Trump, una mala notícia per al planeta? Dubtes després del triomf d'un negacionista climàtic

"Els Estats Units abandonen l'acord climàtic de París", deia Donald Trump el 2017 a la Casa Blanca, davant d'un públic que va aplaudir animadament. Ho justificava adduint que calia "protegir Amèrica i els seus ciutadans".

Quan Joe Biden el va desbancar, quatre anys després, els Estats Units van tornar a l'escena de les negociacions per reduir l'escalfament global. Però ara, amb un nou triomf de Trump, tornarà a baixar del vaixell de la lluita climàtica un país tan decisiu?

Hi ha qui pensa, analitzant la seva època al govern, el seu programa electoral i les seves declaracions esperpènticament negacionistes, que fins i tot pot plantejar-se sortir de l'UNFCC, el principal instrument jurídic de resposta internacional davant del repte del canvi climàtic, dins el marc de les Nacions Unides.

Seria una estocada a la ja insuficient acció climàtica internacional? Segurament la faria encara més complicada, com va dir l'exvicepresident dels Estats Units Al Gore en conèixer el triomf de Trump:

"Per als defensors del clima de tot el país, el resultat d'aquestes eleccions significa que tots hem de trobar la manera de doblar els esforços i trobar solucions bipartidistes a la crisi climàtica, que creïn llocs de treball, promoguin la prosperitat i protegeixin el futur de la humanitat".

Pot semblar una declaració amb cert optimisme, però també reconeix clarament que els esforços globals, sense el suport de la Casa Blanca, hauran de ser encara molt més grans.

Si el que es tenen en compte són les dades objectives, el futur no és gaire esperançador: un estudi de la publicació científica Carbon Brief assegura que, amb el govern Trump, les emissions dels Estats Units cap al 2030 augmentarien tant com les equivalents a les de la Unió Europea i el Japó juntes.

Serien més baixes que les actuals, però només un 28% respecte a les de 2005, molt lluny de la reducció pactada als aclamats i exitosos --en aquell moment i sobre el paper-- Acords de París, que marcaven una reducció necessària del 50% cap al 2030 i assolir la neutralitat climàtica cap al 2050.

"Trump és una mala notícia per al clima. I punt!", sentencia Connie Hedegaard, excomissària europea d'Acció per al Clima, que manté l'esperança sobre el futur de la transició verda:

"Tot i així, la transició verda continuarà, no només perquè té sentit per al clima, sinó perquè té sentit econòmic i pot contribuir a la creació de feina".

La reducció d'emissions a tot el món continua lluny de limitar l'escalfament per sota del llindar perillosíssim d'1,5 °C. Ja estem a 1,3 °C i entitats científiques de pes com Global Carbon ja fa temps que alerten que, en cas de seguir així, creuarem el llindar abans del 2030. Queda clar que tots els països hi estan involucrats i tots han de remar alhora o, almenys, tants com es pugui.

Però els Estats Units tenen una de les claus per aconseguir-ho. No es tracta només de quines polítiques aplicarà Trump els pròxims anys, sinó també de quins missatges llançarà al món una persona amb tanta projecció internacional i presència. I, a jutjar pel que hem vist i sentit fins ara, a banda de l'absurditat del to d'algunes declaracions, el contingut deixa el criteri científic fora de joc.

Com a exemple, entre moltíssimes de les declaracions que podríem trobar, aquesta va ser la conversa que va tenir amb el secretari de recursos naturals de Califòrnia, Wade Crowfoot, durant una sessió informativa en el seu govern anterior:

Crowfoot: - Si ignorem la ciència, no ens en sortirem per protegir als californians

Trump: - Està començant a refredar-se la temperatura, ja ho veuràs. No crec que la ciència ho sàpiga, realment.

El seu negacionisme constant sobre l'emergència climàtica gira l'esquena a la multitud de fenòmens meteorològics extrems que assoten els Estats Units. Els més recents, l'huracà Milton o l'huracà Helène, amb un rastre de destrucció al darrere, centenars de morts i desapareguts i moltíssimes pèrdues econòmiques.

Trump oblida que el preu de no actuar és molt més alt que el de l'actuació, i que una transició que lluiti contra la crisi ecològica també pot generar beneficis econòmics. Ho explica Isabelle Anguelosvki, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB):

"Si mires les projeccions econòmiques, la creació de llocs de treball verds és el doble de la creació de llocs de treball tradicionals com el petroli o el carbó."

Part d'aquests beneficis econòmics ja els ha sabut veure, ja que, irònicament, va ser sota la primera presidència de Trump que les inversions en energia neta van començar a superar els combustibles fòssils. Tot i que també van seguir augmentant les extraccions petrolieres i gasístiques del país.

Però, de fet, cap govern dels Estats Units ha treballat alineat al 100% amb les recomanacions científiques i, fins i tot després de l'administració Biden, els Estats Units estan molt endarrerits en els compromisos de reduir prou les emissions. Però ara Trump irromp un altre cop al davant del timó en el període més crític, aquell en què l'acció o la inacció marcarà irreversiblement el futur de la nostra existència i de les generacions que encara no han nascut.

Ja tenim el planeta amb una realitat que no ha viscut cap ésser humà abans. D'aquí a pocs dies s'obre una altra cimera del clima, la 29a, a l'Azerbaidjan, en la qual ens jugarem un escenari futur més suportable, un cop més.

Com que Trump no pren possessió del càrrec fins al gener del 2025, l'equip negociador dels EUA serà el del gabinet de Biden. Però què en quedarà dels pactes que signin aquestes dues pròximes setmanes?