Trump, dia 1: deportacions, tancament fronterer i només dos gèneres, entre les primeres mesures

Donald Trump havia promès una bateria de mesures el primer dia que tornés a manar a la Casa Blanca, i així ho ha fet, fins i tot abans de tornar a trepitjar el Despatx Oval.

L'objectiu és revertir completament les polítiques demòcrates dels últims quatre anys.

Amb això al cap, aquest dilluns a la tarda, després de prendre possessió en una cerimònia al Capitoli, el nou president ha firmat gairebé 200 documents entre ordres executives, memoràndums i proclamacions.

Prop de 80 ordres executives --decrets que no necessiten l'aprovació del Congrés-- signades són per desmantellar el llegat de Joe Biden. Entre aquestes, per tombar l'equitat racial o la discriminació per causa d'identitat de gènere i orientació sexual.

Durant el discurs inaugural com a 47è president dels Estats Units, Trump ha assegurat que comença una "etapa daurada" per al país i ha avançat diverses de les mesures urgents que ha impulsat només de començar el segon mandat.

Aquestes són les principals accions del Day One:

Tancament de la frontera

És la principal punta de llança del president. D'entrada, ha declarat l'emergència nacional per permetre el desplegament de militars, reservistes i agents a la frontera amb Mèxic.

Trump ha ordenat que prioritzin el "tancament" de la frontera i la lluita contra la migració irregular i el narcotràfic. En aquest sentit, ha designat diversos càrtels i organitzacions criminals com a grups terroristes.

El president nord-americà ha reinstaurat el programa "Queda't a Mèxic", que obliga els migrants i sol·licitants d'asil a romandre en territori mexicà mentre resolen els tràmits per entrar als Estats Units.

Pel que fa al mur a la frontera sud, del qual va fer bandera durant el primer mandat, no ha especificat si en continuarà la construcció.

L'aplicació mòbil CBP One, que gestionava l'ingrés d'estrangers a través dels ports d'entrada de la frontera sud, ha deixat de funcionar aquest dilluns.

Creada per l'administració Biden, més de 930.000 persones van fer servir l'aplicació per intentar accedir als Estats Units durant el 2023.

Una altra de les ordres executives té l'objectiu d'eliminar la ciutadania per naixement als fills de migrants en situació irregular. Aquest, però, és un dret protegit a la Constitució --que tota persona nascuda als EUA, més enllà de l'estatus migratori dels pares, esdevé estatunidenc-- i, per tant, no és clar que pugui imposar-ho sense modificar la Carta Magna.

Passa el mateix amb altres accions dirigides a controlar la frontera, com l'enviament de tropes: caldrà veure fins a quin punt Trump pot fer-ho amb un sol decret o si requereix un procés legislatiu més llarg que passi pel Congrés i el Senat, també sota control republicà.

Deportacions massives

Trump fa mesos que avisa que implementarà la "deportació més gran de la història" dels Estats Units.

De fet, en plena campanya va arribar a afirmar que no governarà com un dictador, "excepte el primer dia":

Els últims dies, el Wall Street Journal ha filtrat que la nova administració ja prepara detencions a centenars de persones indocumentades des d'aquest mateix dimarts, començant per Chicago.

Aquest dimarts, Trump ha reiterat que impulsarà "el procés per retornar als milions de criminals" als seus països de procedència.

Per fer-ho, invocarà la llei d'Enemics Estrangers, promulgada el 1798. Aquesta norma permet al govern expulsar estrangers sense un procés legal exhaustiu.

Trump vol fer servir la llei per mobilitzar "totes les forces federals i estatals" amb l'objectiu d'eliminar "la presència de bandes estrangeres i xarxes criminals" que, segons ell, duen "devastació" als Estats Units.

"Arrestarem gent per tot el país, sense els obstacles de les directrius de l'anterior administració", ha declarat les últimes hores Tom Homan, conegut com el Tsar de la Frontera, al Washington Post.

Més petroli, menys cotxes elèctrics

A banda de la migració, Trump ha declarat una altra emergència nacional, en aquest cas per augmentar la producció nacional d'energia.

Promourà així l'extracció de recursos naturals a Alaska, que els republicans han vist històricament com una zona d'oportunitats per a la producció de petroli i gas.

"Com que l'energia impregna totes i cadascuna de les parts de la nostra economia, també és clau per restaurar la nostra seguretat nacional i exercir el domini energètic nord-americà a tot el món."

Els demòcrates i els col·lectius ecologistes, en canvi, han lluitat per protegir les terres verges d'Alaska.

El mateix decret permetrà, segons ha declarat, tombar el que anomena el "mandat de vehicles elèctrics"; el pla engegat per Joe Biden per promoure la indústria d'aquests vehicles.

Sortida de l'Acord de París i de l'OMS

També en clau climàtica, la Casa Blanca ha anunciat en un comunicat que es retirarà de l'Acord de París, que vetlla per la reducció de les emissions contaminants a tot el món.

Oficialment, el país en va sortir el 2020 --Trump ho va anunciar poc després d'arribar a la presidència--, però hi va tornar a entrar l'any següent, després de la victòria demòcrata.

Trump també ha signat una ordre executiva per iniciar la retirada dels Estats Units de l'Organització Mundial de la Salut.

Tal com va passar amb l'Acord e París, el president republicà ja va ordenar la sortida del país de l'OMS durant el primer mandat, però Joe Biden va revertir la decisió.

Trump acusa l'agència de l'ONU d'haver estat esbiaixada en favor de la Xina durant la pandèmia de covid-19. Els Estats Units són, fins ara, el soci que més diners aporta a l'OMS.

Creació del departament de Musk

Pel que fa als nous aranzels que vol imposar als productes estrangers, aquest dimarts Trump no ha imposat noves tarifes, sinó que, de moment, ha demanat als funcionaris que estudiïn a fons els dèficits comercials.

El que sí que ha tirat endavant és la creació del nou departament d'Eficiència Governamental, que dirigirà Elon Musk i que pretén "retallar despeses innecessàries".

Només dos gèneres

El mandatari també ha instruït el govern a reconèixer només dos gèneres --el masculí i el femení--, revertint algunes mesures a favor de les persones no binàries que va promulgar el president Biden en àmbits com l'esport o la salut.

"A partir d'ara, serà la política oficial del govern dels Estats Units que només hi hagi dos gèneres: el masculí i el femení."

Ja durant la campanya presidencial i legislativa, Trump i el Partit Republicà van dur a terme una intensa campanya contra els drets de les persones trans com a arma electoral.

El golf "d'Amèrica"

L'agenda expansiva del president ha centrat els titulars de les últimes setmanes, amb idees com comprar Groenlàndia, convertir el Canadà en l'estat número 51 o recuperar el control del canal de Panamà,

Aquest dimarts ha firmat una ordre per canviar de nom el golf de Mèxic i anomenar-lo "golf d'Amèrica", tal com va anunciar en una roda de premsa.

Tot i això, la denominació internacionalment reconeguda d'aquesta conca oceànica és golf de Mèxic, i no pot ser modificada de manera unilateral per un país.

En la mateixa línia, ha expressat una vegada més el desig d'annexionar-se al canal de Panamà, que assegura, sense aportar proves, que en realitat està operat per la Xina.

Indult per als assaltants al Capitoli

Ho va confirmar a la primera entrevista a un gran mitjà com a president electe i ho ha tirat endavant el primer dia. Trump ha obert el procés per indultar els implicats en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, després de perdre les eleccions davant de Joe Biden.

Són més de 1.500 persones les acusades en relació amb l'atac.