Trump, Ucraïna i la geopolítica de les terres rares: minerals estratègics a canvi d'armes?

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha suposat un daltabaix en nombrosos conflictes internacionals. L'agenda del magnat implica tancar de manera ràpida algunes de les principals disputes bèl·liques i reduir al mínim els costos per als Estats Units. 

En el cas d'Ucraïna ha significat posar damunt la taula un element negociador nou.

Trump va anunciar a principis de setmana que estava disposat a continuar ajudant financerament i militarment Kíiv a canvi que Washington tingués accés a les abundants --però sense explotar-- reserves de minerals rars que hi ha en territori ucraïnès.

Dilluns va expressar que buscava una "compensació" per al suport econòmic que els Estats Units han prestat a Ucraïna tot aquest temps, que va quantificar en "gairebé 300.000 milions de dòlars".

Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha mostrat disposat a explorar aquesta via per poder continuar rebent armament militar per respondre a la invasió russa. 

Malgrat la llum verda de Kíiv, la possibilitat que Washington tingui accés directe a recursos estratègics i materials preuats d'Ucraïna ha generat dubtes i ha posat en alerta part de la comunitat internacional.
 

Què són les terres rares i per què són tan valuoses?

Les terres rares fan referència a un grup de 17 elements de la taula periòdica que normalment es troben agrupats. Malgrat el nom, es tracta d'una matèria força present al planeta --es troben en abundància en nivells similars al coure o el plom--, però el fet que sovint aquests elements estiguin barrejats fa que el procés d'extracció sigui difícil i costós.

La geòloga de la UPC Pura Alfonso Abella explica que s'anomenen així perquè "van ser descoberts més tard que altres materials i eren força desconeguts".

Així i tot, els darrers anys s'han convertit en uns elements essencials per al desenvolupament de noves tecnologies i són claus en el sector de l'electrònica i les energies renovables. 

Actualment es fan servir en infinitat d'aplicacions modernes, com ara els llums LED, els imants de gran potència que es fan sevir en turbines eòliques o cotxes elèctrics, en telefonia mòbil o bateries per a ordinadors.

Alfonso Abella assegura que es tracta de materials "crítics", perquè malgrat que s'utilitzen en multitud de productes d'ús quotidià arreu del món, la Xina actualment controla pràcticament tot el processament de les terres rares.

"Són matèries primeres crítiques. Són imprescindibles per a les noves tecnologies, però estan controlades majoritàriament per un sol país: la Xina, que en processa el 90%. 

Ells tenen el jaciment de terres rares més gran del món. A més, en compren a altres països i les processen ells."

Els darrers anys, els Estats Units s'han afanyat a invertir i fer avenços en aquest camp per acostar-se a la Xina, però la catedràtica assegura que actualment no hi ha cap país que s'acosti al nivell de producció i extracció d'aquests materials que té Pequín. 

Per la seva banda, Europa tot just engega la maquinària en la cursa per accedir a les terres rares. Ara per ara no en produeix, tot i que els darrers anys ha fet avenços importants. 

Fa dos anys, Suècia va localitzar el dipòsit de terres rares més gran d'Europa a la localitat de Kiruna, al cercle polar àrtic, amb un milió de tones d'aquests metalls.

Ucraïna, una potencial font de minerals "crítics"

Fins abans de la guerra, Ucraïna era coneguda per ser el graner d'Europa. Era el país del continent amb més superfície cultivable, el principal exportador d'oli de gira-sol i un gran productor de matèries primeres com el blat de moro o el blat.

Però sota el sòl, Ucraïna també té grans reserves de minerals. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, el país és un potencial subministrador de materials preuats, com ara titani, liti, urani, manganès o grafit.

Tot i així, Ucraïna no apareix a la llista de països més productors de terres rares. Salvador Borrós, catedràtic de Ciència de Materials a l'Institut Químic de Sarrià - URL, exposa que, d'una banda, això s'explica perquè la quantitat de reserves minerals no són comparables a les d'altres països com la Xina.

Però una altra raó és que Kíiv tampoc disposa de l'equipament i la tecnologia necessària per processar aquests materials rars. Un aspecte que Washington podria contribuir a desenvolupar:

"La segona raó és que no tenen infraestructura [per produir], la infraestructura no està desenvolupada. Els Estats Units podrien aportar tecnologia per fer extraccions. I també els interessa [a Washington], perquè van molt a la cua en la cursa amb la Xina."

Hi coincideix Alfonso Abella, que destaca que Ucraïna "té molt potencial en terres rares, però no s'ha explotat". Explica que caldria fer estudis complexos, i que en cas de prosperar l'acord entre Kíiv i Washington, "no seria per començar ràpidament".

Trump busca més enllà de les terres rares

Però les terres rares no serien l'únic element que interessa a l'administració nord-americana. En el comunicat del president Donald Trump, el mandatari semblava apuntar més enllà i va comunicar que treballaven en un acord amb Ucraïna "per les seves terres rares i altres coses".

L'abundància de recursos naturals per explotar a Ucraïna era un factor important a tenir en compte en la invasió militar russa del 2022. Una estimació de la revista Forbes del 2023 situava el valor econòmic de les reserves minerals d'Ucraïna en més de 14 bilions d'euros.

La major part del valor econòmic es concentra en la producció de carbó, però estudis recents apunten que hi ha reserves significatives de 95 dels minerals més utilitzats a la indústria, incloent-hi el que seria la reserva de liti més important d'Europa.

Davant d'aquest escenari, no és d'estranyar l'interès del president Donald Trump d'accedir a aquests recursos. Una situació que també beneficia Zelenski, que el 2021 ja havia buscat socis estrangers per ajudar en l'extracció dels minerals, però va haver de suspendre la iniciativa a causa de la guerra.

Les zones ocupades per Rússia concentren la meitat de les reserves

Alfonso Abella explica que les terres rares que interessarien a Washington estan situades en tres punts del país, però el principal és a la regió de Donetsk, a l'est d'Ucraïna i actualment sota control de les tropes russes. Les altres són al centre del país i a prop de la frontera amb Polònia.

"La zona més rica és la del Donbàs, sota conflicte. Per tant, és impensable que en aquesta zona comenci una explotació en poc temps."

La gran majoria de reserves d'altres minerals també es concentren a l'est del país, ocupat per Rússia. La revista Forbes va fer un estudi el 2023 sobre com es repartia el valor de les concentracions de mineral arreu d'Ucraïna.

La major part del valor dels recursos minerals que hi ha a Ucraïna --el 53% del valor econòmic total estimat--  es troba en les quatre regions annexades per Rússia en el transcurs de la guerra, segons dades de la revista especialitzada.

Es concentren sobretot a Donetsk, Lugansk i Zaporíjia, i encara menys a Kherson. La península de Crimea, annexionada a la força el 2014, també té reserves significatives de minerals, valorades en més de 250.000 milions d'euros.

Alemanya critica la proposta: "És egoista i egocèntrica"

La proposta de Trump de supeditar l'ajuda a Ucraïna a canvi de recursos estratègics ha aixecat crítiques de diversos líders mundials. El canceller alemany Olaf Scholz s'ha mostrat contrari a la iniciativa, que va qualificar d'"egoista i egocèntrica", i va expressar que els metalls rars s'haurien de destinar a la reconstrucció del país després de la guerra, i no a bescanviar-los per armament.

Per la seva banda, el Kremlin va assegurar que demostrava que Washington no pensa proporcionar més ajuda gratuïtament i que Trump no té cap interès a defensar Ucraïna. 

El comunicat de Moscou coincideix amb l'avenç de les tropes russes al front del Donbàs. De fet, els darrers dies l'exèrcit rus ha aconseguit capturar la ciutat de Velyka Novosilka, a uns 15 quilòmetres d'un jaciment de liti.