Trump indultarà els implicats en l'assalt al Capitoli: "Actuaré molt ràpid, el primer dia"

Donald Trump, president electe dels Estats Units, ha anunciat que el seu primer dia de mandat a la Casa Blanca iniciarà el procés per indultar els implicats en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, després de perdre les eleccions davant de Joe Biden.

"Actuaré molt ràpid, el primer dia", va dir Trump en la primera entrevista després de guanyar el seu segon mandat, emesa aquest diumenge. Va ser amb la periodista Kristen Welker, del programa "Meet the press", de la cadena NBC. 

El president electe va admetre que hi podria haver "algunes excepcions", si algú havia "actuat com un radical o un boig", però no va descartar concedir el perdó als més de 900 acusats als quals ja han declarat culpables, inclosos els acusats d'actuar amb violència en l'atac: "Ho miraré tot. Mirarem casos individuals."

Trump va considerar que els detinguts havien estat sotmesos a processos corruptes i que fa molt temps que "viuen un infern" a la presó, "un lloc brut i repugnant que ni tan sols s'hauria de permetre que estigués obert", ha dit.

Després que Joe Biden hagi concedit l'indult al seu fill Hunter per considerar que va ser víctima de persecució política, Trump s'agafa a aquest argument per justificar els indults massius.

President-elect Donald Trump says he'll make the federal government "more efficient," but he does not plan to touch federal entitlements like Social Security or Medicare.

PRES.-ELECT DONALD TRUMP:
I said to people we're not touching Social Security, other than we make it more… pic.twitter.com/RU5YBU8WJ5

— Meet the Press (@MeetThePress) December 8, 2024

Acabar amb el dret de naixement pels fills d'immigrants

Entre les prioritats que Trump té per al seu segon mandat, hi ha la de continuar amb la seva promesa electoral de deportar els immigrants, fins i tot els que viuen als Estats Units legalment.

Trump va anunciar la intenció d'acabar amb el dret de naixement que concedeix automàticament la ciutadania nord-americana als fills d'immigrants nascuts als Estats Units. Un dret constitucional --des del 1898--, de manera que caldria canviar una esmena de la Constitució per anul·lar-lo. En el seu primer mandat ja ho va intentar a través d'una ordre executiva, però l'arribada de la pandèmia va aturar el procés, ha explicat el president electe. 

Pel que fa a les deportacions, Trump ha moderat una mica el discurs, parla de mesures que afectarien els immigrants il·legals o els que han comès delictes, i deixa espai per als que ha anomenat "dreamers" (somniadors), és a dir, aquells immigrants que d'alguna manera han tingut èxit al país.

"N'hi ha que ja no són joves. I en molts casos han tingut èxit. Tenen bones feines, ni ha que tenen petites empreses, d'altres poden tenir grans empreses. Haurem de fer alguna cosa amb ells."

Es tracta en gran part de llatins del programa Acció Diferida pels Arribats en la Infància (DACA, segons les sigles en anglès), per fer que es puguin quedar al país. "És una cosa difícil de fer, però calen regles, normes, lleis. Van entrar il·legalment", ha matisat Trump, sense donar-ne més detalls, tret que vol treballar amb els demòcrates per fer-ho possible.

Respecte de la política comercial amb els seus països fronters, Mèxic i el Canadà, Trump ha reiterat la seva intenció d'augmentar els aranzels "de manera apropiada", per millorar l'economia.

Tot i que ha recordat els èxits econòmics durant el seu mandat, abans de la pandèmia, com a president dels pròxims quatre anys ha dit que no pot garantir quin impacte tindrà ara en les famílies nord-americanes. 

L'amenaça d'abandonar l'OTAN

Durant l'entrevista, Trump també ha advertit de la possibilitat que els EUA abandonin l'OTAN, si els països europeus "no paguen les factures" i els tracten "de manera injusta". 

Una amenaça que va llançar repetidament durant el seu anterior mandat, quan acusava la resta de països de no finançar prou l'OTAN i dependre dels diners que hi posaven els Estats Units.

L'OTAN, creada després de la Segona Guerra Mundial i durant la guerra freda, es va comprometre el 2014 que els seus membres gastessin almenys un 2% del PIB en defensa, un percentatge que Trump pressiona perquè es compleixi i augmenti al 4%.

Ucraïna: menys ajuda a Zelenski, alto el foc i negociació

A l'entrevista, enregistrada el dia abans que Trump es trobés dissabte amb Volodímir Zelenski a París, Donald Trump va advertir que Ucraïna hauria d'esperar "probablement" menys ajuda dels Estats Units, quan ell torni al poder.

Tot i que a l'NBC va afirmar no haver parlat "recentment" amb Vladímir Putin, a la seva plataforma Truth Social Trump va reclamar "un alto el foc immediat" i l'inici de negociacions entre Rússia i Ucraïna.