Troben pesticides en l'orina d'infants que poden causar pubertat precoç
La contaminació de l'aire i els pesticides que s'utilitzen en agricultura i cosmètica poden causar malalties greus i també se'ls relaciona amb la pubertat precoç i la infertilitat
Espanya és el principal consumidor de pesticides de la Unió Europea. L'any 2019 se'n van fer servir 74.000 tones, sobretot fungicides. Algunes de les substàncies tòxiques que porten entren al nostre cos a través de la fruita i la verdura que mengem.
Investigadors de la Universitat de Granada, en un estudi, han associat la pubertat precoç i els pesticides. La investigació s'ha presentat aquesta setmana a Barcelona, en les primeres jornades sobre salut i malalties mediambientals.
L'estudi, publicat a la revista Enviromental Pollution, investiga en quina mesura la contaminació de l'aire i els productes químics tòxics que s'usen en l'agricultura, la cosmètica, els envasos de plàstic, en els aparells electrònics i en el mobiliari, per exemple, poden causar infertilitat, obesitat, diabetis i càncer.
Carmen Freire, ambientòloga i investigadora sènior a l'Institut d'Investigació Biosanitària de Granada, explica que han trobat relació entre la pubertat precoç i pesticides que es feien servir fins fa poc. La recerca assenyala que afecta molt més les nenes.
Nicolás Olea, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, dona les xifres: "Amb 7-9 anys, l'exposició a pesticides legals d'ús ambiental està present en el 83% de les mostres d'orina. S'associa clarament amb pubertat precoç, amb nenes de 8 anys que tenen desenvolupament mamari."
Olea --expert en epidemiologia, disruptors endocrins, càncer hormonodependent i carcinogènesi ambiental-- apunta que aquest avançament de la pubertat pot "probablement donar problemes d'obesitat i probablement major risc de càncer de mama".
Prohibits fa poc
A l'estudi, els investigadors van analitzar mostres d'orina de 606 nens i 933 nenes de 7 a 11 anys entre el 2010 i el 2016.
En concret, mesuraven la concentració de metabòlits d'insecticides organofosforats, incloent-hi cloropirifós, diazinó i piretroides, àmpliament utilitzats en el control de plagues agrícoles, a més de fungicides ditiocarbamats, com mancozeb.
Un dels insecticides organofosforats --el cloropirifós-- i un fungicida --el mancozeb-- que s'han detectat a l'orina d'aquestes criatures es van prohibir fa només tres anys a Europa, després d'haver-se fet servir durant 30 anys.
Olea, però, alerta: "Pensen que amb la prohibició es resol tot. Nosaltres diem que si està vinculat al producte, s'hauran de fer responsables dels efectes que han causat."
"Alguna vegada, el menjar convencional haurà de pagar el preu del que després hem de pagar en salut com passa amb el tabac."
Segons el catedràtic, després de la prohibició, altres pesticides similars estan agafant el relleu.
Presents en molts altres productes
La porta d'entrada més important d'aquests químics que mimetitzen les hormones i alteren el funcionament corporal són els pesticides, si bé també estan presents a molts altres llocs.
Freire detalla que es poden trobar en cosmètics, en productes de cura personal, en plàstics que ingerim a través de la dieta i també a les nostres llars:
"L'interior de casa nostra és una font d'exposició important de tòxics."
Nicolás Olea explica que "ara tot són derivats del petroli a la roba, als mobles, al terra de PVC, a les pintures..." D'aquí passen al cos: "Nosaltres els trobem a la llet materna i a l'orina dels nens."
Olea admet que cal seguit investigant, però assegura que amb la informació que tenim ja n'hi ha prou per prohibir alguns d'aquests productes nocius.
Ara, el que es recomana és ventilar la casa, matí i tarda, durant 30 minuts, i passar l'aspiradora en lloc d'escombrar. Això mentre l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària no prohibeixi aquestes substàncies.