Troben un fòssil humà a Atapuerca que formaria part de "la cara del primer europeu"

L'equip d'investigació de les excavacions d'Atapuerca, a Burgos, ha trobat un fòssil excepcional que havia format part de la cara d'un homínid que va viure fa 1,4 milions d'anys.

És un fòssil parcial que seria el més antic d'Europa i que ja es coneix com "la cara del primer europeu". És un dels descobriments més importants dels últims anys i s'ha fet a la zona de l'avenc d'El Elefante.

Un dels integrants de l'equip, Edgar Téllez, va trobar les restes òssies embolcallades amb argila. S'ha confirmat que corresponen a un maxil·lar humà i un fragment de pòmul.

Els codirectors del projecte són Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, juntament amb la coordinadora del jaciment en concret, Rosa Huguet.

Tots ells han explicat que la troballa és una sorpresa majúscula, perquè fins ara no havien trobat evidències tan fermes de presència humana al continent en aquest moment remot (entre 1,2 i 1,4 milions d'anys enrere).

La fundació que gestiona el jaciment ha compartit un vídeo a les xarxes en què assegura que el fòssil "obre de nou les portes per desxifrar l'enigma de l'aparició de la cara moderna".

Encontrada la cara del Primer Europeo.#Atapuerca nos abre de nuevo las puertas para descifrar el enigma de la aparición de la cara moderna. pic.twitter.com/lCSnJqM00q

— FUNDACION ATAPUERCA (@FATAPUERCA) July 8, 2022

Fins ara, els científics pensaven que l'"Homo antecessor", que va existir fa uns 850.000 milions d'anys, tenia la cara moderna "més antiga registrada en la història de la humanitat". A partir d'aquí, però, es podrà avançar per afinar més la recerca.

Des de fa 20 anys, amb troballes a la zona de la cova de la Gran Dolina, els científics debatien quina era l'explicació i el model evolutiu més coherent per arribar fins a la morfologia de les cares humanes modernes.

L'anàlisi científica que arrenca ara pot ser transcendental per entendre els primers passos de l'evolució del gènere humà fora del continent africà i mostrar com eren les espècies d'homínids europees.

S'han agafat mostres geològiques del terreny per estimar l'antiguitat més exacta possible del fòssil. Es processaran al Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH) de Burgos.

Aquesta campanya d'excavacions s'allargarà fins a finals de juliol (Equip d'Investigació d'Atapuerca)

El vincle amb troballes anteriors

A Atapuerca ja s'hi havien trobat una mandíbula i fragments ossis de fa uns 1,2 milions d'anys. Es van desenterrar l'any 2007 i es van localitzar uns dos metres per sobre del maxil·lar actual.

En aquell moment, la mandíbula es va assignar a una espècie indeterminada d'homínids (Homo sp.) per falta de dades més concloents. Ara creuen que és probable que les dues restes estiguin vinculades. Totes dues podrien pertànyer a una de les primeres poblacions que va colonitzar Europa:

"Finalment podríem determinar quina espècie humana va viure aquí. I fer una comparació detallada entre la nova cara trobada a l'avenc d'El Elefante amb la de l'"Homo antecessor", una espècie a la qual es va posar nom fa 25 anys."

Una zona rica en troballes

L'avenc d'El Elefante es va començar a excavar l'any passat i els resultats mostren més diversitat i abundància de restes recuperades que en la resta del jaciment.

En els pròxims mesos també s'analitzaran restes d'espècies fòssils de vertebrats que els homínids de l'època devien consumir i es podrà obtenir "una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l'ecosistema en les quals van viure els primers pobladors d'Europa".

Patrimoni de la Humanitat

Les últimes troballes representen una sorpresa perquè s'ha establert un nou nivell al jaciment de l'avenc d'El Elefante, que fins ara no se sabia que fos tan antic. La campanya d'excavacions a Atapuerca encara seguirà fins a finals de juliol.

El conjunt arqueològic i paleontòlogic de Castella i Lleó va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.