Trump, treves i aranzels, les paraules que més sentirem el 2025 en l'escena internacional

El 2024, 1.600 milions de persones van passar per les urnes arreu del món, des de l'Índia fins als EUA, la UE pel Parlament Europeu, França, Mèxic, Portugal el Regne Unit o Sud-àfrica.

Per regla general, els electors van castigar els partits al poder i la majoria de casos van acabar elegint les forces reaccionàries per dirigir els seus països.

El 2025 serà l'any que veurem el desplegament de les polítiques conservadores, al capdavant de les quals hi haurà un magnat multimilionari que tornarà a la Casa Blanca.

Trump

Hi ha pocs dubtes que Trump serà el nom propi que sentirem més el 2025. El seu retorn no només trastocarà els Estats Units, sinó també el tauler mundial. Arriba determinat a fer realitat la seva revolució nacionalpopulista i conservadora, i legitimat per les urnes per demolir el llegat de Biden.

Governarà pràcticament sense frens ni contrapoders, amb un control gairebé absolut del Congrés, amb un Tribunal Suprem molt afí i rodejat d'un equip de ministres i assessors ultralleial que difícilment s'atrevirà a contradir-lo en les idees més polèmiques que pugui tenir.

El seu tarannà i les seves polítiques tindran repercussions a tot arreu i un dels continents on més es notarà la seva influència serà Europa.

Treva

Molts experts creuen probable que el 2025 serà l'any de negociacions i treves en els dos grans conflictes oberts que deixa el 2024.

Es fa difícil imaginar que passi tot un altre any a Gaza sense que Hamas i Israel finalment es posin d'acord sobre els termes d'un alto el foc i un intercanvi de presoners. Per tant, la paraula "treva" tornarà a ressonar al Pròxim Orient, tot i que s'haurà de veure quin tipus de treva pacten, quant dura i quin pla a llarg termini té Israel per a la Franja.

També podria ser que la destrucció de Gaza i de Hamas fos tan severa (i que els ostatges acabessin tots morts), que l'interlocutor per la part palestina deixés d'existir de facto o que, seguint la tònica actual, Netanyahu calculés que li convé més allargar in aeternum la guerra per evitar que els partits d'extrema dreta de la seva coalició li girin l'esquena i el forcin a convocar eleccions anticipades.

Negociacions

Entre els observadors i els mateixos protagonistes del conflicte a Ucraïna també hi ha la intuïció que el 2025 serà l'any que els dos enemics acabaran asseient-se a la taula de negociacions per primer cop en tres anys per mirar de pactar un alto el foc.

Trump ja ha deixat clar que és l'escenari que vol, encara que sigui a expenses dels interessos dels ucraïnesos i dels europeus.

Pels experts, un possible escenari seria que Kíiv renunciés a recuperar temporalment els territoris que ocupa Rússia a canvi del desplegament de tropes europees de pau per donar-li garanties de seguretat que Putin no la tornarà a atacar.

Però per arribar a aquest moment haurien de passar almenys dues coses: que el Kremlin es convenci que no pot conquistar més territori (quan ara, malgrat que el desgast, continua avançant) i es doni per satisfet amb el 20% d'Ucraïna, incloses totes les províncies de Donetsk i Lugansk.

I l'altre element és que els països europeus es mostrin realment disposats a enviar tropes a Ucraïna perquè facin d'interposició entre les ucraïneses i les russes, semblant a la tasca de control i verificació de violacions d'alto el foc que entre el 2014 i el 2022 van fer els observadors de l'OCDE al Donbàs ucraïnès.

Alguns països seran reticents a implicar-s'hi perquè sabran els riscos que comportarà que acabin xocant, voluntàriament o involuntàriament, amb els soldats russos.

I pocs es refiaran d'un Putin que pot dir que accepta una treva amb una línia de front determinada per, al cap d'un temps, rearmar-se i intentar tornar a avançar.

En el seu informe sobre els temes que marcaran el 2025, Carme Colomina, investigadora principal del Cidob, alerta que una treva no implica fer la pau.

"El 2025 és un any en què veurem que es parla d'esforços diplomàtics, en què es parla de treves, de negociacions tant a Ucraïna com al Pròxim Orient. Però en cap dels dos casos veiem que totes aquestes converses vagin a l'arrel dels conflictes".

Colomina alerta que s'haurà de veure qui s'asseu a la taula, amb quines condicions, quin paper i quin pes hi té Europa, quines garanties reals de seguretat podran donar a Ucraïna, i si anem cap a un procés de pau autèntic o serà només un pedaç. I tot això, en un escenari de canvis de realitats imprevisibles (com hem vist a Síria) i d'equilibris o desequilibris regionals que fan que un conflicte pugui agafar nous fronts, no pas que els redueixi.
 

Proteccionisme

Trump ha promès aranzels a totes les importacions, entre un 10% i un 20% a les europees, un 25% a les del Canadà i Mèxic, o un 60% a les de la Xina. És un líder a qui li agrada complir les promeses i treure'n pit. Per tant, és força probable que, si potser no en les proporcions que diu ara, el president nord-americà inauguri una renovada guerra comercial.

Amb la diferència que la del seu primer mandat va ser una guerra limitada a alguns productes com l'acer, l'alumini o alguns aliments, el 2025 ho podria aplicar a molts més productes. Lògicament, la resta de països respondran amb reciprocitat tan bon punt els EUA els imposi aranzels.

No seria estrany, doncs, que el 2025 els països o blocs econòmics es tanquin cada vegada més i es facin més proteccionistes, sigui per convicció o per necessitat.

Tot plegat comportarà presumiblement un rebot de la inflació a tot arreu, un cert decreixement del PIB global i, paral·lelament, l'expansió de mesures d'austeritat per rebaixar els dèficits públics.

Desmantellament institucional global

El 2025 els experts estan convençuts que continuarà l'erosió alarmant de les institucions multilaterals, com l'ONU, les cimeres pel clima, l'Organització Mundial del Comerç o els acords que regulen els arsenals nuclears. També el dret internacional tan violat a Gaza o Ucraïna.

El Cidob pronostica que el 2025 la crisi de la cooperació multilateral podria arribar al seu punt més àlgid si el personalisme pren la davantera i malmet encara més els espais consensuats de resolució de conflictes. I Carme Colomina, pessimista i realista alhora, afegeix:

"Tot el que garantia una certa governança compartida està qüestionat, està en crisi i sense gaires alternatives. Estem en un moment en què hi ha un desacomplexament cada cop més evident d'aquest món sense normes. Estem en una crisi continuada de la governança internacional, de les grans organitzacions internacionals".

I encara tres paraules que sentirem molt aquest 2025:

Divisió

Divisió és la tònica cada cop més dominant als parlaments europeus, cada vegada més fragmentats amb coalicions fràgils que els costa molt posar-se d'acord en res.

Veurem com la unitat dins de la UE també es fa més difícil en qüestions com Ucraïna, o com l'aliança entre Europa i els Estats Units, amb l'arribada de Trump, també es farà més fràgil i divergent.

Al mateix temps, l'any 2025 el Cidob creu que "s'agreujarà la polarització al voltant dels consensos de gènere. Mentre que les agendes conservadores guanyen terreny polític, els acords internacionals, que durant les darreres dècades han permès avançar en la igualtat de gènere, es tornaran a posar en qüestió".

Deportacions

Tant Trump com la Unió Europea volen expulsar molts més migrants. El magnat nord-americà ha promès fer la "deportació més gran de la història". Encara hi ha molts interrogants sobre com la farà, però pocs dubten que buscarà cops d'efecte mediàtics per enviar el missatge de mà de ferro contra la immigració.

En el mateix sentit, molts governs europeus i el nou Parlament Europeu, escorats a la dreta, impulsaran polítiques migratòries més restrictives, acceleraran les deportacions i intentaran que més països emissors de migrants puguin ser considerats "segurs" per retornar-los.  

Militarització

La despesa militar arreu del món assolirà nivells de rècord el 2025, segons el Sipri. En aquest escenari, la pressió sobre els països membres de l'OTAN per augmentar la despesa en defensa creixerà amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, però també per la mateixa imprevisibilitat del context internacional. Si fins ara l'objectiu era un 2% del PIB gastat en defensa, creixeran les veus que reclamen un 3% o un 3,5%.

El rearmament no només serà en el continent europeu. Els EUA, sota Trump, pot ser que vulguin renovar el seu arsenal nuclear i ampliïn el pressupost del Pentàgon. El 2025 Rússia l'augmentarà encara un 25% més, i la Xina també preveu un 7,2% més de despesa militar.