True crime: el boom de la crònica negra literària arriba a les llibreries per Sant Jordi

El true crime és el subgènere literari de no-ficció sobre crims reals. Tradició a la literatura americana, està agafant una bona embranzida entre el llibre en català.

Cinc editors coincideixen que projectes audiovisuals com Crims (TV3) i la varietat de docusèries que proporcionen les plataformes online són un motor que crea interès per al sector en tots els seus vessants. L'editora de Rosa dels Vents, La Magrana i La Campana, Mireia Lite, creu que anar a l'una és el que mou el mercat, "el que converteix qualsevol gènere en una tendència; és que tots els que ens dediquem a generar contingut ens estiguem fixant en una temàtica".  "Més futur tindrà el true crime a casa nostra per a autors del país" com més hi aposti el sector editorial català, afegeix el director editorial d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés.

A l'editorial Comanegra tenen una dada que els és orientativa: entre els manuscrits que els fan arribar hi ha molts més projectes de true crime ara que fa cinc anys. "L'últim any hem notat un pic de propostes important", especifica el director editorial Jordi Puig. Alhora, busquen autors i pensen temes per oferir nous títols.

Periodisme i literatura

Àlex Martín Escribà està treballant perquè el true crime tingui més presència dins la col·lecció crims.cat, que dirigeix, i com acostumen a fer els editors, està buscant talent. Per ell, el que diferencia un bon true crime de la resta és la qualitat literària del llibre, no només el rigor en la documentació i la investigació periodística que hi ha d'haver.

"Hem de diferenciar molt bé el que és un llibre periodístic del que és un llibre literari", aclareix. Estudiós del gènere negre i policíac, Martín Escribà considera que hi ha més true crime d'àmbit periodístic i no n'hi ha tant de literari. "Els que han passat a la història, crec que ha estat perquè han sabut equilibrar molt bé aquesta dualitat" entre la literatura i el periodisme, diu.

El mercat accelera el procés literari

Ara és el moment, és una època bona per presentar projectes d'aquest subgènere. El lector demana que aquests llibres tinguin respostes. "Hi ha una necessitat d'entendre el perquè, el com, ja sigui el motiu o qui ha al darrere de qui ho ha fet", explica Mireia Lite.

Girbés posa el focus en un element més que busca com a editor:

"Contribuir a denunciar un cas no prou ben resolt, o un cas que mereix més atenció de la que ha tingut. És una manera d'arribar a nous públics, a més gent."

El fet que el lector conegui el cas actua més com un imant que no pas com un repel·lent. La casuística de proximitat, els homicidis coneguts, atreuen els lectors. "És important que hi hagi una proximitat" entre el lector i la història que llegeix, un vincle que pot ser geogràfic o perquè coneix el cas gràcies al mercat audiovisual, exposa Antonio Lozano, director de la col·lecció Serie Negra d'RBA.

"A sang freda", el referent

El mercat demana, però cal esforç, dedicació, investigació i temps per fer un bon producte, i aquí Lozano fa autocrítica: "Els processos editorials ara són tan accelerats!", exclama. I això és contraproduent amb el temps, "els anys" que necessita "un bon true crime". "A vegades no es té aquesta paciència", reconeix.

Temps per treballar bé el llibre i també temps necessari perquè "es pugui fer la digestió de la història, per poder aportar una anàlisi jurídica, policial, que en el moment immediat de la notícia no es pot fer", conclou Lite.

I tard o d'hora, en les converses sobre aquesta temàtica hi acaba sortint Truman Capote; l'anomena Martín Escribà:

"Hi ha molt true crime però no salvaríem tantes obres. El que fa Capote amb 'A sang freda' és fer qualitat literària sobre el true crime."

Jordi Puig està convençut que el true crime no esgarrapa lectors d'altres gèneres, com de la novel·la negra. "El bon true crime que està sortint, que n'està sortint, crea nous lectors", diu.

Tots són optimistes sobre el negoci que representarà per al sector. Tot i que encara és aviat per poder-ne fer un balanç, "és aquí per acompanyar-nos, mai desapareixerà, la seva sort comercial potser tindrà pujades i baixades", valora Lozano, d'RBA.

I no sempre passa ni és possible, però l'editor afegeix un ingredient d'èxit que diferencia el true crime de qualitat: "Hi ha un element obsessiu, l'autor o autora s'ha obsessionat amb el tema".

La dificultat afegida del true crime és que darrere de cada "personatge" del llibre hi ha una persona real.
 

"Crims. Llum a la foscor" de Carles Porta (La Campana)

L'èxit de "Crims", de Carles Porta, tant a Catalunya Ràdio com a TV3 és notori. Com també és conegut el seu vessant d'escriptor de true crime que va iniciar amb el llibre "Tor, tretze cases i tres morts"; i que va continuar despertant interès amb "Fago".

Amb aquest últim llibre, "Crims", el periodista explica de forma breu deu homicidis. No tots són casos propers, un passa a Fargo, als Estats Units, escenari de la premiada pel·lícula dels germans Coen que porta el mateix nom.

Amb l'Ertzaintza, Crims s'emporta el lector cap a Guipúscoa, a Getaria, per resoldre l'homicidi d'una dona que han trobat en un pantà. I els lectors també faran un viatge al passat, a la Manresa de finals de la dècada dels vuitanta, on a l'hospital van desaparèixer els dos germans Òrrit. Dels anys vuitanta també és l'homicidi d'una jove a Ulldecona, la nit de Carnestoltes; un cas que forma part del programa televisiu.

Morts, qui us ha mort? de Iñaki Rubio (Comanegra)

- "Allavontes ... allavontes hai anat a trucar a l'habitació de la meu germana", explica dret Pere Areny als policies, que volen saber com ha anat l'assumpte criminal que tenen entre mans.

L'última pena de mort dictada a Andorra va ser l'any 1943, en una època en què gran part d'Europa patia la Segona Guerra Mundial, a Andorra resolien a la plaça del poble com s'havia de fer justícia per al condemnat Pere Areny de ca Gastó, que havia matat el seu germà per una herència.

D'això, l'autor Iñaki Rubio ja en parla a les primeres pàgines perquè l'objectiu de "Morts, qui us ha mort?" no és la condemna en si o la resolució de l'homicidi. És un retrat d'una societat i d'una època.

La proposta editorial va calar ràpid entre els andorrans i més enllà de les muntanyes de Canillo i en una setmana es va exhaurir la primera edició del llibre.

Qui va matar l'Helena Jubany? de Yago García Zamora (Ara Llibres)

El del Yago és un llibre de denúncia, una lectura que posa en evidència un cas proper i no resolt. La llavor neix el 2017 quan --sent encara estudiants-- juntament amb la companya universitària Anna Prats s'interessen per la investigació i en fan el treball de final de grau de Periodisme. I és a partir d'aquí que el tema torna a agafar volada mediàtica, sobretot amb el programa "Crims" de TV3.

Ara, l'estira-i-arronsa entre la família de la víctima i la justícia continua. Al llibre es parla de tot el que hi ha i del que no, i de com s'ha anat encallant la investigació.

L'homicidi va ser a Sabadell i la persona detinguda va suïcidar-se a la presó de Wad-ras mentre estava en presó provisional. La investigació se centra en l'entorn d'amistats i coneguts de la víctima que formaven part del Centre Excusionista de Sabadell.
 

L'hivern del coiot de Ferran Grau (Crims.cat)

És una història explicada en primera persona; un Ferran Grau que se'n va a una residència d'escriptors per posar ordre a tot allò que sap sobre l'homicidi a Lleida d'una jove universitària. Fa entrevistes amb advocats d'acusació i de defensa, amb investigadors dels Mossos d'Esquadra, amb tothom qui pot i que pugui estar relacionat amb la causa.

La història no transcorre només a Lleida. La vida criminal de l'agressor transporta el lector cap a l'Equador i amb aquest trajecte queda clar que la informació és poder, i no tenir-la és jugar amb desavantatge i, a vegades, repercuteix en la vida de les persones.

A les institucions espanyoles no els constava el certificat d'antecedents penals de l'agressor, tot allò que s'havia sabut que havia fet a l'Equador. Era un criminal serial conegut i camuflat.

Incendiario de Michaell Cannell (Serie Negra, RBA)

Durant més d'una dècada la policia de Nova York (NYPD) s'havia "obstinat" --segons paraules de l'autor del true crime "Incendiario"-- a amagar la informació vinculada a l'anomenat "boig de les bombes", que posava artefactes en espais de la ciutat com el concorregut cinema Paramount, a Times Square.

Desesperats perquè no hi havia manera de trobar indicis que els portessin cap a l'autor, van canviar la política comunicativa. A "Incendiario" s'hi mostra la Nova York dels anys cinquanta, on el comissari en cap de la NYPD vivia en una planta baixa de lloguer, i l'editor d'un diari local tenia una aquarel·la de Salvador Dalí al seu pis de la Cinquena Avinguda. Va de periodisme i, sobretot, de temàtica policial.

"Incendiario" mostra, també, com la policia s'inicia amb la perfilació criminal, com l'especialitzada Brigada d'Explosius --equiparable als Tedax-- tenia un material rudimentari per desactivar artefactes, i com ja hi havia els primers policies amb la titulació de criminologia.