Trump va ordenar un atac contra l'Iran i se'n va desdir en l'últim moment

El president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar un atac militar contra l'Iran aquest dijous, però se'n va desdir en l'últim moment.

Ho ha revelat el diari nord-americà The New York Times, que diu que l'hi han explicat "diversos alts funcionaris" de l'administració Trump que estaven al corrent de l'operació.

Resposta a l'abatiment d'un dron espia

L'atac, en resposta a l'acció de l'Iran contra un dron espia dels EUA d'aquest mateix dijous, s'havia de produir la matinada d'aquest divendres.

L'objectiu eren instal·lacions com radars o bateries de míssils, i la suspensió va arribar quan els avions que havien de bombardejar els objectius ja estaven volant.

Segons el diari, els alts funcionaris consultats no sabien el motiu de la suspensió, ni tampoc si l'operació està cancel·lada o només posposada.

El diari afirma que cap d'aquests informants va demanar-li de no publicar la notícia, cosa que suggereix que la Casa Blanca volia que se sabés.

Li van dir que hi hauria 150 morts

De fet, ha acabat sent el mateix Trump qui ha confirmat la notícia: en un fil de tuits al seu compte personal ha assegurat que va ordenar l'atac, però que el va aturar amb només 10 minuts de marge:

"Ahir a la nit vam decidir fer una represàlia a tres llocs diferents, i vaig preguntar quants morts hi hauria. ‘150, senyor', va ser la resposta d'un general."

"10 minuts abans de l'atac el vaig aturar, no era proporcionat amb fer caure un dron no tripulat. No tinc pressa, el nostre exèrcit s'ha renovat i està preparat, és de llarg el millor del món."

Trump ha aprofitat per criticar l'acord nuclear d'Obama amb l'Iran, i ha afegit que les sancions aconseguiran que l'Iran "mai tingui armes nuclears":

El canvi d'opinió de Trump

Abans que Trump ho confirmés, en les declaracions públiques que va fer aquest dijous va fer servir expressions que podien donar peu a interpretar que havia canviat d'opinió.

Poc després de saber-se que l'Iran havia abatut el dron espia, va publicar un tuit amb una frase molt curta: "L'Iran ha comès un error molt greu!":

El president del Canadà, Justin Trudeau, i Donald Trump, aquest dijous a Washington (Reuters)

Però, poques hores després, en una trobada amb el president del Canadà, Justin Trudeau, i davant de periodistes, va rebaixar molt el to i va atribuir l'acció de l'Iran a un error tècnic:

"Em sembla difícil de creure que fos intencionat. Crec que va ser algú imprudent i estúpid qui ho va fer."

L'Iran va reivindicar l'acció

El govern iranià va reivindicar públicament l'acció contra el dron i va assegurar que l'havia abatut perquè volava dins el seu espai aeri.

El govern dels EUA, en canvi, va negar-ho, afirmant que l'avió no tripulat estava en espai aeri internacional. Aquest dron tenia un cost de 130 milions de dòlars, segons The New York Times.

Evitar l'espai aeri de l'Iran

A banda d'aquesta operació avortada, l'incident d'aquest dijous ha fet que els EUA prohibeixin a les seves companyies aèries sobrevolar l'espai aeri de l'Iran.

També altres companyies internacionals, com KLM, Lufthansa, British Airways o Emirates, han refet les seves rutes per evitar passar-hi.

Les autoritats aèries dels EUA han assegurat que, en el moment que l'Iran va abatre el seu dron, hi havia molts aparells civils circulant per la zona.

Un conflicte en escalada

Fa ja més d'un any que Trump va complir la promesa electoral de treure els EUA de l'acord nuclear amb l'Iran signat per Barack Obama el 2015.

Des de llavors, la tensió entre els dos països ha anat augmentant amb el lideratge de l'administració Trump, que considera qualsevol relació internacional amb el règim islàmic iranià una agressió contra els EUA.

La principal estratègia és ofegar econòmicament l'Iran, a base de sancionar els països que li comprin petroli. També li va servir contra l'empresa xinesa Huawei, a la qual va acusar de tenir tractes "il·legals" amb aquest país.

D'altra banda, si s'hagués llançat l'atac militar contra l'Iran –o si es fa en el futur–, no seria el primer que ordena Trump: entre el 2017 i el 2018 ja en va ordenar uns quants contra el règim de Bashar al-Assad a Síria.