la formació d'aquestes cèl·lules tumorals."

Identificar aquests processos i factors permetria monitoritzar els estadis inicials del procés que porta a la formació de tumors. Així es podrien identificar aquestes cèl·lules quan el procés està en els seus estadis més inicials i permetria un diagnòstic precoç, que augmenta les probabilitats de tractament efectiu i de supervivència.

Es tracta d'una via de recerca que complementa les esmentades abans. Els investigadors utilitzaran un banc de teixits amb més de 4.000 mostres de tumors de ratolins, que es troben en diferents estadis del procés de carcinogènesi. I també una col·lecció de parelles de cèl·lules, una de tumoral i una de sana, de 5.000 persones.

Amb això, els investigadors esperen respondre a preguntes com quins són els factors ambientals, els hàbits o els factors endògens que promouen l'evolució cap a cèl·lules malignes i com es pot intervenir per prevenir que tirin endavant aquests estadis inicials del càncer.

Això, afegeixen, podria portar a noves formes de prevenir el càncer, com ara amb compostos que permetessin evitar o revertir aquests estadis inicials que solen acabar en l'aparició d'un càncer.