Trump porta la seva croada contra les polítiques de diversitat a la NASA i fins a la Lluna

Nova ofensiva de Donald Trump contra les dones i la diversitat racial als Estats Units. La NASA ha retirat de la seva web el pla perquè una dona i un afroamericà trepitgin la Lluna el 2027.

L'agència espacial nord-americana ha eliminat el compromís del programa Artemis de la NASA, en línia amb la croada del president nord-americà contra els programes de diversitat, equitat i inclusió (DEI, per les seves sigles en anglès) de les seves institucions públiques. 

Una qüestió de justícia històrica

Fins ara, només 12 persones han trepitjat la Lluna. Tot són homes blancs, nord-americans i de perfil militar, que van viatjar a la Lluna a finals dels seixanta, principis dels setanta, en el marc dels programes Apollo. És a dir, fa més de cinquanta anys que els humans no han tornat a la Lluna. Ho han fet sondes, robots... però persones, no. 

Ara els humans volen tornar a trepitjar el satèl·lit de la Terra, perquè s'entén que la Lluna és el pas previ --el simulacre-- per provar tecnologia i en un futur aconseguir que una tripulació arribi al planeta Mart. Aquest és l'objectiu del programa Artemis de la NASA, que després de dos ajornaments, el 2027 ha de portar persones a la Lluna. 

I per una qüestió de justícia històrica, entre d'altres, està previst que hi viatgin l'astronauta Christina Koch i l'afroamericà Victor Gloves.

Silenci per por de represàlies

Catalunya Ràdio s'ha posat en contacte amb tres científics catalans que treballen a la NASA, però cap d'ells ha volgut valorar les decisions de l'administració per por de represàlies. A Catalunya, el director de l'Institut d'Estudis Espacials (IEEC), Ignasi Ribas, sí que ha donat la seva opinió. 

"Que a les missions Artemis no hi hagués només persones de raça blanca, caucàsica, i que no només fossin homes, que de moment són els únics que han posat el peu a la Lluna, és un rescabalament d'una injustícia històrica."

Ribas comparteix alguns exemples de situacions que demostren aquest ambient de cacera de bruixes que travessa el país. 

Per exemple, una investigadora francesa de l'Institut SETI d'Arizona, que busca vida extraterrestre a l'univers, no vol sortir del país per por de no poder tornar a entrar-hi. O un reconegut investigador indi, que havia acceptat una invitació per anar en un congrés a Itàlia, però que ara ha declinat a participar-hi perquè la NASA no li aprova el viatge per uns motius que no ha compartit. 

Fa poc, els Estats Units van negar l'entrada al país a un investigador francès del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, per les sigles en francès) per criticar Donald Trump en converses privades. El científic va quedar bloquejat a l'aeroport de Houston, a Texas. 

Una visió colonialista del món i de l'espai

Més enllà de la croada de Trump contra les polítiques de diversitat que esquitxen l'exploració espacial, també ho fa la seva visió colonialista del món. No només amb Groenlàndia, el canal de Panamà, el Canadà o el golf de Mèxic --que Trump se sent com a propis--, sinó també més enllà de les fronteres terrestres. Un colonialisme que arriba fins al planeta Mart, segons Ribas. 

"Allà hi ha uns interessos que són més visions imperialistes d'exploració planetària que no pas d'eficiència, perquè és evident que a l'equip de Trump li importa ben poc."

El president nord-americà té Mart entre cella i cella des del seu discurs inaugural al Capitoli, el 20 de gener a Washington: "Perseguirem el nostre destí manifest cap a les estrelles, llançant astronautes nord-americans per plantar les barres i estrelles al planeta Mart." 

A primera fila, el magnat Elon Musk aplaudia la picada d'ullet de Trump de voler enviar astronautes nord-americans al planeta vermell. El propietari de SpaceX, l'empresa aeroespacial que té contractes multimilionaris amb la NASA, li recollia el guant a la festa posterior a la investidura: 

"Us imagineu que fantàstic serà que els astronautes nord-americans plantin la bandera en un altre planeta per primera vegada?" 

Però Ribas és realista i explica que els plans d'arribar a Mart a finals d'aquesta dècada estan lluny de la realitat. 

"Fer un programa marcià i que l'any 2029 ja passi alguna cosa, la meva intuïció de persona informada en aquest tema diu que és molt poc probable, encara que hi hagués una injecció de diners molt gran. També, al final, i això és important, cal decidir quins riscos s'assumeixen." 

La guerra econòmica també arriba als plans espacials

Més enllà de la guerra ideològica de l'administració Trump, també hi ha la guerra econòmica d'aranzels i de retallades. A la NASA, els rumors parlen d'una tisorada de fins al 50% del pressupost. Una reducció que tindrà conseqüències també sobre la ciència espacial que es fa a Europa. 

Molts grups de recerca europeus compren material als Estats Units i les tarifes sobre les mercaderies els poden encarir els productes que compren a l'estranger. Ribas explica un cas en primera persona: "Ara estem esperant que ens arribi un material dels Estats Units, que està embarcat en un vaixell, i aquí patim per si, en els trenta dies que trigarà aquest contenidor a arribar, si en algun moment se li gira el cap al president nord-americà i diu que hi posa aranzels i hi podríem perdre un 20 o un 25%".