Trump, elegit 45è president dels Estats Units contra pronòstic

El candidat republicà, Donald Trump, ha estat elegit 45è president dels Estats Units en imposar-se contra pronòstic a la seva rival demòcrata, Hillary Clinton. Després de liderar des del primer moment l'escrutini, Trump s'ha imposat en la majoria d'estats clau, ha obtingut 290 vots electorals i ha superat així els 270 necessaris per guanyar els comicis, per sobre dels 218 que ha obtingut Clinton.

El candidat republicà s'ha imposat a Indiana, Kentucky, Geòrgia, Tennessee, Alabama, Mississipí, Virgínia de l'Oest, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Dakota del Nord, Ohio, Virgínia, Alabama, Dakota del Sud, Wyoming, Montana, Nebraska, Kansas, Missouri, Oklahoma i Louisiana. Però el que l'acosta a la victòria és que s'ha imposat en la majoria dels estats clau: Florida, Ohio, Iowa, Carolina del Nord i Pennsilvània, després d'un llarg recompte.

Així, doncs, el candidat republicà s'ha imposat a Pennsilvània, on la demòcrata va celebrar el seu últim miting de campanya, acompayada dels Obama. Des que George Bush pare va guanyar-hi el 1988, cap candidat presidencial republicà havia aconseguit una victòria en aquest estat del cinturó siderúrgic i miner de l'est dels Estats Units, on Trump ha sabut fer-se un lloc amb la promesa de fer gran Amèrica i tornar als anys de prosperitat.
 

Per la seva banda, Hillary Clinton s'ha imposat en els estats de Califòrnia, Illinois, Massachussetts, Nova Jersey, Mayne, Washington, Delaware, Vermont, Connecticut, Rhode Island, Nou Mèxic, Hawaii, Oregon, Maryland i Vermont. Les úniques victòries destacades de la demòcrata en estats clau han estat les de Virgínia i Nevada. En nombre de delegats, però, Trump guanya per 290 a 218.

Els republicans continuen controlant les dues cambres

A banda de les eleccions presidencials, els nord-americans també votaven per renovar la Cambra de Representants i un terç del Senat. I els republicans continuen controlant les dues cambres del Congrés dels Estats Units.

El Partit Demòcrata tenia esperances de recuperar el control del Senat, clau per aplicar reformes legislatives i també per aprovar la designació de nous jutges del Tribunal Suprem, però els conservadors n'han mantingut el control. Els jutges del Suprem són elegits amb caràcter vitalici i marquen les grans línies de la política nord-americana. El nou president tindrà l'oportunitat de designar un jutge o més, i influir d'aquesta manera en decisions transcendentals més enllà del seu mandat. 

No obstant, la demòcrata Catherine Cortez Masto també ha fet història en convertir-se en la primera senadora llatina als Estats Units després d'aconseguir l'escó de la cambra alta que estava en disputa a Nevada. Cortez s'ha imposat a l'aspirant republicà Joe Heck, i, d'aquesta manera, manté el lloc al Senat per als democràtes, un càrrec que fins ara tenia Harry Reid.

Els votants de 35 estats també s'han pronunciat en 154 referèndums sobre qüestions que van des de la despenalització de la marihuana fins a la pena de mort, el salari mínim, la sanitat o el medi ambient. Califòrnia, Massachusetts i Nevada han legalitzat l'ús recreatiu de la marihuana. Dakota del Nord també ha aprovat la proposta, però només per a finalitats terapèutiques, igual que Florida i Arkansas. 

Els mercats es desplomen

La victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes ha agafat per sorpresa els mercats de valors internacionals, que han rebut la notícia amb fortes baixades. El peso mexicà ha perdut un 12% del seu valor respecte al dòlar.