Trump, en mans del Suprem, que s'inclinaria per permetre-li presentar-se a les eleccions
El Tribunal, de majoria conservadora, comença el procés per decidir si veta que pugui competir a les presidencials pel seu paper en l'assalt al Capitoli
L'audiència que determinarà si l'expresident Donald Trump està inhabilitat per a tornar a la Casa Blanca pel seu paper a l'assalt del Capitoli el gener del 2021 ha començat al Tribunal Suprem dels Estats Units.
En la sessió d'aquest dijous, els nou jutges han escoltat els arguments que han de servir per determinar si l'expulsió de Trump de les primàries republicanes a l'estat de Colorado és constitucional. Tot apunta que optaran per donar la raó a l'expresident i permetran que es torni a presentar.
Tant els magistrats progressistes com els més conservadors han suggerit, en les seves intervencions, la incomoditat que suposaria que cada estat interpreti l'elegibilitat constitucional d'un candidat per a un càrrec nacional.
"Una decisió que doni la raó a Colorado podria conduir a què hi hagi intents a tot el país de desqualificar candidats", han apuntat el president del tribunal, el conservador John Roberts.
La jutgessa progressista Elena Kagan s'ha preguntat: "Per què hauria de decidir un sol Estat qui serà el president dels Estats Units?".
Trump es defensa
La defensa del republicà sosté que Trump no va participar en cap insurrecció atès que el dia de l'assalt va demanar als seguidors expressar-se de "manera pacífica i patriòtica", i que el text no pot aplicar-se perquè "parla de funcionaris, però no menciona als presidents".
L'acusació, en canvi, considera que va incitar a la violència abans i durant l'atac, i reclama al Suprem resoldre un assumpte que, si no se soluciona, "suposaria un caos perquè les eleccions tirarien endavant amb la possibilitat que Trump guanyi i després sigui desqualificat".
Unes hores abans de l'inici de l'audiència, l'expresident ha tornat a acusar el Partit Demòcrata d'intentar eliminar-lo de la cursa electoral. En un comunicat, ha assegurat que és "el desafiament legal més gran" a què s'ha enfrontat mai i ha fet una crida perquè tots els seus seguidors alcin la veu per a mostrar-li suport.
La decisió podria alterar les eleccions presidencials
La decisió que finalment acabi prenent el Suprem podria alterar les eleccions presidencials del pròxim novembre, en les que el magnat estatunidenc és el gran favorit per aconseguir la nominació republicana per a tornar-se a enfrontar a l'actual president dels EUA, Joe Biden, el candidat demòcrata.
El Suprem, format actualment per tres jutges progressistes i sis conservadors, tres d'ells nomenats pel mateix Trump, no pot tardar a prendre una decisió, ja que el calendari electoral és molt ajustat.
Els analistes preveuen que la data límit sigui el pròxim 5 de març, el moment en què 15 estats, inclòs Colorado, celebrin les primàries.
Colorado i Maine, els primers a inhabilitar Trump
En una resolució sense precedents, la justícia de Colorado va determinar al desembre que l'Esmena 14 de la Constitució inhabilitava l'expresident republicà per la "insurrecció" de l'assalt al Capitoli.
Sota el mateix argument, les autoritats electorals de Maine també van expulsar Trump de les primàries. A més, diversos activistes i organitzacions han presentat demandes similars en una trentena d'estats i estan pendents que el Suprem es pronunciï.
L'Esmena 14 de la Constitució, la clau del debat
La clau de l'acusació contra Donald Trump és la interpretació de la Secció 3 de l'Esmena 14 de la Constitució dels EUA.
Aquest text estableix que "cap membre del Congrés o funcionari dels Estats Units que hagi jurat la Constitució i participat en una insurrecció o rebel·lió" pugui ser elegit president o vicepresident, entre altres càrrecs públics, del país.
L'esmena va ser aprovada el 1868, després de la guerra civil, amb l'objectiu d'evitar que poguessin tornar al poder els rebels del sud de la Confederació que van trair la Carta Magna.
Tot i això, és la primera vegada en la història que el màxim tribunal del país escolta un cas relacionat amb aquesta esmena, ja que el text havia quedat en desús després que el Congrés amnistiés el 1872 la majoria de rebels confederats.
Tots dos bàndols estan immersos en un debat jurídic sobre si l'esmena es pot aplicar a Trump atès que el text parla de "funcionari" però no esmenta explícitament el president.
Trump s'imposa a les primàries, també a Nevada
Tot i estar enmig de la polèmica, Trump s'ha imposat sense problemes als caucus d'Iowa i a New Hampshire en les primàries del partit republicà.
A mitjans de gener va superar sense problemes als seus rivals republicans a Iowa, per davant del governador de Florida, Ron DeSantis, i de l'exambaixadora dels EUA a l'ONU, Nikki Haley, que van quedar segon i tercera, respectivament.
Dos dies abans de les primàries de New Hampshire, a finals de gener, DeSantis va abandonar la cursa cap a la Casa Blanca, aplanant el camí a Trump, que es va acabar imposant amb el 54,6% dels vots davant una Haley que va afirmar que no tirava la tovallola.
El següent assalt entre l'expresident dels EUA i Haley s'ha celebrat aquesta setmana als caucus de Nevada, un estat que serà decisiu per a les presidencials i on Trump ha tornat a emportar-se la victòria a les primàries dels republicans.
Amb un format fet a mida de l'expresident, que no s'enfrontava a cap candidat de pes, Trump ha aconseguit un 97,6 % dels sufragis, davant del 2,4 % que ha obtingut Ryan Binkle, un pastor de Texas poc conegut.
De fet, ja s'hi va celebrar una votació prèvia dimarts, amb el format de primàries, en la qual Trump no concorria i Haley era l'única candidata. Es va donar el cas, però, que hi havia més butlletes amb l'opció "cap d'aquests candidats" que no pas de suport a l'aspirant republicana.
