Trump i l'informe de barreres al comerç
L'informe de 400 pàgines amb què Trump justifica país per país els aranzels que aplicarà partir del 9 d'abril (Reuters/Carlos Barria)

Trump inclou la protecció del català al cinema entre les raons per justificar els aranzels

Les subvencions a Airbus i el pagament de vacunes, entre les barreres d'Espanya al comerç dels Estats Units, segons un informe del govern nord-americà que justifica l'aplicació d'aranzels

Actualitzat

Entre les raons que ha exposat Donald Trump per aplicar els seus aranzels, considera la protecció del català, basc i gallec al cinema com una de les barreres que perjudica el comerç nord-americà. Entre els greuges que suposa Espanya, també inclou les subvencions a Airbus, la restricció de llicències audiovisuals i els pagaments de productes farmacèutics, com les vacunes.  

Això s'exposa en un informe de 400 pàgines --"barreres al comerç estranger"--, elaborat pel Departament de Comerç dels Estats Units, que justifica país per país l'aplicació dels "aranzels recíprocs" que Trump imposarà a partir del 9 d'abril.

El dia 5, els EUA van començar a aplicar la primera part dels aranzels que graven un 10% tots els productes que entren als Estats Units. I en una segona fase, que entrarà en vigor aquest dimecres, s'aplicaran taxes personalitzades per a cada país, de l'11% al 50% en funció d'aquests criteris.

A Espanya, tot i que el balanç comercial és negatiu -- és a dir, que importa més que exporta--, els Estats Units aplicaran un aranzel del 20% pels productes provinents de l'estat espanyol.


La protecció del català al cine, una barrera comercial

En aquest document, les mencions a l'estat espanyol no tenen un apartat propi com d'altres països, sinó que s'inclouen en el capítol dedicat a la Unió Europea, i en aquest llistat surt destacat en alguns punts.

Un dels principals fa referència al mercat audiovisual, de gran pes en les exportacions nord-americanes, i considera un impediment als seus interessos comercials les legislacions destinades a la protecció de les llengües de l'estat, com el català, el gallec i el basc.

El text diu que, a l'estat espanyol, "per cada tres dies que es projecta una pel·lícula d'un país no comunitari, s'ha de projectar una pel·lícula de la UE a les sales de cinema".

"Aquesta ràtio es redueix a cada quatre dies si el cinema projecta una pel·lícula en una llengua oficial d'Espanya diferent de l'espanyol i continua projectant la pel·lícula en aquesta llengua durant tot el dia".

També retreu que, a les plataformes, "el catàleg de serveis a la carta ha d'incloure almenys un 30% de continguts de la UE, dels quals almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d'Espanya".

L'informe també troba contrari als seus interessos que "les emissores i els serveis a la carta amb ingressos superiors a 50 milions d'euros n'hagin d'invertir el 5% a produccions de la UE i espanyoles, i reservar el 40% d'aquesta assignació a obres de productors independents en qualsevol de les llengües oficials d'Espanya".

L'informe també retreu mesures similars que s'exigeixen a Bèlgica pels territoris de parla francesa i valona.

Barreres a la inversió estrangera

Considera un impediment als interessos de les empreses dels Estats Units que la legislació de la UE sobre l'establiment d'empreses estrangeres el reguli cada estat membre.

En el cas d'Espanya, el document admet que "en general ofereix als inversors estrangers el mateix tracte que als inversors nacionals", però de nou és en l'àmbit audiovisual que topa amb els seus interessos, ja que les llicències de difusió audiovisual no poden superar el 25% de propietat individual de fora de la UE.

"Una empresa de fora de la UE no pot posseir més del 25% d'una empresa que tingui una llicència d'emissió de televisió digital terrestre, i la propietat total de fora de la UE no pot superar el 50% en conjunt."

Airbus
Els Estats Units avisen que vigilarab les "subvencions encobertes" de la UE a Airbus (Reuters/Regis Duvignau)

Supervisió de possibles subvencions europees a Airbus

Espanya també és motiu de greuge comercial pels Estats Units, juntament amb els altres països de la UE, que, segons l'informe, donen suport governamental a la producció o desenvolupament de la principal companyia de fabricació aeronàutica civil d'Europa, Airbus.

Després que el 2021 s'arribés a un acord en el litigi Boeing-Airbus, el més llarg de la història de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), els Estats Units adverteixen que "controlaran de prop qualsevol finançament governamental d'Airbus".

El 2005, els EUA van denunciar que la UE, França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit havia atorgat subsidis que consideraven il·legals al consorci Airbus. La UE també va denunciar el fet recíproc dels EUA amb Boeing. Fins que el 2021, es va acordar suspendre els aranzels de cada part relacionats amb aquesta disputa durant cinc anys.

Els EUA denuncien en el document que "durant molts anys, França, Alemanya, Espanya i, en una mesura molt menor, Bèlgica, han proporcionat subvencions a empreses nacionals afiliades a Airbus per ajudar en el desenvolupament, producció i comercialització dels grans avions civils d'Airbus. Aquests governs han finançat entre el 33% i el 100% dels costos de desenvolupament per a tots els models d'avions d'Airbus", assegura el text.

També argumenten que s'han exercit "altres formes de suport", com inversions de capital, condonació de deutes, o finançament per a la recerca i el desenvolupament, entre d'altres, així com "pressió política i econòmica als governs de compra".

També acusa la UE de mantenir "programes de recerca aeronàutica destinada a millorar la competitivitat internacional de la indústria aeronàutica civil de la UE". I que els estats membres "han gastat centenars de milions d'euros per crear infraestructures per als programes d'Airbus".

Pagaments de les farmacèutiques

L'informe fa referència a la "falta de claredat" i "preocupació" en les relacions comercials amb les farmacèutiques pel que fa als criteris i retards en els reemborsaments, i "l'accés desigual dels pacients a les comunitats autònomes".

"Els agents del sector han expressat la seva preocupació per la falta de claredat en les directrius i els criteris de presa de decisions del procés de contractació de vacunes del govern espanyol."

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEstats UnitsComerç
Anar al contingut