El gabinet més trumpista: la tria controvertida del fiscal general confirma el gir més radical
La tria que el president electe està fent de ministres revela un líder encara menys desacomplexat que al primer mandat i decidit a rodejar-se de lleialistes que sap que no el contradiran
Un dels eslògans preferits de Trump és "promeses fetes, promeses complertes" i li agrada presentar-se davant l'electorat com un líder que, a diferència dels polítics tradicionals, compleix de veritat les promeses.
Aquesta és una de les característiques que més li valoren els seus seguidors, i encara recorden com en el primer mandat va traslladar l'ambaixada a Jerusalem o es va retirar sense immutar-se dels acords del clima de París o del pacte nuclear amb l'Iran; tot eren promeses que havia fet i que molts pensaven que no compliria.
Al mateix temps, a Trump li agrada ser disruptiu, revolucionari, trencar tabús, incomodar l'establishment, monopolitzar els titulars, ser políticament incorrecte i provocar pròxims i estranys.
Tenint presents aquests trets del seu tarannà no haurien d'estranyar els primers passos que està fent com a president electe. Són conseqüents amb la seva persona, amb la seva voluntat disruptiva, i assenyalen el camí que vindrà.
El gabinet més trumpista
Trump va acabar tan malament amb la majoria de ministres del seu primer mandat que ara no n'ha volgut recuperar cap o cap d'ells s'ha postulat per repetir en el càrrec. D'aquí que excepte ell i algun assessor, el nou gabinet estarà ple de novells que difícilment contradiran el seu cap.
Què tenen en comú la desena d'alts càrrecs que ha nominat fins ara Trump? Doncs primer, la lleialtat a prova de bombes cap al seu líder i, en alguns casos, cosa que li agrada molt, una conversió cap als seus postulats.
Gairebé tots els nominats havien criticat Trump en el passat i, en canvi, ara es mostren entusiastes, no només amb ell com a líder providencial sinó amb el seu populisme conservador i aïllacionista. L'altra característica comuna és que, amb unes poques excepcions, tenen poca o cap experiència de govern.
Adeu a la sagrada independència del Departament de Justícia
El nomenament més controvertit, sens dubte, és el que Trump va dir que seria el més important: el fiscal general, que als EUA té el rol de ministre de Justícia, però també supervisa l'FBI i diverses agències del govern.
L'elecció del president electe és Matt Gaetz, un polèmic congressista per Florida de l'ala més populista i extremista del Partit Republicà. És famós per ser més trumpista que Trump, i per múltiples rebel·lions i guerres obertes contra els seus propis companys de partit que no considerava prou ultraconservadors.
També va treballar a fons per subvertir els resultats de les eleccions del 2020 i té diverses investigacions obertes pel comitè d'ètica del Congrés per relacions sexuals impròpies, consum de drogues, compartir vídeos porno a l'hemicicle o presumpte frau en el finançament de campanya.
Doncs bé, aquest perfil serà l'home encarregat de dirigir el Departament de Justícia, que teòricament és independent de la Casa Blanca.
Però si Trump ha triat Gaetz és perquè la prioritat és convertir el departament en un braç executor del Despatx Oval a l'hora de perseguir crítics i rivals amb qui Trump cregui que té comptes pendents, tal com ha expressat el magnat durant la campanya.
Sap que si hi posa Gaetz, aquest no li rebatrà res i mobilitzarà els fiscals contra qui calgui, tant se val si han comès presumptes delictes, si tira per terra el costum democràtic que una administració entrenada no persegueix l'anterior i que cap president, excepte Nixon, ha intentat utilitzar de forma descarada el Departament de Justícia per motius partidistes.
El senat republicà, la nova resistència?
S'haurà de veure si els senadors republicans ratifiquen Gaetz en el càrrec. Alguns ja s'han mostrat molt incòmodes i han insinuat que aquest cop ha anat massa enllà, que estan disposats a empassar-se molts gripaus, però que aquest seria massa gros.
Sigui com sigui, Trump ja els ha advertit que no li posin pals a les rodes i tots saben que la fúria del president (i de les bases) pot caure sobre ells si el desobeeixen.
Dimarts, abans de nominar Gaetz, Trump ja va advertir a la seva xarxa social que volia que els senadors renunciessin al seu poder de veto sobre els nominats i acceptessin un tripijoc parlamentari inèdit que permetria ratificar-los sense sotmetre'ls a un interrogatori i una votació.
Serà interessant veure si els 53 republicans al Senat es converteixen amb un cert contrapoder de Trump i de fet, triant aquest dimecres en vot secret el seu nou líder, John Thune, ja l'han desafiat. L'entorn del president preferia el senador Rick Scott, més trumpista i obedient. Doncs bé, ha perdut a la primera ronda la votació pel lideratge republicà de la cambra alta; un senyal, potser, que els senadors volen exercir el seu poder i no es veuen com a simples corretges de transmissió de les idees i propostes de Trump.
Tot plegat demostra les ganes i la determinació que té Trump de centralitzar absolutament tot el poder i no tenir cap mena de fre a l'hora d'aplicar la seva agenda revolucionària.
Podria donar-se per satisfet perquè tindrà la presidència, el Congrés i, indirectament, un Tribunal Suprem molt conservador, però ell encara vol més, exigeix lleialtat total i que, dins el seu camp, no hi hagi cap indici de mínima dissidència o resistència a la seva revolució.
Si algú tenia l'esperança que un segon mandat suavitzaria l'ímpetu i el caràcter del magnat, els primers passos que està fent indiquen el contrari.
