Troben restes de 5 cases medievals i dels primers Encants a les obres de Via Laietana de Barcelona

Les obres de la Via Laietana i Correus han descobert un nou vestigi de l'antiga ciutat de Barcelona: les restes de cinc cases medievals i de les Voltes dels Encants. Amb aquestes troballes es recupera informació històrica rellevant sobre l'antiga configuració de Barcelona.

Les obres corresponen a la reurbanització del carrer de la Fusteria, paral·lel a la Via Laietana, a l'altre costat de l'edifici de Correus, entre els carrers Ample i de la Mercè. En aquest tram de carrer s'han documentat les restes de cinc cases d'origen medieval, així com la seva evolució fins a ser enderrocades el 1909 per obrir, precisament, la Via Laietana i construir-hi l'edifici de Correus.

Els treballs arqueològics han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d'aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de l'antic mercat de les Voltes dels Encants, que antigament s'obrien a la plaça de Sant Sebastià i als antics carrers de la Fusteria i Ample. Aquesta hauria estat la primera ubicació d'aquest mercat històric, que ara està situat a la plaça de les Glòries.

El primer museu de la Península

Entre les troballes, destaca un paviment ceràmic del segle XIV, així com diverses estructures medievals i d'èpoques posteriors, que determinen l'evolució dels edificis al llarg de la història i que inclouen pous, dipòsits i trams de la xarxa de sanejament.

També s'han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, restes d'animals i vidre.

Una de les peces més singulars és una imatge de sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s'ha trobat al paviment d'un dels habitatges.

Les recerques documentals també han permès establir que una de les cases podria haver acollit una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la Península.

Del segle XIV al segle XX

L'excavació ocupa una superfície total de 239 m²: es tracta d'una illa de cases que tenen l'origen al segle XIV. Les cases formaven part de l'entramat que es va enderrocar per obrir la Via Laietana i fer-hi l'edifici de Correus a principis del segle XX. S'han documentat 5 edificis de plantes que oscil·len entre els 20 i els 40 m².

El primer, d'uns 34 m², té un soterrani d'1,70 d'alçada. Continua un segon edifici --el que té la planta més gran-- de 40 m². Després, tres cases més d'entre 20 i 25 m² cadascuna, i un últim edifici --al qual corresponen les Voltes dels Encants-- de 38 m² de planta, que donaven a la plaça de Sant Sebastià.

També s'han recuperat trams dels antics carrers de la Fusteria i carrer Ample, on se situaven els edificis.

Aquesta intervenció aporta nova informació sobre la configuració d'aquest espai en l'època medieval i fins que es va enderrocar, a principis del segle XX.  

Al costat de la font de l'Àngel

Els arqueòlegs relacionen la troballa cronològicament amb les restes de la font de l'Àngel, trobades anteriorment a la plaça de Correus.

Tot i que les estructures de la font recuperades eren fonamentacions, aquesta font té una gran importància històrica, ja que era d'una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval que abastia d'aigua el port i era la primera que trobaven els viatgers que arribaven a la ciutat per mar en aquella època.

La intervenció, dirigida per l'arqueòleg Toni Fernández Espinosa, sota la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, continuarà fins a completar la documentació de totes les restes i se'n faci l'anàlisi arqueològica posterior.