Troben restes del meteorit Barcelona, la bola de foc que el 1704 va caure a Terrassa

Era el dia de Nadal en plena guerra de Successió. El 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, una gran bola de foc va caure del cel.

Es va veure des de Marsella fins a Barcelona i va causar una gran alarma entre la població. Segons diversos testimonis, va anar a parar a Terrassa, on van ploure com una espècie de pedres negres.

Es va anomenar "meteorit Barcelona" i es pensava que no se n'havia conservat cap mostra.

Fins ara, que se n'han localitzat dos fragments.

La troballa s'ha fet mentre es catalogaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una coneguda nissaga d'apotecaris i botànics de Barcelona.

L'estudi d'aquestes peces les ha fet un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech, liderat per l'investigador Jordi Llorca.

El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic a Europa.

El treball de la investigació s'ha publicat a la revista Meteoritics and Planetary Science.

L'estudi també recull una vintena de documents històrics que deixen constància d'aquella estrella fugaç i de l'origen diví que se li atribuïa a l'època.

Els dos bàndols que lluitaven a la guerra de Successió ho van utilitzar per fer-ne propaganda. Els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria ho van interpretar com un senyal que els feia costat; els partidaris de Felip V, com un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d'Àustria.

De les òrbites de Mart i Júpiter

L'estudi del meteorit ha revelat que els fragments estan formats sobretot per silicats i petites partícules metàl·liques. Correspondria a una condrita ordinària provinent d'un asteroide primitiu ubicat entre les òrbites de Mart i Júpiter.

"El seu estudi científic és molt important. És una finestra per mirar la formació i evolució del sistema solar."

Assegura el catedràtic de la UPC Jordi Llorca.

Per analitzar-lo s'han utilitzat tècniques de tomografia de raigs X, microscòpia i microsonda electròniques.

Els fragments pesen 34 i 50 grams i estaven guardats en un pot de vidre. Dins hi havia un etiqueta incompleta i mig esborrada.

Nissaga d'apotecaris

La família Salvador van ser coneguts apotecaris i botànics que des de començament del segle XVII fins a mitjans del XIX van mantenir una biblioteca, unes col·leccions científiques i un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona,

Aquest espai ja no existeix però l'Institut Botànic de Barcelona en conserva tots els mobles i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic de prop de 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens animals, vegetals i minerals, a més de diaris de viatges i correspondència.