Troben una llista de 4.000 noms de presos al camp de concentració de la Seu Vella de Lleida
La llista, que data del juny del 1939, s'ha trobat a l'Arxiu del Pavelló de la República de Barcelona i ara volen reconstruir les històries dels presoners
Fins a 4.000 noms figuren en una llista del juny del 1939, que s'ha trobat recentment a l'arxiu del Pavelló de la República de Barcelona.
Són els noms i cognoms d'alguns dels reclusos que van estar presos a la Seu Vella de Lleida, mentre va ser un camp de concentració franquista. Estaven obligats a fer tasques de reparació del territori, molt malmès per la Guerra Civil.
El 3 d'abril del 1938 les tropes franquistes van entrar victorioses a la capital del Segrià. I també va ser llavors quan la Seu Vella, convertida en caserna militar des del segle XVIII, es va transformar en un camp de concentració i classificació de presoners en espera de ser evacuats a la rereguarda.
Fins a l'agost del 1940 s'hi van recloure milers de republicans. "Ell deia que li feia molta ràbia que li havien tallat els cabells, el vestien de mala manera i el feien passejar per tot Lleida. Ell que era molt presumit", explica Elvira Siurana, filla d'un dels homes que va estar pres i el nom del qual figura en aquesta llista.
Reconstruir les històries dels presoners
Ara, diversos familiars d'aquests reclusos de la Seu Vella busquen voluntaris per reconstruir les històries de cadascun dels presos que figuren a la llista i així humanitzar-la.
Un dels membres del Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, explica que no se'n té gaire coneixement perquè no se'n va parlar mai: "Tenim intenció de buscar tota la informació possible per recuperar la memòria històrica", afegeix.
I així recordar un dels episodis més foscos i desconeguts del monument més emblemàtic de la ciutat de Lleida, la Seu Vella. Els familiars asseguren que els presos en parlaven poc: "Molta gent, gairebé tothom, optava per callar. Deixar-ho enrere i no pensar-hi més".
El mateix assegura Elvira Siurana, que diu que el seu pare no va explicar mai gaires detalls del que va viure pres: "Ho sentíem molt de tant en tant", afirma.
Per això, creuen que ara és important recuperar tota la informació possible. "Les coses no es poden tancar així com així. Han passat diverses generacions i és difícil", afirma Josep Boltà, net d'un dels presos i membre del Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida.
"Cartes Amagades" de lleidatans en camps de concentració
"Cartes Amagades" és un espectacle que s'ha treballat a partir de documents i cartes de lleidatans exiliats i deportats a camps de concentració.
És un material inèdit al qual ha tingut accés l'àrea de Memòria Democràtica del Departament de Drets Civils de la Paeria de Lleida.
L'espectacle de música i textos s'ha celebrat al pati de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i ha anat a càrrec del recitador Jaume Belló i del músic Pancho Marrodán.
I és que la música del període d'entreguerres va acompanyar els silencis d'aquelles famílies que havien de mantenir els documents amagats. Cartes d'éssers estimats que es van haver d'allunyar i que en alguns casos, ja no van poder tornar a casa.
