Trump té tres maneres legals i una d'il·legal per intentar quedar-se a la Casa Blanca

Ja fa dues setmanes que Donald Trump segueix negant-se a concedir la victòria en les eleccions presidencials al seu rival Joe Biden. L'objectiu del magnat és quedar-se a la Casa Blanca quatre anys més amb el pretext que les votacions i els recomptes es van desenvolupar de manera irregular. El cas és que les normes electorals li donen 4 oportunitats per subvertir el resultat de les eleccions, tres d'elles completament legals.

1. Bloquejar la certificació de vots a base de demandes judicials massives

Els seus advocats estan intentant que s'anul·lin els vots per correu arribats amb posterioritat al tancament de les urnes. També han demanat recomptes addicionals després de denunciar irregularitats com el vot doble o la desaparició de paperetes. De moment, aquesta tàctica està condemnada al fracàs. Són massa camps de batalla a l'hora: Wisconsin, Pennsilvània, Michigan, Geòrgia, Nevada, Arizona. L'any 2000, el demòcrata Al Gore només s'havia de concentrar en el recompte d'un sol estat, Florida, i no se'n va sortir.
 

2. Convèncer els legisladors dels estats republicans on va guanyar Biden perquè descartin el vot popular i nomenin membres del Col·legi Electoral partidaris de Trump

Recordem que les eleccions presidencials dels EUA són indirectes. Els nord-americans no escullen el seu president, escullen els 538 membres de l'anomenat Col·legi Electoral, homes i dones que sí que són els encarregats de votar el cap d'estat. Aquesta peculiaritat es remunta al naixement de la nació sobre bases federals. El nomenament dels membres del Col·legi és una prerrogativa dels estats, que no tenen cap obligació d'acatar els resultats del vot popular. Habitualment, es nomenen militants o persones properes al partit guanyador, però no sempre ha estat així.

El primer senyal que Trump ho vol intentar és que s'ha negat a admetre la derrota a Michigan i ha invitat a venir a la Casa Blanca els legisladors republicans d'aquest estat. Té fins al dia 14 de desembre per intentar convèncer un nombre suficient d'estats perquè li donin la victòria. Aquell dia s'ha de constituir el Col·legi Electoral.

Els primers contactes, però, sembla que no han donat fruit. En tot cas, és una tàctica que també podria fer Biden: convèncer els estats demòcrates on ha guanyat Trump que facin el mateix, però a la inversa. Fer trampes legals està a l'abast de tothom.
 

3. Convèncer (subornar) compromissaris demòcrates perquè el votin a ell i no a Biden

És una altra de les singularitats del procés electoral nord-americà. Els membres del Col·legi Electoral tenen el compromís de votar el candidat guanyador al seu estat. Però és només això: un simple compromís. Fa quatre anys, 7 compromissaris van ser infidels (se'ls anomena així) i no van votar ni Clinton ni Trump: 3 van votar Colin Powell i 4 van votar respectivament Bernie Sanders, Ron Paul, John Kasich i la líder indígena Faith Spotted Eagle. Aquesta deslleialtat va resultar barata: els 7 infidels només van ser multats amb 1.000 dòlars. En el passat, alguns estats ho castigaven amb la pena de mort, però ara són altres temps.

Aquesta estratègia sembla també una quimera: Trump hauria de "convèncer" 38 compromissaris. Semblen massa "tamayazos" de cop.
 

4. Negar-se a sortir de la Casa Blanca

Si els tres propòsits anteriors de revertir els resultats de les eleccions fracassen, a les 12.01 del 20 de gener, Joe Biden prendrà possessió com el 46è president dels Estats Units, tant si Trump reconeix la seva victòria com si no. En aquest moment, el servei secret i l'exèrcit del país tindran via lliure per tractar l'expresident de la forma en què ho farien amb qualsevol individu no autoritzat en propietat governamental.
 

Fins i tot si el president no té èxit, aquesta estratègia devastadora de disputar els resultats de les eleccions fins a l'últim esforç pot establir un precedent que pot minar la confiança de molts nord-americans en el sistema i institucions democràtiques del país. Però no hi ha mal que per bé no vingui. Aquest caos, impropi per a una democràcia com la dels Estats Units (suposadament la més consolidada i antiga), podria obligar el país a dotar-se d'un sistema electoral més just, més transparent i més eficient.