Trump no descarta l'ús de la força militar per controlar Groenlàndia i el canal de Panamà

El xoc diplomàtic entre Donald Trump i Dinamarca per l'intent d'adquirir Groenlàndia continua ben obert.

El president electe dels Estats Units ha declarat aquest dimarts que no descarta l'ús de la força militar ni la coerció econòmica per prendre el control d'aquest territori d'ultramar integrat a l'estat danès.

En una roda de premsa des de Florida, ha anunciat que té la mateixa intenció pel que fa al canal de Panamà. Fa dies que el magnat diu que vol recuperar el control d'aquesta infraestructura estratègica.

Preguntat sobre si descarta l'ús de la coerció militar o econòmica sobre Panamà i Dinamarca, Trump ha respost: "No t'ho puc assegurar en cap dels dos casos... Però et puc dir això: els necessitem per tenir seguretat econòmica".

Abans de les festes de Nadal, l'expresident ja va recuperar la idea de comprar Groenlàndia, que ell mateix va posar per primer cop sobre la taula l'estiu del 2019.

Llavors, el govern danès ja s'hi va negar i va respondre que el territori "no està en venda". Alguns polítics fins i tot s'ho van prendre com una broma.

Trump, que feia tres anys que havia arribat a la Casa Blanca, va arribar a suspendre un viatge oficial perquè la primera ministra no volia negociar la compravenda de l'illa.
 

Trump Jr. visita l'illa

Aquest dimarts, la crisi oberta amb l'estat danès s'ha fet gran amb la visita del fill gran del president electe a la capital de Groenlàndia, Nuuk.

Donald Trump Jr. ha insistit que hi ha anat com a turista i que, per tant, no s'ha reunit amb cap autoritat local.

En paral·lel, el seu pare, a través de la seva plataforma Truth Social, ha declarat: "Groenlàndia és un lloc increïble, i la gent se'n beneficiarà enormement si, en algun moment, passa a formar part de la nostra nació".

"Fem que Groenlàndia torni a ser gran", conclou el missatge, en una reinterpretació del seu popular eslògan electoral.
 

"El futur de Groenlàndia es decideix a Groenlàndia"

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha reiterat que la decisió sobre el futur d'aquest territori autònom "és dels groenlandesos".

"El meu punt de partida i el punt de partida del govern són molt clars: el futur de Groenlàndia es decideix a Groenlàndia."

Frederiksen ha apuntat que si "en algun moment" els habitants de l'illa prenen una decisió d'una naturalesa o una altra, el govern es posicionarà sobre el tema.
 

França i Alemanya també responen

També ha alçat la veu al ministre d'Exteriors de França, Jean-Noël Barrot, que aquest dimecres ha advertit que la UE no tolerarà atacs a les seves fronteres. Ho ha deixat clar en una entrevista a la ràdio France Inter:

"Òbviament, la Unió Europea no permetrà de cap de les maneres que cap altra nació del món ataqui les seves fronteres, sigui quina sigui." 

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha indicat que els objectius expansionistes de Trump provoquen "una certa incomprensió" entre els líders europeus.

"El principi d'inviolabilitat de les fronteres s'aplica a qualsevol país, independentment de si és petit o un Estat molt poderós; és un principi fonamental del dret internacional", ha advertit.

Groenlàndia, danesa des del 1953

Groenlàndia va quedar sota jurisdicció danesa quan Dinamarca i Noruega es van separar el 1814. El territori va quedar integrat a l'estat danès l'any 1953.

En un referèndum del 2008, els groenlandesos van votar a favor de més autonomia. De moment, Dinamarca continua decidint la política exterior i de seguretat de l'illa.

La independència és un tema recurrent a les eleccions i es preveu que centri part de la campanya de les autonòmiques del pròxim abril.

En aquest sentit, el president del territori autònom també ha rebutjat aquest dimarts les "pressions externes" i ha reiterat que "la lluita per la independència" és una qüestió dels groenlandesos.

La diputada Aaja Chemnitz, que pertany al mateix partit que el president autonòmic, ha afegit que no volen ser "una peça dels somnis humits de Trump d'ampliar el seu imperi".

El rei canvia l'escut

El rei de Dinamarca ha sorprès tant els historiadors com a la població en general en modificar l'escut d'armes de la Casa Reial. No passava des del 1972.

Alguns ho han interpretat com una resposta de Frederic X, que fa tan sols un any que ha succeït la seva mare al capdavant de la monarquia, a Donald Trump.

Durant 500 anys, els escuts tenien tres corones, que simbolitzen la Unió de Kalmar entre Dinamarca, Noruega i Suècia, que va ser liderada des de Copenhaguen entre el 1397 i el 1523. En la versió actualitzada, les corones han estat eliminades i han agafat més importància les figures de l'os polar i el marrà, que representen Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Segons un comunicat de la Casa Reial, el nou escut vol "reflectir els territoris autònoms i tenir en compte la història i tradició heràldica".

Groenlàndia, amb més de dos milions de quilòmetres quadrats, és al mig de la ruta marítima més curta entre Amèrica del Nord i el nord d'Europa i Àsia.

El sòl és ric en minerals, petroli i gas natural, però el desenvolupament de l'illa ha estat lent i l'economia encara depèn fortament de la pesca i les subvencions que li arriben de Dinamarca.
 

Rebateig del golf de Mèxic

Quinze dies abans d'iniciar el seu segon mandat, Trump ha fet altres declaracions polèmiques sobre política internacional.

A la mateixa roda de premsa d'aquest dimarts, el president electe ha proposat rebatejar el golf de Mèxic com a "golf d'Amèrica".

També ha criticat que Mèxic està "essencialment governat pels càrtels" de la droga i que és "un lloc molt perillós".

La flamant presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, li ha contestat aquest dimecres que qui governa és "el poble" a través de les eleccions, i li ha recordat que el nom del golf de Mèxic està reconegut des del 1607.

Malgrat tot, Sheinbaum ha insistit que col·laborarà amb el govern de Trump per mantenir una "bona relació" amb els Estats Units.