Troben per casualitat la primera novel·la de Vázquez Montalbán, fins ara inèdita

L'editorial Navona, que publicarà el llibre a la tardor, el descriu com "una història extraordinària i vibrant, narrada en primera persona, en la qual el protagonista és clarament un alter ego de l'autor"
Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Literatura

Un expert en l'obra de Manuel Vázquez Montalbán ha trobat, per casualitat, una novel·la inèdita de l'escriptor barceloní, que podria ser la primera que va escriure el cèlebre autor, segons ha explicat aquest dijous l'editorial Navona, que és qui la publicarà a la tardor.

El fill de Vázquez Montalbán ha explicat a Catalunya Ràdio que, un cop llegida, pot afirmar que és una troballa bàsica per entendre l'obra del seu pare. Daniel Vázquez Sallés ha afegit que encara no en pot dir el títol ni l'argument però sí que ha avançat que s'hi parla de Barcelona i de la censura:

"Coneixes la ciutat de Barcelona, i és clar, la situació seva era molt complexa perquè li havien prohibit d'escriure en mitjans 'polititzats' i s'havia de dedicar a escriure en revistes com Hogares Modernos, per exemple, i és una novel·la on hi ha tot això, hi ha molta censura; és una novel·la feta amb la idea que la censura és una espècie de vigilant constant del que fas."

L'escriptor va guardar l'obra en un calaix i no en va parlar ni amb la seva família (CCMA)

La novel·la la va trobar per casualitat José Colmeiro, professor de Filologia Hispànica a la Universitat d'Auckland, a Nova Zelanda, i expert en l'obra de l'escriptor barceloní, entre els documents del Fons Manuel Vázquez Montalbán que hi ha a la Biblioteca de Catalunya, on es conserva tota l'obra de creació literària de l'autor, mort el 2003.

Tot el material cedit per la família de l'escriptor a aquest fons l'any 2016 no es va posar a disposició dels estudiosos fins al 2020, un cop acabada la catalogació. Passada la pandèmia i un cop alleugerides les restriccions imposades per la covid-19, el professor Colmeiro va poder viatjar a Barcelona per ampliar els estudis, i va ser aleshores quan va fer l'extraordinària troballa.

La novel·la es trobava en una de les caixes del Fons, catalogada amb l'etiqueta "1962-65", un detall que certifica que, efectivament, podria ser la primera obra literària de Vázquez Montalbán.

En aquells anys, Montalbán només havia publicat un llibre d'assaig, "Informe sobre la información", el 1963, i encara faltaven uns anys per a la publicació del seu primer llibre de poesia, "Una educación sentimental", del 1967, i per a les seves primeres obres de narrativa conegudes fins ara, "Recordando a Dardé", del 1969, i "Yo maté a Kennedy", del 1972.

Per José Colmeiro, que s'encarregarà de l'edició de l'obra, "la troballa és una caixa negra fascinant de l'escriptor que ens avança de manera embrionària les preocupacions, els temes i les obsessions" que desenvoluparà al llarg de la seva carrera.

L'obra està escrita amb màquina d'escriure, a tres tintes (Editorial Navona)


La va presentar al Premi Biblioteca Breve

L'obra, enquadernada en unes cobertes vermelles, es va presentar al Premi Biblioteca Breve, segons apareix escrit a la primera pàgina del manuscrit en tinta verda. El llibre està picat a màquina i amb correccions fetes a mà.

La novel·la no va guanyar aquest guardó i va quedar en un calaix, per raons que es desconeixen. De fet, l'autor ni tan sols en va parlar amb la seva família, que en desconeixia l'existència.

Cobertes de l'obra inèdita trobada per casualitat al Fons de la Biblioteca de Catalunya (Editorial Navona)

 

Barcelona és Leiden, per saltar-se la censura

Segons l'editorial que publicarà el manuscrit a la tardor, aquest descobriment és "de summa importància, no només perquè és la primera novel·la de l'autor, sinó perquè es tracta d'una història extraordinària i vibrant, narrada en primera persona, en la qual el protagonista és clarament un alter ego de l'autor".

"S'hi descriu com era la Barcelona dels anys 60, que queda retratada de manera mordaç i despietada, i es parla amb cruesa de la vida a la presó i de la lluita antifranquista  en la clandestinitat."

El text també dona "pistes definitives" de la vida de l'escriptor i s'hi anticipa, segons l'editorial, "el seu estil madur i inconfusible, ple d'ironia i amb una crítica social insubornable".

Manuel Vázquez Montalbán hi va fer correccions a mà (Editorial Navona)

Per tal d'esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms nord-europeus als personatges d'aquesta novel·la, com Admunsen, Ilsa o Laarsen, i tot i que la ciutat on passa tot és clarament Barcelona, l'anomena Leiden, als Països Baixos. El canvi de noms i indrets era un recurs típic dels escriptors i periodistes de l'època per saltar-se la censura.

El manuscrit que s'ha trobat està totalment acabat, va ser escrit en màquina d'escriure tradicional a tres tintes (negra, blava i vermella) i corregit després a mà pel mateix autor. Això certifica que el text va ser revisat i enllestit pel mateix Manuel Vázquez Montalbán, abans de presentar-lo al Premi Biblioteca Breve, possiblement entre el 1964 i el 1966.

Per Daniel Vázquez Sallés, fill de Montalbán i responsable de la gestió de l'obra de l'escriptor, la novel·la li ha recordat "els millors textos" del seu pare.

L'autor va canviar noms de localitzacions i personatges per evitar la censura franquista (Editorial Navona)

Per Ernest Folch, editor de Navona, l'editorial que publicarà el manuscrit i que està fent una recuperació sistemàtica del fons de Vázquez Montalbán, "estem davant d'un dels esdeveniments editorials més importants dels últims anys".

Fa un any, l'editorial va reeditar l'"Autobiografia del general Franco", i fa poc ha publicat "Els alegres nois d'Atzavara" i "L'estrangulador". Al juny preveu reeditar la cèlebre "Crònica sentimental de la transició", descatalogada des de fa anys.

 

ARXIVAT A:
Literatura Franquisme
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut