Troben restes d'un àpat neandertal a base de cérvol de fa 60.000 anys a Capellades

Al voltant del poble de Capellades, a l'Anoia, un grup de poblacions neandertals va estar buscant aliments fa 60.000 anys. El grup d'arqueòlegs que treballa en les excavacions al jaciment arqueològic d'Abric Romaní des de fa anys ha recuperat ara un miler de restes entre eines de pedra, restes d'animals i una desena de fogars que ajuden a entendre com era la seva vida quotidiana.

Les restes pertanyen a un campament neandertal temporal, especialitzat en la caça de cérvol. S'hi han trobat exemplars d'almenys quatre cérvols mascles, que s'haurien menjat els habitants del campament. Tres dels animals estaven apilats en una mateixa àrea, juntament amb fragments de banya.

Amb això, se sap que era un campament de tardor, perquè els quatre animals tenien astes de grans proporcions sense mudar, que solen caure a la tardor o a principis d'hivern.

Escampats per tota la superfície, també hi havia restes de l'esquelet postcranial dels animals, que van ser fracturades pels neandertals. Les trencaven per obtenir el moll de l'os, un nutrient important que era font de greix i proteïnes per a les poblacions caçadores i recol·lectores prehistòriques.
 

Eines prehistòriques semblants a les actuals

Juntament amb els fragments de fauna, s'hi han recuperat nombroses eines de pedra, elaborades principalment amb sílex local, però també amb quars, calcària i gres. La codirectora de l'excavació i investigadora de l'IPHES-CERCA, Gema Chacón, ha explicat que algunes de les eines comparteixen similituds amb les quals utilitzem avui dia:

"Hem observat una gran diversitat de mètodes de talla emprats i, a més, hi ha un gran nombre de restes retocades, que són exclusivament denticulats, eines de pedra amb vores similars als ganivets actuals de serra".

Pel que fa als negatius de fusta que es van trobar els anys anteriors, es planteja la possibilitat que es tracti d'eines elaborades, però no es podrà confirmar fins que finalitzin els treballs de conservació i restauració.

La conservació d'aquests negatius de fusta és "un dels trets més singulars de l'Abril Romaní, ja que les eines elaborades amb aquests materials són escasses en el registre fòssil del paleolític del món", assegura la codirectora Palmira Saladié.
 

L'Abric Romaní, un jaciment únic al món

Fa un any, al mateix lloc de les restes, es va trobar per primera vegada el crani d'un neandertal. Una troballa "sorprenent, única i històrica", que culminava quatre dècades de recerca continuada al jaciment.

Amb aquesta nova troballa, ara poden saber de què s'alimentava l'homínid i la resta del grup.

La campanya s'ha centrat en l'excavació del nivell Rb, un dels més singulars dels que s'han intervingut els últims anys. En aquest es registra el final d'un període glacial, el moment més fred documentat fins ara en el dipòsit de més de 10 metres de profunditat excavat a l'Abric Romaní.

El descobriment l'ha fet un grup de 27 arqueòlegs sota la direcció de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que fa quatre dècades que treballa en el jaciment.