Trump intenta gratar els últims vots a Michigan, el feu demòcrata que Harris no té assegurat

Us ho puc repetir tants cops com faci falta, però aquí no hi entrarà ningú més". Qui diu aquesta frase és una agent dels serveis secrets nord-americans a les portes del míting que Donald ha ofert aquest divendres en un pavelló del comtat de Macomb, una de les zones del disputat estat de Michigan a les eleccions als Estats Units, on s'ha fet més evident el transvasament de vots dels demòcrates cap als republicans dels últims anys.

Un comtat que era blau, ara ja es dona per fet que caurà pel cantó vermell, malgrat que les enquestes ara donen un lleuger avantatge a Harris al conjunt de l'estat. Harris encara tornarà a Michigan diumenge vinent, i Trump dilluns, poques hores abans que obrin les urnes.

Rodejat de fàbriques gegantines de Ford, General Motors i Chrysler, l'expresident ha aprofitat la visita d'aquest divendres per llançar un avís als propietaris d'aquesta última marca: si Stellantis intenta emportar-se llocs de feina cap a Mèxic, els imposarà un aranzel del 100%.

El candidat republicà sap que el missatge pot calar fàcilment entre un creixent grup de treballadors de l'automoció que no veuen en Kamala Harris la solució als seus problemes, sinó més aviat el contrari. Tant és així, que a les 7 del matí ja hi havia gent fent cua per assegurar-se un lloc per seguir el discurs del republicà, malgrat els esforços de la majoria de sindicats per convèncer-los de votar demòcrata.

Amb l'aforament complet i la policia desmuntant els detectors de metall del control de seguretat, a les portes del pavelló i entre paradetes de souvenirs trumpistes, han estat desenes els seguidors de l'expresident que no s'han rendit i han optat per seguir l'acte des d'una pantalla i aplaudint-lo amb entusiasme.

Un d'ells, Marc Sonnenfeld, un mecànic veterà que treballa en la fabricació de components i ens explica que la predilecció dels treballadors pels demòcrates "ha canviat molt des de l'època d'Obama".

"Jo no soc un il·legal, soc nord-americà, i els demòcrates van en contra dels Estats Units", assegura.

Pocs metres més enllà, una parella defensa que la victòria de Trump aturarà la pujada de preus i els permetrà comprar-se una casa. Ell té 18 anys i votarà per primer cop, i ella en té 17 i encara no pot votar, però ens diu que mai ho faria per algú que, com Harris, defensi l'avortament. "És repulsiu", sentencia.

Cartells i làpides

Aquest mateix sentiment també es respira pels carrers residencials de la zona, on els cartells pro-Trump guanyen els pro-Harris.

Arribem a una cantonada on Trump s'imposa per golejada: quatre cases amb cartells a favor seu, i una on l'única decoració --com en tantes altres cases-- són les làpides i els esquelets de la nit de Halloween.

L'home que els està començant a empaquetar ens demana discreció quan sap que som periodistes, i ens explica que molts dels seus veïns han radicalitzat el discurs amb els últims cicles electorals, des de la irrupció de Trump.

El qui no ha canviat d'opinió -en tot cas, només l'ha vist avalada- és un exmarine de 78 anys que viu a pocs carrers d'allà i va combatre a la guerra del Vietnam. Bill Kowaoyk ens obre les portes de casa per raonar el seu posicionament. No estalvia insults cap a Kamala Harris, a qui acusa de ser una comunista que no té res al cap: 

"Si guanya, hi haurà la tercera guerra mundial. Vaig néixer a Iugoslàvia i vaig arribar aquí amb 10 anys. Sé què són els comunistes; els comunistes maten."

Al porxo hi llueix una pancarta on es pot llegir ben clar que Trump va guanyar les eleccions passades i els demòcrates van mentir amb el resultat. Enlloc no hi diu l'any, potser perquè es pugui reaprofitar, si cal, la setmana entrant.

Les cicatrius de l'èxode

Malgrat els esforços dels voluntaris, no tothom està pendent de les eleccions, als afores de Detroit. De fet, aquesta és la zona on encara és més visible l'esclat de la crisi de model econòmic que no fa tants anys, el 2013, va obligar l'Ajuntament a declarar-se en fallida i va evidenciar la caiguda en desgràcia d'una regió que s'havia considerat l'emblema del capitalisme.

Mentre que el centre de la capital torna a lluir i sembla que esperi impacient una remuntada de la població, encara són molts els carrers dels afores on els locals comercials tancats i les cases abandonades o fins i tot cremades s'intercalen amb els habitatges dels que van resistir l'envestida.

Les desenes de milers de cases que van quedar buides per l'èxode massiu -la capital va perdre més de la meitat de població que tenia a la dècada dels 50- recorden a tothom qui hi passa pel davant que qualsevol moviment que faci trontollar el sector de l'automoció farà que també s'encalli el motor d'aquesta ciutat.