Troben un esquelet de fa 1.500 anys enmig de les obres de la Via Laietana de Barcelona

Les obres de reforma de la Via Laietana de Barcelona segueixen avançant i han permès destapar un tresor arqueològic, les restes del que es creu que seria un enterrament de més de 1.500 anys d'antiguitat.

La troballa s'ha fet a la plaça d'Antoni Maura i es tracta d'un esquelet gairebé sencer i en molt bon estat de conservació. Es tractaria d'una persona adulta, enterrada en un punt que quedava fora muralla.

A la zona s'hi han trobat diferents restes arqueològiques i ara s'ha arribat al nivell corresponent a l'època romana, tal com ha explicat al programa "Tot es mou", de TV3, el director de la intervenció arqueològica, Joan Garriga.

A l'espera de les comprovacions al laboratori, que es faran tan bon punt s'hagin acabat de retirar els ossos, Garriga ja avança que les restes podrien tenir entre 1.500 i 1.600 anys, el que correspondria a finals de l'època romana.

Damunt d'aquest enterrament s'hi han trobat estructures més modernes com un dipòsit d'aigua i sitges de gra de principis de l'època medieval.

Els investigadors consideren que quan es van construir podien haver passat entre 200 i 300 de l'enterrament i, per tant, s'haurien fet sense saber que a més avall hi havia el cos enterrat. De fet, per fer una d'aquestes construccions es van escapçar els peus de l'esquelet.

L'antropòloga física Júlia Benet, que és la supervisora d'aquesta feina, ha explicat a Betevé detalls de qui seria aquest barceloní romà: "Els ossos són gruixuts i llargs; per tant, es tracta d'un individu robust. També sabem que és un adult perquè els ossos s'han acabat de fusionar i té les dents permanents", assegura.

Diners a la boca

L'enterrament s'hauria fet seguint els ritus funeraris romans. De fet, a l'individu se l'ha trobat amb un quart de moneda a la boca. Segons la tradició, hi hauria de tenir una moneda sencera, i és per això que els arqueòlegs dedueixen que no devia ser gaire ric.

Aquests diners li havien de servir per pagar al barquer Caront perquè el fes passar el riu de la mort i arribar al més enllà.

Es tracta, doncs, d'un enterrament seguint encara la religió pagana, dels romans i grecs, malgrat que en aquell moment el cristianisme ja estava molt estès.

Ara s'espera que la troballa serveixi per entendre una mica més com era la Barcelona dels segles IV, V i VI just en el punt on s'acabava Barcino.

La plaça Antoni Maura uneix la plaça de la Catedral i el Mercat de Santa Caterina i es preveu que amb la reforma els vianants hi tinguin el protagonisme. Es preveu que la reforma d'aquest primer tram serà una realitat el maig del 2023.