Troben restes d'una vil·la romana, unes termes i una tomba megalítica a la platja de Cadis

Sota les dunes de sorra del cap de Trafalgar, a Cadis, a primera línia de mar, s'han trobat aquesta setmana restes arqueològiques sorprenents.

En el marc de les excavacions que estan fent especialistes de la Universitat de Cadis dins el projecte Arqueostra, s'han localitzat al terme de Barbate les restes d'unes termes romanes amb vistes a l'Estret de Gibraltar, una factoria per fer salaó de peix també d'època romana i, molt a prop, una tomba de l'Edat del Bronze intacta, amb les restes humanes i els aixovars en el seu interior.

El complex termal, de gairebé quatre metres d'alçada, es va construir entre el segle IV i el V. Es troba en un excepcional estat de conservació perquè estava completament cobert de sorra i això l'ha protegir de l'erosió del vent.

Molt a prop s'han trobat les restes d'una vil·la romana, amb diverses divisions i altres que es pensa que es dedicaven a la salaó de peixos de roca. També hi ha restes d'una piscina que es podria dedicar a la cria de peixos.

En el restes termals es van localitzar unes ceràmiques que els arqueòlegs van pensar que eren prehistòriques. Ho van comentar als companys del departament de Prehistòria de la UCA.

Van netejar la sorra al voltant d'unes roques i de seguida van veure que les roques visibles eren només l'entrada a un passadís fet de pedra tallada situat a uns cent metres del mar i que donava accés a una cambra funerària circular de gairebé tres metres de diàmetre. La sala funerària està excavada a la roca, a uns tres metres de profunditat.

L'interior de la tomba megalítica, d'uns 4.000 anys d'antiguitat, s'ha trobat intacta i sembla que ningú hi ha tingut accés des de l'època de l'enterrament. A dins hi ha les restes d'una dona adulta en molt bon estat de conservació, amb diversos accessoris com collarets fets amb petxines, unes arracades d'or i una pinta feta d'os.

En el passadís que condueix a la cambra funerària s'han trobat diverses peces ceràmiques i restes d'un ossari també amb bon estat de conservació.

L'anàlisi de les restes humanes i arqueològiques permetrà estudiar la relació de parentesc entre tots els individus que estan enterrats, conèixer la seva dieta i la forma de viure i saber, amb exactitud, la data de la seva mort.

Els arqueòlegs creuen que és possible que la troballa sigui part d'una necròpolis més gran i que, a pocs metres sota la sorra hi hagi més enterraments. Sota la sorra, pensen, les restes poden estar protegides 4.000 anys més.

La Junta d'Andalusia ja ha iniciat els tràmits per protegir tant les termes romanes com la tomba prehistòrica i obtenir la declaració de Bé d'Interès Cultural.