Trump declara la guerra dels aranzels al Canadà, Mèxic i la Xina, que anuncien represàlies
El president dels Estats Units signa a Mar-a-Lago tres ordres executives que imposen aranzels als tres països, als quals acusa de causar una crisi migratòria i de fentanil
Havia amenaçat de fer-ho, i ho ha fet: Donald Trump ha imposat aranzels al Canadà i Mèxic, els dos principals socis comercials dels Estats Units, i també a la Xina.
La mesura pot considerar-se un torpede contra la línia de flotació del tractat de lliure comerç signat fa trenta anys pels Estats Units, el Canadà i Mèxic.
A més, pot fer esclatar una guerra comercial que, de retruc, podria afectar l'economia dels Estats Units i també l'economia mundial, amb una reducció del creixement i un augment de la inflació.
Des de Mar-a-Lago, la seva residència privada a Florida, Trump ha signat tres ordres executives diferents: una per al Canadà, una per a Mèxic i una per a la Xina.
Totes tres imposen aranzels del 25% per a tots els productes mexicans que entrin als Estats Units, també del 25% per als productes canadencs, excepte per al petroli, que seran del 10%, i aranzels del 10% addicional per a tots els productes xinesos.
Contramesures i demandes
Les ordres, a més, autoritzen Trump a augmentar els aranzels o ampliar-ne l'abast si alguns dels tres països adopta mesures de resposta, cosa que no ha impedit que el Canadà, Mèxic i la Xina ja hagin anunciat contramesures.
Els dos veïns americans, a més, han acordat treballar conjuntament contra els aranzels imposats per Trump.
D'entrada, però, Justin Trudeau, el primer ministre canadenc, ja ha concretat que imposarà un gravamen del 25% sobre 155.000 milions de dòlars de béns procedents dels Estats Units com la cervesa, el vi, els licors, la fruita, la fusta i els electrodomèstics. Amb efecte immediat sobre 30.000 milions, i d'aquí tres setmanes sobre els 125.000 milions restants.
La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, encara no ha donat detalls, però ha assegurat que té un pla B i un pla C contra les mesures de Trump, i que ja ha ordenat al ministre d'Economia que apliqui aranzels sobre els béns dels Estats Units en represàlia.
La Xina, per la seva banda, ha volgut deixar clar que "s'oposa fermament a aquests aranzels" i ha anunciat que presentarà una demanda contra els Estats Units davant de l'Organització Mundial del Comerç, per "pràctiques il·lícites".
Les guerres comercials "no tenen vencedors", han remarcat fonts del govern xinès.
Entrada en vigor dimarts
Els aranzels sobre les importacions canadenques, mexicanes i xineses als Estats Units entraran en vigor quan passi un minut de la mitjanit de dimarts a Washington, les sis i un minut del matí de dimarts a Catalunya.
Quin és l'argument de Trump per penalitzar les importacions d'aquests tres estats? Acusa els tres països de causar una emergència nacional als Estats Units en considerar-los responsables de l'entrada del fentanil, sobretot, i d'altres drogues que "posen en perill el teixit social"; i també d'immigrants, en el cas de Mèxic i el Canadà.
És per això que, segons una nota informativa de la Casa Blanca, els aranzels es mantindran "fins que la crisi s'alleugi".
La nota, però, no especifica quines accions concretes han de fer els països per aconseguir l'aixecament dels aranzels.
Trump, en definitiva, ha tirat pel dret, agafant-se a una llei que li atorga poders especials, però que mai s'havia fet servir per imposar aranzels.
La llei en qüestió és la International Emergency Economic Powers Act (IEEPA), aprovada el 1977, que autoritza el president dels Estats Units a adoptar mesures econòmiques extraordinàries.
Fins ara només s'havia fet servir per imposar sancions financeres i econòmiques com les que s'han aplicat a Rússia per la invasió d'Ucraïna, però mai per adoptar una mesura econòmica com els aranzels.
De fet, hi ha veus que asseguren que la IEEPA no va ser aprovada per imposar aranzels, i diversos experts alerten que la decisió de Trump podria ser qüestionada davant dels tribunals.
Trump, però, ha optat per la via ràpida, perquè l'alternativa és aprovar lleis seguint el procediment legislatiu establert, que inclou mesos d'investigacions i consultes públiques.
De fet, Trump va amenaçar d'utilitzar la IEEPA per imposar aranzels del 5% a Mèxic, adduint problemes amb els migrants procedents d'aquest país, però no va arribar a declarar cap emergència després que Mèxic va decidir augmentar la seguretat a la seva frontera.
Conseqüències imprevistes
Trump havia amenaçat d'imposar aranzels durant la campanya electoral, i hi havia tornat des que va prendre possessió del càrrec fa dues setmanes.
Diversos economistes han alertat sobre les conseqüències negatives que pot tenir una guerra comercial dels Estats Units amb els seus principals socis comercials, que pot acabar afectant el creixement global i encarint els preus per als consumidors i també per a les empreses.
En una compareixença posterior a l'aprovació de les ordres de Trump, Trudeau ha alertat els ciutadans nord-americans que els aranzels contra el Canadà "augmentaran els preus, inclosos els aliments i la benzina" als Estats Units.
A més ha assegurat que posen en risc llocs de treball als Estats Units i que podrien causar el tancament de plantes automobilístiques i altres indústries.
Economies estretament relacionades
El Canadà i els Estats Units comparteixen la frontera terrestre més llarga, de 9.000 quilòmetres, a través de la qual cada dia transiten béns per valor de més de 2.500 milions de dòlars, segons dades de 2023.
El Canadà envia als Estats Units més de tres quartes parts de les seves exportacions, per un valor d'uns 550.000 milions de dòlars canadencs, que són gairebé el 18% del PIB canadenc i suposen més de 2,4 milions de llocs de treball.
Arran de l'anunci dels aranzels, Trudeau ha demanat als canadencs que consumeixin productes canadencs i que vagin de vacances al Canadà, en comptes d'anar als Estats Units.
Els Estats Units són el principal mercat de les exportacions mexicanes, i Mèxic és la principal destinació de les exportacions dels Estats Units, per davant de la Xina.
Almenys un terç del producte interior brut (PIB) mexicà depèn de les exportacions als Estats Units, i uns aranzels del 25% podria fer-les caure un 12% i fer caure el PIB un 4%, segons Gabriela Siller, analista econòmica.
El 2023, els Estats Units van exportar a Mèxic per valor de més de 322.000 milions de dòlars, i van importar productes mexicans per valor de 475.000 milions de dòlars.
Mèxic, a més, s'ha convertit en una base d'operacions d'empreses xineses, que produeixen en aquest país per aprofitar els avantages del T-MEC, l'antic NAFTA, el tractat de lliure comerç entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà.
Ara per ara ja hi ha 50 companyies originàries de la Xina que fabriquen a Monterrey, a l'estat mexicà de Nuevo León, a 200 quilòmetres de la frontera dels Estats Units.
L'efecte papallona
Més enllà de l'enfrontament comercial amb els països afectats, alguns experts alerten que els aranzels poden afectar negativament a empreses d'arreu del món i també pot perjudicar els consumidors nord-americans, perquè les empreses traslladaran els costos.
En el cas de Catalunya, Acció recomana a les empreses analitzar bé el risc i després actuar en conseqüència. L'agència pública per a la competitivitat de l'empresa ha calculat què poden implicar per a l'economia catalana els aranzels: afectarien el 3,6% de les exportacions, amb un impacte proper als 600 milions d'euros.
També hi ha economistes que creuen que el proteccionisme de Trump té com a objectiu principal forçar una negociació per obrir mercats internacionals als seus productes.
