Trump descobreix que Groenlàndia existeix i se la vol annexionar

És dubtós que Donald Trump sabés fa un any on era Groenlàndia, el Canadà o Panamà. En canvi, és molt plausible que pensés que eren o bé territoris de la Unió, o, com a mínim, estats associats a l'estil de Puerto Rico. Ara ja és igual.

Molt probablement, el nou president dels Estats Units intentarà donar-nos la tabarra amb els seus plans annexionistes entre la fabulació i el surrealisme.

Però no tot és fabulació.

L'administració Biden s'ha afanyat a avisar Trump que els Estats Units no s'annexionaran mai Groenlàndia amb l'ús de les armes.

Ho avisa com si realment hi hagués cap possibilitat d'annexió per la força. I n'hi ha?

Doncs sembla una simple fatxenderia, tot i que el context internacional indica que hi ha una certa barra lliure contra el principi de sobirania dels estats: només cal veure el que fa Israel a Síria i Palestina o el que fa Rússia a mitja Europa de l'Est i el Caucas.

S'ha de descartar perquè seria atacar un soci de l'OTAN en un territori, no ho oblidem, on hi ha un dels tres pivots de l'escut antimíssils nuclears d'Europa i Amèrica del Nord.

Per fer-ho, Trump, primerament, hauria de sortir de l'OTAN i ens col·locaria en un escenari d'al·lucinació.

Groenlàndia pot ser americana, doncs?

Podria ser que ho fos, però no dependrà de Trump. Dependrà de Dinamarca i, molt especialment, dels habitants de Groenlàndia, que, certament, sempre han mirat amb distància la metròpoli i tenen forts vincles comercials i familiars amb el Canadà i, menys, amb els EUA.

El rei danès ja ha deixat clar que el futur de l'illa el decidiran els seus 57.000 habitants, i el primer ministre groenlandès, que aspira a la independència, ha enviat un clar missatge a Trump: "Groenlàndia no està en venda. Ho hem dit tots, i no estarà mai en venda".
 

Aleshores, quina alternativa té?

Té l'alternativa més plausible i la que segurament Trump i el seu equip tenen al cap: provocar discòrdia, soroll, caos... per acabar forçant un referèndum d'independència a l'illa, un referèndum que amb tota seguretat acabaria en un sí.

L'esperança de Trump, a partir d'aquí, seria la d'una Groenlàndia independent i satèl·lit dels Estats Units.

I aquesta és la part que no és una fabulació. Potser Trump no té ni idea d'on és Groenlàndia, però sí el seu equip, que demostraria que té un pla estratègic en el context de guerra comercial, especialment amb la Xina.

Sap que sota el gel minvant de l'illa hi ha una pila de metalls rars i que s'estan obrint les rutes permanents a l'Àrtic a causa del canvi climàtic. De fet, aquesta és la ruta més curta entre la Xina i Amèrica del Nord.

Així doncs, en aliança amb el règim oligàrquic i reaccionari de Rússia, Washington podria tenir el control d'aquest territori. Només l'hi impedeixen Groenlàndia i el Canadà, al qual Trump pretén escanyar.

I no oblidem el canal de Panamà, que també ha amenaçat d'annexionar-se.

El president dels Estats Units --el futur president-- creu que amb el control d'aquestes dues jugulars protegeix el país de les importacions, un exemple més de la simplicitat i la immaduresa de la seva lògica.