Trump, d'aprenent insolent a president controvertit: una vida marcada per les demandes

Semblava increïble fa només uns mesos, però Donald Trump, l'home que va instigar els seus seguidors a assaltar el Capitoli i que mai ha acceptat el resultat de les eleccions anteriors, ha tornat a aconseguir la victòria.

13 de juliol. Donald Trump acaba de rebre un tret arran d'orella en un míting a Butler, Pensilvània, i, lluny d'acovardir-se, treu pit i planta cara. Aixeca el puny i promet lluitar. És la imatge que millor defineix Donald Trump.

Aquesta ha estat la seva tàctica tota la vida: davant les adversitats plantar cara i quan aquestes adversitats han tingut forma de demandes als tribunals, negar l'evidència i contraatacar, mai mostrar cap senyal de debilitat.

La seva carrera política arranca el 16 de juny del 2015, el dia que decideix presentar-se a les primàries republicanes. Així ho anunciava al seu edifici Trump de Nova York: "No necessito els diners de ningú. Utilitzo els meus diners, no faig servir els lobbies, ni els donants, m'és igual, jo soc realment ric."

Hotels, casinos i televisió, tot per la fama

Un multimilionari ja molt bregat en el món mediàtic després de 15 temporades amb el seu programa de televisió, "The apprentice". Ell decidia qui era bo per al món empresarial i, si no, l'acomiadava. Allà es va forjar la imatge d'home de negocis triomfador que s'havia fet a si mateix.

Però ell no va arrancar de zero, sinó d'una família molt adinerada. Tan malcriat i gamberro de petit, diuen els que el van conèixer, que el seu pare el va enviar a una acadèmia militar als 13 anys. Ell no havia de ser l'hereu, però el seu germà Fred no va resistir la pressió del pare.

Amb l'ajuda d'un milió de dòlars del patriarca, Donald arranca el seu imperi... i aviat li vindrà la primera demanda, la que forjarà la seva actitud vital i empresarial.

El Departament de Justícia el denuncia per haver donat instruccions als seus treballadors que no lloguessin pisos a persones afroamericanes. Eren els anys 70.

L'expresident diu que és antiestablishment, però sempre ha viscut aprofitant-se del sistema, com quan ha declarat la bancarrota de diverses empreses seves per buscar protecció legal dels seus creditors.

President per sorpresa

De manera totalment inesperada, derrota Hillary Clinton i arriba a la Casa Blanca el 2016. A cop de tuits i de decrets, comença una política aïllacionista, proteccionista, ultranacionalista i xenòfoba.

Presumeix de la seva bona relació amb Putin o Kim Jong-un. I tot això li funciona, és més popular que mai entre les seves bases... Però arriba la pandèmia i es capgira tot. La seva actitud escèptica i la seva política laxa acaben deixant més d'un milió de morts i polaritzant, encara més, el país.

Perd les eleccions, però es nega a acceptar la derrota i instiga els seus seguidors a assaltar el Capitoli.

"Si em presento i si guanyo, tractarem aquesta gent del 6 de gener de manera justa. I si es requereixen perdons, els concedirem perdons, perquè els estan tractant tan injustament."

És una de les causes penals que té obertes. Malgrat l'exèrcit d'advocats que han entorpit i dilatat els processos judicials, no va poder evitar la fotografia que no hauria volgut veure mai: la de la fitxa policial.

Els problemes judicials

Però això, ser un delinqüent, condemnat ja per 34 càrrecs pel cas Stormy Daniels, no li ha passat factura. A més del suborn a l'actriu porno durant l'anterior campanya electoral, Trump va acabar amb 3 causes penals més... tot i que una ja ha estat desestimada, la que se li va obrir per guardar papers secrets a la seva casa de Mar-a-Lago, a Florida.

També ha estat l'únic president que ha hagut de fer front a dos impeachments o processos de destitució. Ell es veu com una víctima política i ho rendibilitza, ha endurit el to i ha radicalitzat el seu missatge.

"Kamala ha importat una invasió de migrants criminal provinents de presons, manicomis i institucions mentals de tot el món."

Li queden pendents els dos casos penals de més envergadura, intentar capgirar el resultat de les eleccions a Geòrgia i instigar l'assalt al Capitoli, però va deixar un Tribunal Suprem amic, de majoria conservadora, que no només va anul·lar el dret a l'avortament, sinó que també li va concedir immunitat per a molts dels seus actes.

Ara, a més, es podrà concedir el perdó presidencial pels càrrecs federals... pels estatals s'entra en un terreny desconegut.

Als 78 anys, quan ja tothom el donava per acabat, quan semblava que li plovien les demandes penals i que el Partit Republicà li havia girat l'esquena... Ell ressorgeix d'entre les cendres com l'au fènix i acaba tornant a la Casa Blanca.