Tropes exhaustes i falta d'armament: Ucraïna encara pot capgirar la guerra?

Els cartells animant a allistar-se en les unitats de combat es veuen per totes les ciutats i carreteres d'Ucraïna. Calen homes i els busquen mentre el Parlament no aconsegueix aprovar la nova legislació que rebaixarà als 25 anys l'edat d'allistament obligatori i augmentarà les sancions per als qui no vagin a l'exèrcit.

Una realitat que a Kíiv ens descrivia l'Oleh, un soldat de 50 anys, de baixa durant unes setmanes per rebre tractament mèdic.

"Molta gent no pot continuar perquè està esgotada. No aguanten més. Com un cotxe vell."

L'Oleh assegura que tornarà perquè els companys el necessiten. El president Volodímir Zelenski vol 500.000 efectius més, però la llei avança molt a poc a poc en el tràmit legislatiu i només ha passat la primera lectura.

La manca de relleu dels soldats en primera línia i el fracàs de la contraofensiva han forçat un canvi al capdavant de les Forces Armades ucraïneses. El nou comandant en cap, Oleksandr Sirski, s'ha estrenat amb la cessió de la ciutat Avdíivka després de 9 mesos de combats. L'objectiu: salvar vides de soldats, segons el govern ucraïnès, que acusa Rússia de sacrificar els seus combatents com ja va fer per conquerir Bakhmut.

Ievhèn Diki, exmembre del batalló Aidar i analista militar habitual dels mitjans ucraïnesos, assegura que aquest relleu en la cúpula de l'exèrcit no es pot interpretar com un canvi real d'estratègia, sinó com una mostra de necessitat: "Qualsevol canvi d'estratègia té a veure amb els recursos que tens: material militar i efectius humans. No importa si ets Zeluixni, l'anterior cap de les forces armades, Sirski, el seu substitut, o Napoleó", apunta.

Donald Trump, factor desestabilitzador?

Segons Ievhèn Diki, ningú esperava que Donald Trump pogués paralitzar les armes que els Estats Units envien a Ucraïna ja a finals del 2023 i durant el 2024. Però la majoria republicana al Congrés nord-americà atorga una gran influència a l'expresident, fins i tot abans del seu possible retorn a la Casa Blanca.

"Vèiem com una amenaça que Donald Tump pogués aturar l'ajuda si l'elegien president, però ningú podia esperar que ho pogués fer un any abans sense ser-ho. I ho ha fet."

Assegura que el suport europeu no pot suplir l'ajuda militar nord-americana, perquè la indústria militar europea no té prou capacitat de producció i actualment no té estocs ni per a ella mateixa.

Una mobilització mal planificada

L'èxit en la recuperació de terreny a finals del 2022 va generar la creença en l'exèrcit ucraïnès que tenia prou efectius, però al final del 2023 s'ha vist que aquesta era una previsió errònia. Ara, segons Diki, cal canviar la legislació per corregir-ho.

"Som una societat democràtica, també durant la guerra, i els polítics estan pendents de l'opinió pública i saben que una gran mobilització afectarà els seus resultats electorals, però estem en situació de perdre el nostre territori, perquè a l'altra banda no pensen en els índexs de popularitat", assenyala. Per això, creu que cal prendre una decisió:

"Els nostres polítics han de decidir quina amenaça és pitjor: el perill de perdre les eleccions o l'amenaça de l'ocupació russa."

Malgrat que la majoria de veus ucraïneses es mostren optimistes sobre la capacitat de superar Rússia, tots els moviments es fan pensant, dos anys després de la invasió, en una guerra a llarg termini.